La dona pareix, la dona decideix, aquí i a Roma
Pot sonar a tòpic, però hi crec. Sempre m’ha sorprès la gran facilitat que tenen alguns homes i alguns estaments (penso, per exemple, en Duran i Lleida, Miró i Ardèvol, el Papa o Berlusconi -veure noticia d’avui-, entre d’altres) a l’hora de pontificar sobre un aspecte tan personal i intransferible com és el fet de decidir sobre si seguir endavant o no amb un embaràs. La meva incredulitat arriba al summum quan gent d’aquesta corda ideològica apel.la al right of choice (dret d’escollir) dels homes, ja que aquests són, diuen, responsables al 50% en un embaràs. Resulta si més no curiós que cap d’ells sigui tan vehement quan es parla de polítiques de conciliació, de repartiment de temps de treball o de corresponsabilitat en la cura. Almenys això és el que va succeir a la comissió de drets de les dones al Parlament Europeu (FEMM) ara fa uns dies (veure apunt Drets de salut sexual i reproductiva, més enllà de la por i la hipocresia: la dimensió europea) en què confesso que em va deixar altament preocupat constatar com la corrent conservadora i antidrets de les dones a decidir s’esta fent sentir cada cop més als passadissos de Brussel.les. Tot plegat, sumat a la persecució que darrerament pateixen a l’Estat nombroses dones i professionals, ens obliga a reaccionar de manera clara i diàfana. Personalment em sento solidari (segueix…)
amb totes aquelles persones que s’han vist obligades a aturar un embaràs (ningú ho fa per gust ni per vici, com malèvolament apunten alguns fonamentalistes), i crec que ja és prou dur haver de prendre una decisió com aquesta com per què a sobre es criminalitzi a qui la pren i a qui l’ajuda. El tema, penso, transcendeix l’àmbit d’un Estat i esdevé, necessàriament, un afer de drets fonamentals de la UE. Almenys així ho penso, i ho defenso en la pregunta que he adreçat a la Comissió Europea i que adjunto a continuació:
Pregunta de Raül Romeva a la Comisión relativa a La ley del aborto en España
En las últimas semanas en la sociedad española se ha reabierto con vehemencia el debate entorno a la interrupción voluntaria del embarazo, a raíz de la detención de varios directores de clínicas privadas que lo practicaban. Durante estos procesos judiciales se ha llegado al extremo de citarse a declarar a mujeres que habían abortado. La situación en España es compleja debido a los vacíos legales dejados por la antigua pero todavía vigente Ley de Despenalización Parcial del Aborto (ley 9/1985).
Esta ley permite el aborto sólo en tres supuestos; ético, eugenésico y terapéutico. Además de dejar muchos aspectos de estos supuestos sin desambiguar, la ley no hace referencia a un cuarto supuesto, el socioeconómico, que es de facto el contexto más habitual de embarazos no deseados y el que lleva a más mujeres a la interrupción de los mismos, debiéndose amparar en otro de dichos supuestos para llevarlos a cabo. Además, esta escasa cobertura en términos de derechos para la reproducción sexual de las mujeres y esta ambigüedad jurídica, hacen que la sanidad pública no ofrezca en absoluto los suficientes recursos, acabando por practicarse cerca de un 98% de las interrupciones del embarazo en centros privados muchas veces en los límites de la legalidad.
En este sentido, entiendo que es necesaria una nueva ley de tenga en cuenta la salud sexual y reproductiva, que sea suficientemente diáfana, y que contemple el aborto como una decisión libre que debe tomar la mujer y el cual debe ser gratuito e integrado en la red sanitaria pública. Por otro lado, al tratarse, entiendo, de una cuestión de derechos fundamentales, dicha normativa debería contar un marco europeo armonizado que no conllevara discriminación entre mujeres de la UE en función de su nacionalidad.
Por todo ello ¿tiene la Comisiónopinión con relación a la actual ley del aborto en España? ¿Está a favor de una ley integral que incluya la salud sexual y reproductiva y el aborto libre, gratuito e integrado en la red sanitaria pública? ¿Considera la Comisión que éste es un tema que deberia abordarse ya a escala europea puesto que trasciende en mucho los ámbitos de los Estados miembro? ¿Ha tomado, o piensa tomar, la Comisión, alguna medida al respecto?
Font foto:Collettivo Femminista Universitario italiano
…a Nàpols la policia va irrompre a un hospital on una dona havia avortat un fetus mort, dins de els supostos de la llei, perquè havien rebut una denúncia per "feticidi". Van interrogar la senyora, la veïna de llit, els metges i assistents i van segrestar el dossier mèdic de la pacient…per ací pinta malament, volen proposar una moratòria a l’ONU sobre el dret a la vida des de la concepció fins a la mort "natural".
De totes maneres la jugada de Berlusconi és exclusivament electoralista, hi ha moltes possibilitats que l’UDC (democristians) no vagen amb la seua coalició i té por de perdre vot catòlic.
Raül,
Totalment d’acord com sempre. La meua dona i jo tenim una xiqueta de 6 anys i un xiquet de 4, i no en voldríem tenir cap més. En el supòsit que d’aquí endavant hi hagués un embaràs no desitjat (els altres dos varen ser ben buscats!) tindríem el dret d’interrompre’l. La vida familiar amb dos xiquets és difícil però encantadora. Difícil perquè tots volem tenir una vida pública en la qual costa adequar la vida familiar, i l’horari de treball meu no ajuda precisament. Econòmicament amb dos xiquets te’n vas sortint, amb més es complica tot (i no és només una qüestió econòmica). Estem parlant del dret de la dona a decidir sobre el seu cos. Com deia ma iaia, els homes col·laborem amb l’embaràs cinc minuts (i amb plaer), la resta se l’endú la dona, que ha de ser ama del seu destí. Aquesta societat patriarcal encara vol controlar fins i tot el cos humà. Raül, m’ha encantat el lligam que has fet entre Durans-papes-miros-berlusconis! Per cert, m’han dit que has de ser pare. Felicitats…i feinada!!!
salut,
emigdi
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/74192
Actualment, la societat ha avançat en moltes coses, però encara queda molt per fer. Decidir de tenir un fill o no, no és com decidir si et vols menjar un pastís de xocolata o un de formatge. Des de sempre s’ha atribuït a la dona una mena d’obligació a tenir fills i criar-los. Crec que avui dia la dona pot i ha de decidir el seu futur. Tot i que encara hem de lluitar amb moltíssims obstacles.
Salutacions cordials.