Raül Romeva i Rueda

REFLEXIONS PERISCÒPIQUES

ICCAT (Paris): final comments / ICCAT (Paris): comentaris finals

(En español más abajo, In English below)

Adjunto a continuació la meva nota de premsa en la que valoro el resultat de la reunió que durant deu dies ens ha reunit un bon nombre de delegacions a Paris. Com sempre en aquests casos el resultat és plagat d’algunes llums i moltes ombres:

ICCAT/Paris: Res nou a d’ICCAT.
Pocs canvis, i insignificants, per a la protecció de la Tonyina Vermella

París, 27 de
novembre de 2010

La maratoniana
reunió anual d’ICCAT (Comissió Internacional per a la Conservació de la Tinyina
de l’Atlàntic) acaba de finalitzar després d’intenses, i massa sovint
clandestines, negociacions. L’Eurodiputat d’ICV i Vicepresident de Verds/ALE,
Raül Romeva i Rueda ha valorat el resultat final:

“Hi ha algunes
bones notícies aquest any, per fi, pel què fa als taurons. El mako Shortfin
, el whitetip i hammerhead oceànics gaudiran d’una major protecció a
partir de 2011, ja que els vaixells pesquers no es podran quedar amb les
captures o vendre-les (amb l’única excepció del consum local de hammerheads
o Taurons Martell). Malauradament, ICCAT no
ha estat tan responsable com caldria esperar per a d’altres espècies de taurons
també en dificultats com el Thresher
o el porbeagle.

“Hi ha hagut
també una reducció insignificant del TAC (Total Allowable Catch) per a tonyina
tonyina vermella, de 13,500 tones fins a 12,900, cosa que suposa una mesura
merament cosmética per una espècia que reclama mesures molt més agosarades.
Afortunadament, i malgrat l’enorme pressió política exercida per França, aquest
país ha fracassat a l’hora de veure recalculat i prorrogat el pagament del seu
deute (payback
) degut a
la sobrepesca que va protagonitzar el 2007.

“Pel què fa a
d’altres espècies que sovint reben menys atenció però que són igualment
importants, hi ha hagut poques millores. No hi ha cap mesura nova per controlar
la pesquera d’emperadors (swordfish
) a la Mediterrània ja que els Estats Membre del sud no han autoritzat
la Comissió Europea a presentar una proposta en aquest sentit. La tonyina bigeye
(patudo) en el Golf de Guinea també es troba
força maltractada però de moment no entra en la categoría d’espècies que la
ICCAT considera que cal protegir millor.

“Conclou
així una reunió de deu dies, que ha mobilitzat més de 500 persones,
significava, a parer meu, una magnífica oportunitat per posar de manifest
problemes greus i adoptar les mesures necessàries. Han estat discussions de
gran profunditat relatives a com millorar la gestió d’unes quantes pesqueres
molt importants. No obstant, lamento un any més que enlloc de negociar amb les
cartes sobre la taula, la norma ha estat novament la negociació a porta tancada
entre algunes delegacions més sensibles a les pressions dels interessos econòmics
d’alguns dels seus sectors que no pas amb una clara i ferma voluntat de
preservar els estocs”.

En español

ICCAT/Paris: Nada
nuevo en ICCAT. Pocos cambios, e insignificantes, para la protección del Atún
Rojo

Paris, 27 de
noviembre de 2010

La maratoniana
reunión anual de ICCAT (Comisión Internacional para la Conservación del Atún Atlantico)
acaba de finalizar después de intensas, y demasiado a menudo clandestinas,
negociaciones. El Eurodiputado de ICV y Vicepresidente de Verdes/ALE, Raül
Romeva i Rueda
ha valorado el resultado final:

“Hay algunas
buenas noticias este año, por fin, para los tiburones. El mako Shortfin, el
whitetip y hammerhead oceánicos disfrutarán de una mayor protección a partir de
2011, ya que los barcos pesqueros no se podrán quedar con las capturas o
venderlas (con la única excepción del consumo local de hammerheads o Tiburones
Martillo. Desgraciadamente, ICCAT no ha estado tan responsable como cabría esperar
para otras especies de tiburones también en dificultades como el Thresher o el
porbeagle.

“Ha habido también
una reducción insignificante del TAC (Total Allowable Catch) para el atún rojo,
de 13,500 toneladas hasta 12,900, cosa que supone una medida meramente
cosmética para una especie que reclama medidas mucho más valientes.
Afortunadamente, y a pesar de la enorme presión política ejercida por Francia,
este país ha fracasado a la hora de ver recalculado y prorrogado el pago de su
deuda (payback) debida a la sobrepesca que protagonizó en el 2007.

