Governança econòmica (3): explicacions de la votació
Després del debat, ahir, i la votació, avui, de l’anomenat paquet sobre governança econòmica. Adjunto a continuació una explicació de com he votat en cadascun dels sis informes, i per què (versions en CAT i CAST).
De fet el que hem votat és simplement la postura del PE, és a dir, l’informe específic, ja que la votació de Resolució Legislativa s’ha posposat (a petició de l’ala dretaconservadora) fins al ple de juliol.
***
COM HE VOTAT EN EL PAQUET de GOVERNANÇA ECONÒMICA?
Des del compromís que em correspon, havent escoltat els ciutadans i ciutadanes que són al carrer demanant un model econòmic diferent, he optat, juntament amb molts altres col.legues, per votar a favor dels dos informes que assenyalen el camí pel qual hem d’avançar en una major coordinació i transparència econòmica i pressupostària, abstenir-me en el que pot implicar sancions greus per incompliments del dèficit, i votar en contra d’aquells que plantegen la sortida de la crisi a partir de la implementació d’uns plans d’austeritat que s’ha demostrat sobradament que no serveixen als propòsits de recuperació tan reiterats. A continuació explico cadascun dels vots amb més detall:
Dos vots a favor:
- Prevenció i correcció dels desequilibris macroeconòmics, FERREIRA, A7-0183/2011
Aquest informe pretén incloure mecanismes de prevenció i correcció quan els estats membres s’enfronten a desequilibris fiscals. De manera preventiva, s’inclouen mecanismes com una revisió anual de les balances fiscals, mecanismes d’alerta per part de la Comissió Europea, recomanacions preventives per afrontar desequilibris menors. De manera correctiva, s’implementarà un procediment per desequilibris excessius (EIP-sigles en anglès), i la necessitat de presentar plans d’acció concrets per part dels estats membres.
He votat d’aquest informe principalment perquè introdueix els desequilibris econòmics en el Pacte de Creixement i Estabilitat, en l’Estratègia UE 2020 i en el Semestre Europeu, és a dir que l’economia real s’integra en els procediments de control i coordinació econòmica. D’altra banda, s’inclouen una sèrie d’indicadors per determinar els desequilibris econòmics i conseqüentment les recomanacions, indicadors com ara inversió en R + D, sector energètic.
- Requisits aplicables als marcs pressupostaris dels Estats membres, FORD, A7-0184/2011
He votat a favor a favor d’aquest informe perquè implica una millora en l’harmonització de les previsions macroeconòmiques i pressupostàries, la introducció de regles numèriques fiscals i de consolidació fiscal, la introducció d’un marc sobre les principals categories de despeses a mitjà-termini; majors requisits sobre la comptabilitat i estadístiques i finalment, major transparència en els requisits generals sobre les finances i l’objectiu general del pressupost.
Una Abstenció
- Mesures d’execució destinades a corregir els desequilibris macroeconòmics excessius a la zona de l’euro, HAGLUND, A7-0182/2011
En negatiu, aquest informe introdueix la possibilitat de sancionar els estats que no apliquen mesures per corregir desequilibris excessius. Concretament, s’introdueix la possibilitat de sancionar als estats membres amb una sanció del 0,1% del PIB en cas de no aplicar les recomanacions. No obstant això, en positiu, inclou també l’exigència que s’inclogui la clàusula de “mecanisme de votació inversa”, la qual implica que les sancions seran adoptades llevat que el Consell (exclusivament els membres de la zona-euro) voti en contra amb majoria qualificada.
Quan demanem més governança econòmica i més coordinació, s’han d’acompanyar amb certes mesures de sanció, per descomptat, però, no queda clar quin seria l’efecte econòmic real i sobre els i les ciutadanes dels estats membres l’aplicació d’aquesta sanció tan rígida de sanció, per això, per falta d’informes que ho justifiquin, m’abstinc.
Tres vots en contra:
- Supervisió de les situacions pressupostàries i supervisió i coordinació de les polítiques econòmiques, WOORTMAN-KOOL, A7-0178/2011
He votat en contra pel fet que aquest informe pretén solucionar el dèficit públic exclusivament via ajustaments en la despesa pública. Concretament s’introdueix un objectiu a mig termini de creixement del PIB, l’aplicació serà controlada estrictament per la Comissió. De fet, s’atorguen poders extra a la Comissió Europea, la qual adquireix la capacitat de sancionar automàticament als membres de l’Eurozona llevat que el Consell decideixi el contrari amb majoria qualificada.
