Raül Romeva i Rueda

(en español más abajo, in English below)

Malgrat que l’espècie estrella a ICCAT segueix essent la Tonyina Vermella, hi ha d’altres espècies que reclamen també que hi dediquem una especial atenció. Aquest és el cas, entre d’altres, de diferents espècies de taurons.

Són diverses les espècies de
taurons que estan en joc en aquesta reunió d’ICCAT. Els taurons són
capturats en el transcurs de moltes activitats pesqueres, ja sigui de manera accidental o com a
espècies objectiu de les flotes de palangre de superfície que els capturen per
obtenir les seves valuoses aletes.

El Tauró de mans blanques (Jaquetón Oceanico, Oceanic Whitetip, Carcharhinus longimanus) un gran tauró que viu
lluny de la costa i les aletes del qual són especialment valorades per a la
sopa d’aleta de tauró, podria rebre una protecció total a tot l’Oceà Atlàntic.
Igualment, s’estan plantejant prohibicions per als taurons martells (gènere Sphyrnidae, Hammerhead) i els Taurons Zorro (gènere Alopiidae, Bigeye Thresher).
Aquestes espècies són especialment vulnerables a la pesca de palangre i les
seves poblacions són en declivi. El Cailón o Marrajo Sardinero (Lamna Nasus, Porbeagle), un tauró similar al tauró
blanc, també ha entrat en el debat i mereix gaudir de la protecció d’ICCAT. Aquesta
espècie està considerada per l’UICN (Unió Internacional per a la Conservació
de la Natura) com espècie en perill a l’Atlàntic Nord-Oest i en perill crític a
l’Atlàntic Nord-Est i el Mar Mediterrani.

Per últim, el Marrajo
dientuso (Isurus oxyrinchus, Shortfin Mako) és la segona espècie de tauró més capturat en l’area de la convenció ICCAT,
en termes de pes. Tanmateix, les seves captures no estan subjectes a cap
mesura de control malgrat que els científics adverteixen contínuament que es tracta d’una espècie sobrepescada. Diverses organitzacions, com Oceana, confien en què s’acordin límits de captura com una mesura
precautòria per a assegurar-ne una explotació amb criteris de sostenibilitat a llarg termini.

Per altra banda, un altres dels temes estrella és l’anomenat finning (tallar les aletes i llençar la carcassa al mar, sovint quan l’animal encara és viu). També se n’ha parlat. Algunes delegacions defensen que s’obligui a mantenir les aletes enganxades al cos, i que se’n prohibeixi, per tan tallar-les. És a dir, que els taurons siguin
desembarcats amb les seves aletes adherides en forma natural (no cosides).

Aquesta tècnica
és la manera més senzilla, fiable i eficaç d’aplicar la prohibició del finning, ja vigent a ICCAT, encara que a les mesures aplicades fins ara han estat ineficaces. Tanmateix,
mentre la UE no conclogui amb el procés intern de revisió de la seva normativa interna, actualment en marxa, sembla poc probable que hi hagi canvis significatius a ICCAT.

Versión en español

Aunque la especie
estrella en ICCAT sigue siendo el Atún Rojo, hay otras especies que
reclaman también que les dediquemos una especial atención. Éste es el caso, entre
otros, de diferentes especies de tiburones.

Varias especies de
tiburones están en juego en esta reunion especial de ICCAT. Los tiburones son
capturados en muchas pesquerías de ICCAT, ya sea accidentalmente o como
especies objetivo de las flotas de palangre de superficie que los capturan para
obtener sus valiosas aletas. El jaquetón oceanico, un tiburón grande que vive
lejos de la costa y cuyas aletas son especialmente valoradas para la sopa de
aleta de tiburón, puede recibir una protección total en todo el Oceano
Atlantico. Igualmente, se está planteando prohibiciones para los tiburones
martillos y zorros. Estas especies son especialmente vulnerables a la pesca de
palangre y sus poblaciones están en declive. El cailón, un tiburón similar al
tiburón blanco, tambien ha entrado al debate y merece recibir proteccion de
ICCAT. Esta especie está clasificado por la UICN (Unión Internacional para la
Conservación de la Naturaleza) como en Peligro en el Atlántico Noroeste y en
Peligro Crítico en el Atlántico Noreste y el Mar Mediterráneo.

Por último, el marrajo
dientuso es la segunda especie de tiburón más capturado en el area de la
convención, en terminos de peso. Sin embargo, sus capturas no están sujetas a
ninguna medida de control a pesar de que los científicos noten que pueden estar
sobrepescados. Esperamos que se acuerden limites de captura como una medida
precautoria para para asegurar la explotación sostenible a largo plazo.

El tema del shark
finning
(aleteo) también ha vuelto al scenario, con muchas voces a favor de una
política de “aletas adheridas”, con cual todos los tiburones serían
desembarcadas con sus aletas adheridas en forma natural. Esta tecnica es la
manera más sencillo, fiable y eficaz de aplicar la prohibición del aleteo que
ya está en vigor en ICCAT aunque a través de medidas ineficaces. Sin embargo,
existen pocas opciones para promover esta medida en ICCAT hasta que la Unión
Europea termine con su proceso interno de revision de su propia prohibición del
aleteo.

Nota: el autor agradece el trabajo y las notas de la organización OCEANA.

English version

Even though the star
species in ICCAT continues to be bluefin tuna, there are other species that
attract special attention as well. This is the case, among others, for
sharks.??Several species of sharks are at stake in this meeting of ICCAT. They
are captured in the course of many types of fishing activities, both as the
direct target of the fishing fleets or as accidental capture. In both cases the
main attraction is their valuable fins.??

The oceanic whitetip (Carcharhinus
longimanus), a large shark found far from the coast with fins which are
especially prized for sharkfin soup, could well receive total protection across
the Atlantic Ocean. ICCAT is also considering a prohibition for hammerhead
sharks (Sphyrnidae) and bigeye thresher sharks (Alopiidae).

These species are
especially vulnerable to trawl fishing and their populations are in decline.
Porbeagle sharks (Lamna nasus), a species similar to the white shark,
has also entered the debate and deserves the protection of ICCAT. This species
is considered by the IUCN (International Union for the Conservation of the
Nature) to be endangered in the Northwest Atlantic and critically endangered in
the Northeast Atlantic and Mediterranean Sea.??

To conclude, the shortfin mako (Isurus
oxyrinchus) is the second most important species in terms of weight of
catches in the ICCAT area. However, its catches are not subject to any measure
of control even though scientists continue to insist that it is an overfished
species.

Several organizations, such as Oceana, hope that measures such as
catch limits could be agreed to ensure long-term sustainability of the
exploitation of this species.??

The subject of shark finning has also been
discussed, with many voices in favour of a policy of “fins attached”,
meaning that all sharks would be landed with their fins still naturally
attached to their body. This is the simplest, most reliable and effective means
of applying the prohibition of finning already in force in ICCAT but which has
been poorly enforced. However, there are few possibilities of promoting this
measure in ICCAT until the European Union concludes its internal review of its
domestic finning ban.

Foto: Tauró Cailón. Font: Oceana.