“En cuanto a
otras especies que a menudo reciben menos atención pero que son igualmente
importantes, ha habido pocas mejoras. No hay ninguna medida nueva para
controlar la pesquera de emperadores (swordfish) en el Mediterráneo ya que los
Estados Miembros del sur no han autorizado a la Comisión Europea a presentar
una propuesta en este sentido. El atún bigeye (patudo) en el Golfo de Guinea
también se encuentra muy maltratad pero de momento no entra en la categoría de especies
que la ICCAT considera que hay que proteger mejor.

“Concluye
así una reunión de diez días, que ha movilizado a más de 500 personas, i que significaba,
a opinión mía, una magnífica oportunidad para poner de manifiesto problemas
graves y adoptar las medidas necesarias. Han sido discusiones de gran
profundidad relativas a cómo mejorar la gestión de unas cuantas pesqueras muy
importantes. No obstante, lamento un año más que en vez de negociar con las
cartas sobre la mesa, la norma ha sido nuevamente la negociación a puerta
cerrada entre algunas delegaciones más sensibles a las presiones de los
intereses económicos de algunos de sus sectores que con una clara y firme
voluntad de preservar los estocs”.

English version

Nothing new from ICCAT. Insignificant changes for bluefin tuna

Paris, 27 November 2010

The annual marathon meeting of ICCAT (International Commission for the Conservation of Atlantic Tunas) ended today after intense, clandestine negotiations. Green MEP Raül Romeva y Rueda attended the meeting and commented after it ended:

“There was some good news this year at last for sharks. Shortfin mako, oceanic whitetip and hammerhead sharks will receive protection from 2011, since vessels will not be allowed to keep or sell any of these species (except for local consumption of hammerheads). This hard-fought-for measure should help these severely depleted species. Unfortunately, ICCAT did not think that other species in difficulty – thresher and porbeagle – merited similar protection.

“There was an insignificant reduction of the total allowable catch for bluefin tuna, from 13,500 tonnes to 12,900 tonnes, but given that this species is so critically depleted the change is purely cosmetic. Fortunately, despite intense lobbying, France failed to get support to reduce the payback it must make for its massive overfishing in 2007.

“For other species that receive less attention, there was little improvement. There are no new measures to control the swordfish fishery in the Mediterranean since the southern Member States would not allow the European Commission to table its proposal. The bigeye tuna in the Gulf of Guinea is in poor shape but here as well, ICCAT could not find the courage to adopt stricter conservation measures.

“The ten-day meeting, involving 500 people, afforded a golden opportunity to have serious, in-depth discussions on improving management for several very important fisheries. Instead, all serious negotiating took place in the corridors rather than on the floor of the meeting. ICCAT still refuses to recognise the need for transparency and open participation in its deliberations.
Font foto: Greenpeace



  1. Gran trabajo, sin duda una decisión cosmetica como  dices, pero gracias a tu trabajo, no se ha ido hacia una pesca indiscriminada. El tiempo te dara la razón, que ya la tienes, pero que frente a los intereses se niegan a considerar

    Gracias una vez más por tu gestión y tu buen trabajo.

  2. Sóc votant habitual d’ICV i enguany he decidit optar per l’abstenció per la raó següent: som molts els que varem votar els partits del tripartit amb l’esperança de fer unes politiques diferents a les de CiU en aquells camps a on les coses s’havien fet malament i molt en concret per protegir el territori de Catalunya, tant maltractat pels especuladors i el ciment. Tant ICV com ERC es varen comprometre a aturar al seu dia l’ampliació de Baquèira i el macrocomplex turistic de la Vall Fosca, el cas pero és que no només s’han aturat els anteriors projectes sino que finalment s’ha consumat la destrucció de la Vall Fosca amb la construcció d’una macrourbanització a Espui que és un exemple total de destrucció i insostenibilitat, i tot sota un govern que diu ser “d’esquerres”. Greenpeace va advertir al seu dia que el principal problema mediambiental d’Espanya era el que fa referència a l’especulació urbanistica, i per mi també és aixi. Aturar l’especulació ha de ser una prioritat absoluta per a qualsevol govern minimament sensibilitzat pel mediambient i quan es governa, encara que sigui en coalició amb altres partits, s’han de marcar unes linies vermelles que no es poden franquejar de cap manera, i en aquest cas no ha estat aixi. Espero que els dirigents d’ICV prengueu bona nota de cara el futur.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Mars i oceans (pesca, tonyina, controls, Estratègia marina,...) per raulromeva | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent