Merkel/Sarkozy proposen suspendre dret a vot països amb dèficit elevat
Davant la proposta del duet Merkel-Sarkozy de suspendre el dret de vot als països amb alt dèficit he hagut de reaccionar valorat-la d’injusta i d’antidemocràtica.
Ho he fet a través d’una bateria de preguntes que he fet arribar al Consell Europeu demanant que es posicioni respecte les declaracions de la cancillera alemanya, Angela Merkel i el president de la República de França, Nicolas Sarkozy ahir a Berlín, quan van afirmar que traslladarien a Herman van Rompuy una proposta per suspendre temporalment el vot dels països que incompleixen el pacte d’estabilitat.
Tal i com ho veig, la proposta és injusta perquè culpabilitza dels problemes de la zona euro únicament als estats amb dèficit. A més, és antidemocràtica i trenca amb la lògica d’integració i de construcció europea de les darreres dècades.
Així mateix, confio en que la proposta no prosperi perquè considero que va en la línia oposada del que necessita Europa i no ens podem permetre una nova decepció. L’actual situació de crisi ha evidenciat que “cal crear una govern econòmic comú que protegeixi a les economies estatals dels corrents financers especulatius. Aquest nou marc de govern econòmic passaria per l’existència d’una hisenda comunitària que rendís comptes i fos controlada pel Parlament Europeu. Això proporcionaria un mecanisme més just, més eficaç, menys dependent del tactisme electoral dels governs estatals, com ha succeït ara amb França i Alemanya.
En quant al pacte d’estabilitat, no estic d’acord amb què aquest sigui el principal mecanisme de control econòmic pels estats membres. Allò que no pot ser és que per un dogmatisme ideològic neoliberal ens obsessionem en reduir el dèficit públic sacrificant fins i tot la sortida de la crisi o la lluita contra l’atur, de la mateixa manera que la retirada prematura dels plans de rescat i d’inversió en obra pública no farà sinó enderrerir la recuperació econòmica.
En aquest context, recordem un cop més com els plans d’ajuts imposats, com és el cas de Grècia, Portugal o l’Estat Espanyol, hipotecaran el futur econòmic d’aquells països durant anys.
Font foto: Consilium.eu