Aquest informe implica que la consolidació fiscal es prioritza als objectius de sostenibilitat a llarg termini, als objectius de creació d’ocupació de la UE i als objectius de lluita contra la pobresa i de cohesió social.
És el moll de l’os del paquet. Pretén posar tot l’èmfasi en l’aplicació de mecanismes d’ajustos i austeritat, excloent la utilització de mecanismes contra-cíclics. A més, no té incentius per complir els objectius de creixement a mig termini i es centra exclusivament en el sistema de sancions.
-
Supervisió pressupostària a la zona de l’euro, GOULARD, A7-0180/2011
El grup Verds-ALE va intentar introduir esmenes clau demandant l’aplicació d’Eurobons, convergència fiscal i l’aplicació d’un màxim sobre les sancions financeres i altres incentius. Aquestes esmenes no van ser adoptades, i l’informe ha acabat sent una mera llista de sancions sobre aquells països que no respecten el seu pressupost. Aquesta directiva està intrísincamente lligada amb l’Informe Wortmann-Cool, ja explicat. Per això he votat en contra.
- Aplicació del procediment de dèficit excessiu, FEIO, A7-0179/2011
Aquest és el tercer dels informes que he votat en contra. La raó és que introdueix una mesura fortament pro-cíclica per afrontar el dèficit excessiu. Concretament la mesura 1/20, que implica la reducció en tres anys consecutius del 5% del deute públic anual si aquest supera el 60% del PIB, per més que el dèficit sigui menor al 3% del PIB.
Aquesta mesura basa el creixement econòmic exclusivament sobre la reducció de la despesa pública, és a dir que implica l’aplicació directa de plans d’austeritat, especialment rigorosos i en qualsevol circumstància, per fer front al deute públic.
ANTECEDENTS I EXPOSICIÓ DE MOTIUS GENERALS
El vot d’avui és un pas més en un procés que fa ja anys que dura.
Després de l’esclat de la crisi financera, hi ha hagut 3 rescats a la zona euro (Grècia, Irlanda i Portugal) i 3 fora d’ella (Hongria, Romania i Letònia). Aquests rescats van posar sobre la taula la necessitat d’enfortir els mecanismes de control de les polítiques econòmiques en la Unió Europea, facilitar la consolidació fiscal i afrontar el repte dels desequilibris fiscals, els quals no havien estat inclosos en el Pacte d’Estabilitat i Creixement, centrat exclusivament en les ràtios de dèficits i deute públic.
El problema del deute extern grega és un problema europeu, i s’ha de solucionar a través de mesures de solidaritat, però alhora aquesta crisi demostra la necessitat de moure’ns cap a una unió no només monetària sinó també econòmica i política. És impossible tenir una governança econòmica basada exclusivament en convergència nominal.
Lamentablement, les mesures que han estat adoptades fins ara es van basar en el control de la despesa pública, en la reducció de la despesa social, i en reestructuració del mercat laboral i del sistema de pensions. En cap moment s’ha posat sobre la taula la necessitat d’avançar cap a un model econòmic i polític europeu comú, ni tan sols de la necessitat de pujar impostos als que més tenen i més contaminen, o d’aplicar plans d’inversió per avançar en un model econòmic verd. A més, la majoria de les mesures van ser adoptades amb caràcter d’urgència o amb l’acord unilateral del Consell Europeu, sense ni tan sols debats previs en els Parlaments estatals.
Durant aquest mes de juny, el Parlament Europeu hem debatut un paquet de sis mesures legislatives per a la governança econòmica. Aquestes mesures formen part de les línies directrius adoptades pel Consell Europeu (24/25 de març) on també es va implementar l’anomenat “Euro-plus Pact” (mesures de caràcter estrictament intergovernamental per aconseguir una major coordinació de les polítiques econòmiques principalment entre els països de la zona euro).
Constato que l’única resposta a la crisi econòmica actual és Europea, i que la governança europea és clau per ajudar els països amb dèficits i deutes excessius.
La crisi grega és una crisi europea i per això la resposta ha de ser europea.
