Mà dura amb els explotadors, però no a costa de castigar els explotats
La majoria de l’Eurocambra va aprovar ahir que s’imposin sancions penals a empresaris que contractin persones immigrades en situació irregular en determinades circumstàncies, malgrat que la votació final, la de la proposta legislativa, es va posposar fins el proper plenari per tal que el Consell hi inclogui una declaració que garanteixi que les disposicions sobre la subcontratació podran ser objecte de modificacions en el futur. La Directiva contempla alguns càstigs, en forma de multes o d’exclusió de las subvencions i ajuts públics, inclosos els de la UE, por un període de cinc anys. Jo, com la resta del meu Grup (Verds/ALE) i de la GUE, vaig votar contra la proposta de l’informe Parlamentari (Informe Claudio Fava (A6-0026/2009) sobre las Sanciones aplicables a los empresarios de residentes ilegales nacionales de terceros países en relación con la Propuesta de Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo por la que se establecen sanciones aplicables a los empresarios de residentes ilegales nacionales de terceros países [COM(2007)0249 – C6-0143/2007 – 2007/0094(COD)]) i a favor de posposar la votació de la proposta legislativa. Per què? Doncs perquè considero que, si bé és obligat i urgent adoptar una actitud de fermesa i de mà dura contra els empresaris explotadors i sense escrúpols, això no pot ser en detriment dels drets d’aquelles persones a qui diem voler ajudar. I és que, tal i com está redactada la proposta, fruit del pacte PPE-ALDE-PSE, es fa difícil imaginar com una persona en situació irregular a qui se la força a treballar de manera il.legal (sense contracte) denunciarà la seva situació quan sap perfectament que fent-ho s’exposa a ser expulsada del país, encara que els costos de l’expulsió vagin a compte de l’explotador. En definitiva, la mesura és necessària, però no en els termes en què ha estat redactada. Un exemple més, em temo, de la deriva securitaria que està tenint el debat sobre la immigració a les institucions europees, i que es podria accentuar segons com quedi la configuració de l’Eurocambra el proper mes de juny.
Foto: Persones migrants esperen de matinada aconseguir un lloc de treball. Font: El País.
No vull comentar l’article en qüestió perquè de política econòmica i empresarial no hi entenc. Sí cal dir, però, que hi veig una primacia del valor dels indefensos i de les víctimes, cosa que encara em convenç més del que diré seguidament.
Com molts ciutadans estic totalment desenganyat de la classe política actual, però dóna gust trobar-se amb algú com en Raül Romeva que defensa el país, l’ecologia i els drets humans, i tot això ho fa no des de la crispació i l’afnay de poder sinó des del treball positiu i constructiu, amb ganes de servir i de fer quelcom pel bé de la societat.
Només et demano una cosa: cansa’t en l’esforç de la lluita política que has triat, però no te’n cansis mai, que és un bé molt gran el que fas i pots fer.
Quasi segur que tens assegurat el meu vot a les europees, però si feu una bona coalició amb Esquerra, una gran candidatura de l’esquerra catalana a Europa, jo us voto amb més ganes encara.
Endavant, Raül!!