Governança Econòmica (ara toca Two-Pack): un camí llarg i ple de rocs
El context és clarament advers: rescat a l’estat espanyol, la directora de l’FMI dient que a l’euro li queden 3 mesos, eleccions gregues, les Borses en caiguda lliure, previsions macroeconòmiques negatives,…
Del debat em quedo amb una idea que fa temps que defenso: ens cal un Fons Europeu d’Amortització de deute públic, però el Parlament Europeu podria haver anat més enllà, proposant una agenda europea de política econòmica anti-cíclica.
És indispensable que se segueixi avançant en major governança econòmica. Protegir l’Euro requereix una major coordinació de polítiques econòmiques i abordar els desequilibris macroeconòmics. Però això no es pot fer a qualsevol preu. Aquesta obsessió amb reduir-ho tot als nivells de deute i dèficit públic i la política de retallar despesa social fa temps que s’han demostrat contraproduents.
Els dos informes (Gauzès i Ferreira) que hem de votar demà al Parlament Europeu intenten introduir elements claus, però no modifica l’estructural neoliberal que està matant l’Euro.
De fet, es reforça la tutela de la Comissió Europea sobre aquells països que reben rescats internacionals, com l’estat espanyol. El gran problema és que blinden el ja criticat fiscal Compact i 6-pack i que no donen lloc a una política real anticíclica i de protecció efectiva dels drets socials.
No obstant això, és cert que els informes inclouen aspectes fonamentals que exigim fa temps com el full de ruta cap als Eurobons, aspectes de negociació col·lectiva, l’avaluació de l’impacte social dels plans d’ajustaments o el fet que els països amb línies de préstecs de recapitalització no es vegin condicionats a plans d’ajustaments macroeconòmics.
Llàstima que aquests aspectes positius, siguin una mica més del ja habitual ‘to little, too late”.