Lectures de dilluns
Començo la setmana amb un repàs a diversos mitjans i hi trobo diverses perles altament interessants. La primera, entrevista a en Joan Herrera a El Periódico (‘En l’àmbit econòmic en Zapatero ha sigut molt continuïsta del PP‘). L’entrevista confirma el perfil clar, contundent, i d’alternativa de’n Joan, i posa de manifest com els riscos d’un Zapatero amb majoria absoluta o que pacti amb CiU i PNV són altíssims per a qui creiem i defensem una Catalunya d’esquerres i ecologista. Un Joan Herrera enfortit a Madrid és una garantia de major exigència cap al govern estatal. L’entrevista a en Joan contrasta amb la de la seva companya de quinta, i ara Ministra i també candidata, Carme Chacón, a El Punt (Amb una majoria més àmplia sobre el PP, Rodríguez Zapatero hauria anat més lluny). (segueix…)
Altres lectures interessant són les perles europees de’n Narcís Genís a El Punt, en la seva columna ‘Claus de la Unió Europea’, la qual procuro no predre’m cap dilluns i que avui titula ‘Xipre i Malta passen a l’Euro‘.
Entre els articles d’opinió destacaria el que divendres publicava a El País, Joan B. Culla i Clarà, titulat Y ellos se juntan, i que fa referència al fet que tres personatges d’ideologies aparentment tant divergents com Chevenèment, Aznar o Handke s’hagin manifestat coincidents en oposar-se a la independència de Kosova. També a El País, però publicat avui dilluns, destaco l’article de Joshka Fischer, antic Ministre d’Afers Exteriors alemany i històric dirigent dels Grünen. L’article duu per títol Afganistán y el futuro de la OTAN. A grans trets l’article aporta algunes idees interessants, i coincideixo amb el fet que la situació a l’Afganistan s’ha d’estabilitzar amb més presència internacional, també europea. El problema, però, és que la missió ‘Llibertat duradora’ impulsada pels Estats units genera més que confusió i fa que les tasques de rehabilitació postbèl.liques, necessàries i urgents com són, quedin contaminades per una herència mal gestionada com és la intervenció post-11 de setembre. En aquest sentit discrepo de la idea exposada per Fischer segons la qual "…la guerra en Irak se basó en concepciones infundadas, la de Afganistán era algo necesario e inevitable, porque fue allí donde se originaron los atentados terroristas del 11 de septiembre de 2001". Per a mi, ambdues intervencions parteixen d’una lògica similar, inacceptable en qualsevol cas.
Encara a El País vull destacar el reportatge d’Emilio de Benito que publiquen al suplement Vida y Artes en què es repassa la situació actual de l’homofòbia després de les reformes legislatives dels darrers temps. El titular és prou explícit –Leyes sí, homofobia también-, però el subtítol encara ho és més –España es el país más avanzado en derechos, pero el rechazo a los gays permanece entre jóvenes-, i en ell es posa de manifest que les lleis, per bé que necessàries, són insuficients per elles mateixes, i que la lluita contra determinats estereotips i prejudicis és més complexa i llarga.
I, per acabar, una nova perla d’humanitat provinent d’oceans llunyans: les reflexions d’Albert Bargués, Las lágrimas me salvaron. Bargués és el patró de l’Educación sin Fronteras i participa en la Barcelona World Race. Actualment es troba a les portes de creuar el mític cap d’Hornos (55º 59′ S), i d’abandonar així les temibles aigües del Pacífic per tal de posar ja proa cap a Barcelona.
Foto: Joan Herrera. Font: Elisenda Pons/El Periódico.
Raül,
ens dones uns bons consells per a la lectura. L’article sobre l’homofòbia dóna al clau, ja que es poden fer lleis importants però l’opinió dels adolescents sobre l’homosexualitat és terrible. Jo treballo amb ells dia a dia i sé que l’estereotip de "mascle" és ficar-se amb l’homosexual que consideren "menys home". També he llegit l’entrevista a Herrera, i m’agrada veure que marca distàncies del PSOE, passa que al final sempre queiem en una doble pesada PSOE-PP, dos cares de la mateixa moneda espanyola.
salut,
emigdi