Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

Publicat el 14 de maig de 2007

Local, global, glocal

Divendres a Mallorca, dissabte a Sitges, diumenge a Tortosa, avui a St. Cugat, demà … Aquests dies toca recórrer municipis. I és que estem en campanya. És sens dubte una gran oportunitat per a conèixer territori, gent, iniciatives i projectes certament interessants. I serveix també per a posar de manifest com cada cop més la política municipal transcendeix la dimensió local i esdevé universal, tant pel que fa als reptes als quals ha de fer front, com a les eines per fer-ho: vivenda, protecció de l’entorn, promoció de justícia i cohesió social, respecte i promoció dels drets i les llibertats, especialment per als col.lectius més desfavorits, transport sostenible, … (segueix…)

És cert que totes aquestes són qüestions que trobem en tots, o gairebé tots, els programes electorals. La diferència, però, és que aquí coneixem més i millor les persones que hi volen treballar.

Les eleccions municipals són les que ens permeten votar més a les persones i menys a les sigles. Les cares ens són familiars, no perquè les veiem per la televisió, sinó perquè les veiem a la plaça, a l’associació de veïns, al pavelló esportiu, al bar,… són gent propera.

Les eleccions municipals ens donen una oportunitat que en les altres conteses electorals queda més diluïda: valorar les persones que es presenten en funció de la feina feta, i no dels carnets, les sigles, els colors o els prejudicis. Podem premiar a qui ho ha fet bé, i castigar a qui pensem que no. Suposen, en definitiva, un excel.lent laboratori per enfortir des de la ciutadania una democràcia responsable, i fer del vot un instrument ètic, més que no pas estètic.

Foto: Cartell d’ICV-EUiA a Sant Cugat.



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Política Catalana/PPCC/Andorra per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent