Joan Herrera: carta a un amic
Benvolgut amic Joan,
Des que en Joan Saura va enunciar que no es presentaria a les primàries per escollir el cap de llista a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i, conseqüentment, al Govern de la Generalitat, totes les mirades han estat posades sobre tu.
Sóc conscient dels nervis que has passat i de les voltes que hi has donat. Sóc conscient que no és una decisió fàcil, i dels molts maldecaps, sacrificis i riscos que comporta.
Fa temps que, en privat, et reitero el meu suport i la meva convicció que la teva aposta és la correcta.
En aquest post vull enunciar-ho públicament, de manera solemne, però també argumentada.
Tres són els motius que m’impulsen a defensar aquesta opció, entre moltes d’altres que podrien ser, almenys, tan legítimes com ho és la teva.
El primer és personal. Et conec de fa molts anys. Hem treballat plegats en molts àmbits. Tenim una relació que va molt més enllà de l’estricta professionalitat. Som de la mateixa quinta (1971), compartim un passat esportiu en el món de la natació i ens segueix apassionant l’esport, hem viatjat sovint junts, per feina i per plaer, hem dinat i sopat junts molts cops (per cert, ets un crack dels arrossos), ets el padrí de la meva filla… Tot això fa que pugui tenir una certa idea de qui és en Joan persona, amic i company, més enllà de la figura, sovint esquematitzada, de’n Joan diputat, Secretari General, coordinador de Joves amb Iniciativa, llicenciat en dret. T’he vist riure i plorar, sentir i patir, eufòric i enfonsat, content i enfadat, optimista i negatiu, però sempre, sempre, sempre, capaç i convençut de ser on ets, i perquè hi ets. No és gens senzill donar el pas que ets a punt de donar, i és que no oblidem que encapçalar una llista electoral al Parlament de Catalunya no és altra cosa que mostrar les credencials per aspirar a ocupar el càrrec de major importància d’aquest país, el de President de la Generalitat. Joan, estàs a punt per donar aquest pas. I m’alegra saber que ja t’hi veus, i que t’ho creus, tal i com ens vas mostrar dissabte al CN.
El segon motiu és el professional. Joan, no has nascut ahir. Fa anys que et mous en els àmbits de la política. Vas ser un gran coordinador de les Joventuts d’ICV, has estat (i segueixes essent) un excel.lent diputat al Congrés, i seràs un excel.lent candidat. Estàs perfectament preparat tant per liderar el grup parlamentari com per ser Conseller o, fins i tot, President. No et manquen ni capacitats ni voluntat de treball. Però, sobretot, allò que per a mi et fa professionalment més valuós, és que saps molt bé com i per qui fer-te assessorar. Ningú sap de tot, però hi ha qui té la honastedat de reconèixer-ho, i es treballa un bon equip, i hi ha qui preten tenir totes les respostes en solitari sense ni tan sols saber quina és la pregunta adequada. Tu, Joan, toques molt de peus a terra. En saps molt de moltes coses, i n’aprens continuament, però a més a més tens la intel.ligencia suficient per pensar i preguntar abans de parlar sense solta ni volta. I això, quan s’assumeixen determinades responsabilitats, és un enorme valor afegit.
Finalment, a més a més de la persona, hi ha el projecte. Tu, Joan, encarnes perfectament una aposta per una Catalunya cohesionada socialment, responsable i sostenible ambientalment, igualitaria en quant a drets i deures, feminista sense paternalismes, solidària des de la coherència de polítiques i la visió global del món i la humanitat, i nacionalment ambiciosa, sense límits ni sostres, en un marc clarament, i necessàriament, europeu i europeista. Aquesta és la Catalunya que molta gent somniem, i per la qual molta gent treballem. Tu pots, i has, d’esdevenir el far d’aquesta gent.
Per tot plegat, Joan, tu ets la meva aposta. Fa mesos que et vaig fer saber, en privat, que podies comptar amb el meu aval, el meu suport, i la meva campanya. Avui ho faig públic.
No estàs sol, Joan. No serà fàcil, ho saps, ho sabem, però tens capacitat, coratge i sentit comú de sobra per entomar el lideratge que les circumstàncies et posen a l’abast.
Bona sort, bona feina, i bona navegació, capità Herrera.
Foto: Saura, Herrera, Romeva. Font: Arnau Bach, El Periódico
Bufa!
És increïble el text. Si jo fos ell, ja estaria plorant de l’emoció de les teves paraules.
Qui coneixem a en Joan personalment des de fa anys compartim els mateixos punts que has donat Raül.
Molts ànims i tens tot el meu suport!
Salut i força!
penso el mateix que tu Raül, i el que en pensa el que ha fet l’altre comentari si jo fos l’Herrera tindria el pocs pels que tinc de punta, per la responsabilitat que te tenir gent com tu darrera i al costat, i per la sensibilitat que expresses. A mi també em fa molta il.lusió aquesta canvi de marxa i, com vaig dir dissabte, el precís canvi de manera de fer tant endins com enfora que molta gent espera de tots i totes nosaltres, ei ! estàs més guapo amb cabell !!
Afegeixo això que he posat al facebook:
Felicitats pel text!
Esperem que la nova etapa oberta a Inciativa sigui aquella que recuperi als votants, com jo, perduts. Vull una Iniciativa capaç d’il·lusionar-me, amb projectes clars, que sàpiga donar el cop de puny sobre la taula quan calgui. Que sigui capaç de plantar cara a qui l’hagi de plantar sense mitges tintes. Vull una iniciativa real, directa, il·lusionant i realista alhora, nacional, amb una idea clara de futur i de país.
A títil personal, tinc moltes esperançes dipositades en l’equip que espero que encapçali en Joan.
Si us plau, equivoqueu-vos (si cal i tothom i té dret) però no feu que em costi tant saber a qui votar!
Vull ser votant d’iniciativa convençut! No em falleu!
Jo a priori estic d’acord amb el que dius Raül. No conec a l’Herrera com el coneixes tu, però no tinc cap raó per a pensar diferent.
Amb tot, si que hi ha una cosa que em preocupa i molt: tant pel poc que conec de la seva trajectòria política, com pel que tu expliques d’ell, em fa por que amb el Joan al davant la Catalunya no urbana, la Catalunya interior o les zones rurals (tant se val el nom), encara quedi menys evident del que entenc que ho és ara a ICV.
Estic totalment d’acord, en el meu blog també en parlo. Sóc dels que he tingut la sort de conèixer personalment al Joan Hererra i als seus arrossos i tot, crec que som molta gent la que ens sentirem plenament representats i està molt bé aquest suport entusiasta i públic que fas.
M’imagino que en Joan també tindrà algun defecte –i segurament també valoraria que li diguessis, ja que sempre costa més que et diguin els defectes que no pas les virtuts. Llegint aquesta carta, amb tanta floreta i elogi, que no dic pas que no siguin merescuts, em dóna la sensació que Joan Herrera és l’autèntic messies i que si algun dia viatja a Israel no en tornarà, ja que el poble jueu haurà vist la llum i el reconeixerà com l’autèntic מָשִׁיחַ
Doncs, això, un OC, ben gros.
La veritat, després de llegir-te una mica més i ploro d’emoció. I t’haig de donar les gràcies. Gràcies pels anys que ens coneixem, per poder continuar compartint tantes coses. Mai vam pensar que estaríem fent el que fem, i el que és més important és que ho fem amb passió. I en un món com la política això ens fa potser un pèl atípics.
Sé que puc comptar amb tu. Com sempre. I en tot. Com a amic. Com company. Com eurodiputat i com dirigent d’ICV.
Per cert, a mi també m’agrades més amb cabell.
I felicitats, moltes felicitats per haver aconseguit el primer premi de blogs polítics.
Benvolgut Raül
En primer lugar felicitarte por el premio del blog, creo que es ampliamente merecido y gracias
En segundo lugar, esta exposición tuya, creo que peca de panegírica.
Creo que Joan sin duda alguna es un buen candidato, no es el mio, no se si los que me gustan se presentaran o sera candidatura única, pero si sale elegido, por supuesto tendra todo mi soporte.
Personalmente creo que el mejor candidato serías tu, pero ciertamente creo que no sería procedente que despues de presentarte en el parlamento Europeo, te presentaras para encabezar la lista de la Generalitat; por tanto me parece muy bien tu soporte a Joan.
Una de las pocas discrepancias que tengo contigo, es el grado de “nacionalismo” por el que apuestas; lícito, pero no lo comparto. Yo apuesto más por lo que creo apuesta ” la central” el federalismo.
El término que utilizas al respecto es ” nacionalmente ambiciosa” Es un término ambiguo.
Salut