Per això són necessàries mesures que introdueixin l’economia real (desequilibris i altres indicadors) en els plans d’actuació del Consell i la Comissió. Però aquesta governança europea ha de garantir que la crisi no la paguin els de sempre, volem mesures econòmiques que permetin la aplicació d’un model progressista i la construcció d’una Europa social i verda.
En altres paraules, en el debat sobre governança econòmica hem de considerar 3 aspectes claus, que són els que he usat per determinar el sentit del meu vot en els sis informes esmentats més amunt:
- La contenció del dèficit / deute públic no pot basar-se exclusivament en la reducció de la despesa pública, mesura clarament regressiva i antisocial. Els desequilibris fiscals han d’incloure canvis en les polítiques fiscals, d’evasió fiscal i d’inversió.
- Que la crisi econòmica i el deute públic no la paguin els de sempre. Necessitem una distribució justa de la càrrega del deute, on les entitats financera i les empreses privades assumeixin la seva responsabilitat en la generació de la crisi actual.
- La reforma del Pacte de Creixement i Estabilitat no és més que un pegat a una mesura clarament neoliberal i demostradament insuficient per governar la zona euro enfront dels mercats financers internacionals. Sense una política econòmica i fiscal europea comuna no arribarem mai a donar una resposta realque faci front a l’especulació dels mercats financers, que garanteixi la distribució de la riquesa en la Zona euro.
(versión en CAST más abajo)
CÓMO HE VOTADO EN EL PAQUETE de GOVERNANZA ECONÓMICA?
Desde el compromiso que me corresponde, habiendo escuchado a las ciudadanas y ciudadanos que están en la calle pidiendo un modelo económico diferente, he optado, junto a muchos colegas,por votar a favor de los dos informes que señalan el camino por el que debemos avanzar en una mayor coordinación y transparencia económica y presupuestaria, abstenerme en el que puede implicar sanciones graves para incumplimientos del déficit, y votar en contra de aquellos que centranla salida de la crisis en la implementación de unos planes de austeridad que se ha demostrado sobradamente que no sirven a los propósitos de recuperación tan reiterados. A continuació explico cada uno de los votos con más detalle:
Dos votos a favor:
- Prevención y corrección de los desequilibrios macroeconómicos, FERREIRA, A7-0183/2011
Este informe pretende incluir mecanismos de prevención y corrección cuando los estados miembros se enfrentan a desequilibrios fiscales. De forma preventiva, se incluyen mecanismos como una revisión anual de las balanzas fiscales, mecanismos de alerta por parte de la Comisión Europea, recomendaciones preventivas para afrontar desequilibrios menores. De forma correctiva, se implementará un procedimiento para desequilibrios excesivos (EIP-siglas en inglés), y la necesidad de presentar planes de acción concretos por parte de los estados miembros.
He votado a favor de este informe principalmente porque introduce los desequilibrios económicos en el Pacto de Crecimiento y Estabilidad, en la Estrategia UE 2020 y en el Semestre Europeo, es decir que la economía real se integra en los procedimientos de control y coordinación económica. Por otro lado, se incluyen una serie de indicadores para determinar los desequilibrios económicos y consecuentemente las recomendaciones, indicadores como por ejemplo inversión en I+D, sector energético.
- Requisitos aplicables a los marcos presupuestarios de los Estados miembros, FORD, A7-0184/2011
He votado a favor de este informe porque implica una mejora en la harmonización de las previsiones macroeconómicas y presupuestarias; la introducción de reglas numéricas fiscales y de consolidación fiscal; la introducción de un marco sobre las principales categorías de gastos a medio-plazo; mayores requisitos sobre la contabilidad y estadísticas y por último, mayor transparencia en los requisitos generales sobre las finanzas y el objetivo general del presupuesto.
Una Abstención
- Medidas de ejecución destinadas a corregir los desequilibrios macroeconómicos excesivos en la zona del euro, HAGLUND, A7-0182/2011
En negativo, este informe introduce la posibilidad de sancionar a los estados que no aplican medidas para corregir desequilibrios excesivos. Concretamente, se introduce la posibilidad de sancionar a los estados miembros con una sanción del 0,1% del PIB en caso de no aplicar las recomendaciones. No obstante, en positivo, incluye tambíen la exigencia de que se introduzca la cláusula de “mecanismo de votación inversa”, la cual implica que las sanciones debe ser adoptada salvo que el Consejo (exclusivamente los miembros de la zona-euro) vote en contra con mayoría calificada.
