La Memòria Històrica visita el Parlament Europeu
Des que vàrem impulsar ara fa uns mesos la Resolució al Parlament Europeu de condemna del franquisme (veure apunt El Parlament Europeu condemna el franquisme en el 70è aniversari del cop d’estat del 36) que veníem preparant la visita que, finalment, ha tingut lloc avui. I és que, en el marc dels grups de visites que ens permet en tant que membres del PE convidar a ciutadans i ciutadanes a l’Eurocambra, vaig trobar que era més que pertinent convidar a les entitats de víctimes, resistents i combatents contra el franquisme. I l’emoció ha estat recíproca, crec. Per part meva per descomptat. I és que es tracta de persones que en el seu moment es van jugar la vida, literalment, per tal que avui tinguem unes institucions democràtiques que, més bé o més malament, ens permeten avançar. Institucions que, cal dir-ho tot, (segueix…)
no sempre els reconeix tot el que hauria. I és que encara hi ha molta feina a fer, sens dubte, pel què fa a la Memòria Històrica, malgrat la històrica llei aprovada recentment al Congrés.
Però també diverses de les persones convidades m’han expressat la seva emoció per trobar-se a la casa del que per a elles és l’essència de la democràcia europea, i per la qual es van enfrontar al franquisme o, alguns, fins i tot, al nazisme.
Es mereixien aquest petit homenatge i reconeixement, i em satisfà que, en la mesura de les nostres possibilitats, els l’haguem pogut oferir.
Al llarg de la conversa he procurat posar de manifest la dificultat que trobem per tal que molts dels nostres col.legues ‘europeus’ entenguin la importància de que les institucions europees homenatgin a qui va lluitar per la democràcia la qual cosa passa, primer, per haver de front a la dret clàssica, liderada pel PP, per descomptat, però amb importants aliats en d’altres drets i extremes dretes europees. L’altre problema, però, el trobem entre aquells sectors que, tot reivindicant, legítimament, la brutal dimensió del nazisme, consideren que res se li pot comparar, ni tant sols el franquisme, la qual cosa comporta sovint que, en un excés de zel de no posar res al nivell del nazisme, acostumen a oblidar-se d’altres feixismes i totalitarismes europeus, entre ells el franquisme.
El debat no és senzill. Cert. Però posa de manifest també la rica, a la vegada que complexa, realitat europea.
Confio que aquesta visita servirà per què, almenys, aquestes persones sentin que les institucions europees els reconeix, ni que sigui simbòlicament, un cert grau de paternitat i maternitat. I és que sense elles, i sense milers que com elles van lluitar, patir i morir, arreu dels països que avui formen al UE, avui no existiria ni el Parlament de Catalunya, ni el Congrés ni el Parlament Europeu. Institucions totes elles molt millorables, certament, però imprescindibles si de debò creiem que cal que la presa de decisions tendeixi ser el màxim de democràtic possible.
(NOTA. Les entitats que han vingut a Brussel.les són les següents: Supervivents Lleva del Biberó, Antics Guerrillers Espanyols a França, Amical de Mathaussen, Associació Catalana d’ex-presos polítics, Antics Militars de la República, Aviadors de la República, Familiars Represaliats pel Franquisme, Ex-internats del Franquisme en Catalunya, Perjudicats de la Confiscació del Govern Franquista, Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT, Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat a Catalunya, Amigos de las Brigadas Internacionales, Fundació Pere Ardíaca, La Gavilla Verde, Pont de la Llibertat, Coordinadora. Memòria Històrica i Democràtica de Catalunya, Triangle Blau, Fundació Coma Posada, Fundació Museu Històric social de la Maquinista Terrestre, Marítima i MACOSA)
Font foto: Robert Capa