La UE i la lluita per la democràcia i els drets humans
Irene Kahn, secretària general d?Amnistia Internacional, publica avui un article a El Pais (Un liderazgo sin principios) en el qual posa de manifest moltes de les greus contradiccions que patim avui les anomenades potències occidentals en relació al respecte i la promoció dels Drets Humans. En aquest compendi de contradiccions hi tenim, com no, un lloc privilegiat la UE i els seus Estats Membres, sobretot per què un cop i altre repetim que un dels principals valors que donen sentit a la UE és precisament la defensa dels Drets Humans, dins i fora de la UE. Diu la Irene Kahn, tot recordant que diumenge 10 de desembre commemorem el Dia Internacional dels Drets Humans, que en relació a l?afer dels vols de la CIA, (segueix…)
per exemple: ?Europa tenia la oportunidad de contrarrestar el ataque frontal contra los derechos humanos, pero ha preferido permanecer como espectadora. El compromiso con los Derechos Humanos no es una exquisitez de política exterior: es una cuestión de principios, en casa y en el extranjero. CUando los gobiernos europeos ocultan su cabeza colectiva debajo del ala y se niegan a alzar la voz contra las violaciones cometidas por sus propios Estados miembros o por estrechos aliados, dañan su posición como defensores de los derechos humanos en otros casos?.
En altres paraules, ens trobem davant un cas de pèrdua de legitimitat i de credibilitat per reclamar als altres el compliment dels Drets Humans que de manera tan orgullosa proclamem ésser la bandera del projecte europeu.
I en tot això, quin paper juga el Parlament Europeu en aquesta lluita per la defensa i la promoció dels drets humans? En principi el PE compta amb una doble funció: política i pressupostària. Política, per que sovint s?erigeix en la veu de la consciència europea, la qual és preocupantment tímida, i sovint contradictòria, tant en el sí del Consell com pel què fa a la Comissió Europea (en l?assumpte dels vols de la CIA, per exemple). I pressupostària, per que és el Parlament Europeu qui any rere any aprova els pressupostos comunitaris i estableix, per tant, les prioritats, també pel què fa a la promoció dels drets humans.
De fet, un dels instruments amb què compta la UE per tal de promoure la democràcia i els drets humans arreu del món, i sobre el qual hi té una gran influència el Parlament Europeu, és la ?Iniciativa Europea per a la Democràcia i els Drets Humans (EIDHR)? amb la qual es dóna suport a un miler de projectes arreu del món entre els quals s?inclouen centres de rehabilitació per a víctimes de la tortura i campanyes contra el racisme i la discriminació, en favor de la llibertat de premsa o per a l?abolició de la pena de mort.
Ara fa poc, després d?una llarga i tensa lluita política entre el Parlament i les altres dues institucions europees (Comissió i Consell), els/les eurodiputats/des varem assegurar la continuació del projecte després de 2007 i en varem augmentar el pressupost.
En efecte, la EIDHR és un bon exemple de la manera com el Parlament Europeu exerceix els seus poders com a ens co-legislador. L?acte legal que va establir la Iniciativa acaba l?any 2006 i l?Eurocambra va proposar substituir-lo per un programa específic, al contrari que la Comissió que s?inclinava per aplicar una base legal genèrica i per incloure aquests ajuts en la la partida de la Cooperació per al Desenvolupament. Finalment es va imposar la postura del PE i la Comissió va presentar una nova proposta en línea amb les aspiracions de l?Eurocambra.
El nou Instrument Financer que substituirà la EIDHR servirà per donar suport a projectes que duguin a terme no només organitzacions sinó també persones a títol individual; no necessitarà l?aprovació dels governs locals dels països en els quals es desenvolupin els projectes en qüestió; i dedicarà una atenció especial a la defensa i la promoció dels drets de les dones i la infància. Per fer tot això està previst comptar amb un pressupost d?uns 1.100 milions d?euros per al període 2007-2013.
Dimarts vinent votarem a Estrasburg el text que va resultar després d?arribar a un consens amb el Consell. Així mateix, l?agenda de la sessió inclou la presentació de l?informe anual del Consell sobre Drets Humans, a més a més de les tres habituals resolucions d?urgència que tocarà debatre i votar dijous per la tarda (en aquesta ocasió els tres temes a tractar són les violacions comeses per efectius de NNUU tant a Libèria com a Haití; la situació a les Fidji; i l?alliberament del personal mèdic empresonat a Líbia).
No obstant, tampoc el Parlament Europeu està totalment protegit de contradiccions. D?entrada, el pes creixent de la institució fa que els debats es trobin sovint contaminats de partidismes i interessos estatals que condicionen determinats posicionaments del Parlament. De vegades les divisions tenen a veure amb l?eix esquerra/dreta, mentre que d?altres la fractura té a veure més amb lògiques de caire estatal, ja sigui degut a les diferents maneres d?entendre les relacions euroatlàntiques, o ja sigui per que es tracta de casos relacionats amb antigues colònies.
Per altra banda, una de les situacions que des del meu punt de vista és més paradoxal és el fet que hi ha una doble valoració pel què fa a la vulneració dels drets humans. Mentre les vulneracions de drets humans comeses dins de territori de la UE es tracten en la Comissió de Llibertats i d?Afers Interiors (LIBE), les que tenen lloc fora dels marges de la UE es tracten en la Subcomissió de Drets Humans (DROI) dins de la Comissió d?Afers Exteriors (AFET). El problema és que en molts casos, malgrat que els fets concrets objecte de la denuncia tingui lloc fora de les fronteres comunitàries, hi ha implicacions directes o indirectes que afecten actors de la UE. I tot plegat malgrat que existeix una Resolució del propi Parlament Europeu de 2002 que estableix que ?un dels principals objetius de la Unió Europea és donar suport a la universalitat i la indivisibilitat dels drets humans".
Així mateix, tampoc els debats en el si del Parlament Europeu estan exempts de dobles mesures. Sovint la contundència de certes resolucions que tracten situacions concretes amb determinats països contrasten amb la condescendència que mostrem davant de situacions sovint molt més greus però que tenen lloc en països amb els quals la UE i els seus Estats Membres i tenen determinats interessos que fan que la defensa dels drets humans esdevingui un tema secundari. Els casos d?Israel, la Xina o Rússia són simplement tres exemples d?aquesta doble mesura.
En suma, és important vetllar pel respecte i la promoció dels drets humans arreu del món, però seria molt millor fer-ho des d?una autoritat moral i una credibilitat inqüestionable. I aquest, malauradament, no és encara el cas en l?actualitat.
Més informació: Subcomisión parlamentaria de Derechos Humanos
Resolución del PE sobre los derechos humanos (en inglés)
Propuesta del PE para un nuevo EIDHR
Página web de EIDHR (en inglés)
Política de derechos humanos de la UE
Foto: Irene Kahn. Font: Amnistia Internacional
Because a man desires of the gate open will have a hard time digesting by themselves when closed, MBT must state and government departments with the public power to the necessary intervention and control can better effect. Oakeley Sunglasses Outlet Suggestions to the relevant departments of the state national public servant salary management measures for reference of state-owned enterprise executives as soon as possible and enterprise management personnel salary management make normative management regulation, Oakley Discount through specific treatment standards, state-owned executives rank determined in (month) state-owned executives paid the standard aspect ratio, this ensures soe executives years (month) paid standard and state-owned enterprises to the first-line staff synchronous growth, not cross over state-owned enterprises to the first-line staff, making higher salary of state-owned executives remain in a scientific and reasonable range, MBT Shoes let more people are satisfied.