Cuando pedimos más gobernanza económica y más coordinación, se deben acompañar con ciertas medidas de sanción, por supuesto, sin embargo, no queda claro cuál sería el efecto económico real y sobre los y las ciudadanas de los estados miembros la aplicación de esta sanción tan rígida de sanción, por eso, por falta de informes que lo justifiquen, me abstengo.
Tres votos en contra:
- Supervisión de las situaciones presupuestarias y supervisión y coordinación de las políticas económicas, WOORTMAN-KOOL, A7-0178/2011
He votado en contra debido a que este informe pretendesolucionar el déficit público exclusivamente vía ajustes en el gasto público. Concretamente se introduce un objetivo a medio plazo de crecimiento del PIB, cuya aplicación será controlada estrictamente por la Comisión. De hecho, se otorgan poderes extra a la Comisión Europea, la cual adquiere la capacidad de sancionar automáticamente a los miembros de la Eurozona salvo que el Consejo decida lo contrario con mayoría cualificada.
Este informe implica que la consolidación fiscal se prioriza a los objetivos de sostenibilidad a largo plazo, a los objetivos de creación de empleo de la UE y a los objetivos de lucha contra la pobreza y de cohesión social.
Es el hueso duro del paquete. Pretende poner todo el énfasis en la aplicación de mecanismos de ajustes y austeridad, excluyendo la utilización de mecanismos contra-cíclicos. Además, carece de incentivos para cumplir los objetivos de crecimiento a medio plazo y se centra exclusivamente en el sistema de sanciones.
- Supervisión presupuestaria en la zona del euro, GOULARD, A7-0180/2011
El grupo Verdes-ALE intentó introducir enmiendas claves demandando la aplicación de Eurobonos, convergencia fiscal y la aplicación de un máximo sobre las sanciones financieras y otros incentivos. Dichas enmiendas no fueron adoptadas, y el informe terminó siendo una mera lista de sanciones sobre aquellos países que no respetan su presupuesto. Esta directiva está intrísincamente ligada con el Informe Wortmann-Cool ya explicado. Por ello he votado en contra.
- Aplicación del procedimiento de déficit excesivo, FEIO, A7-0179/2011
Este es el tercer de los informes que he votado en contra. La razón es que introduce una medida fuertemente pro-cíclica para afrontar el déficit excesivo. Concretamente la medida 1/20, que implica la reducción en tres años consecutivos el 5% de la deuda pública anual si esta supera el 60% del PIB por más que el déficit sea menor al 3% del PIB.
Esta medida se basa en el supuesto de que el crecimiento económico depende exclusivamente de la reducción del gasto público, es decir que implica la aplicación directa de planes de austeridad, especialmente rigurosos y en cualquier circunstancia, para hacer frente a la deuda pública.
ANTECEDENTES Y EXPOSICIÓN DE MOTIVOS GENERALES
El voto de hoy es un paso más en un proceso que hace ya años que dura.
Tras el estallido de la crisis financiera, ha habido 3 rescates en la zona euro (Grecia, Irlanda y Portugal) y 3 fuera de ella (Hungría, Romanía y Letonia). Dichos rescates han puesto sobre la mesa la necesidad de fortalecer los mecanismos de control de las políticas económicas en la Unión Europea, de facilitar la consolidación fiscal y de afrontar el reto de los desequilibrios fiscales, los cuales no habían sido incluidos en el Pacto de Estabilidad y Crecimiento, centrado exclusivamente en los ratios de déficits y deuda pública.
El problema de la deuda externa griega es un problema europeo, y debe solucionarse a través de medidas de solidaridad, pero a su vez esta crisis demuestra la necesidad de movernos hacia una unión no solo monetaria sino también económica y política. Es imposible tener una gobernanza económica basada exclusivamente en convergencia nominal.
Lamentablemente, las medidas que han sido adoptadas hasta la fecha se basaron en el control del gasto público, en la reducción del gasto social, y en la re-estructuración del mercado laboral y del sistema de pensiones. En ningún momento se ha puesto sobre la mesa la necesidad de avanzar hacia un modelo económico y político europeo común, ni siquiera de la necesidad de subir impuestos a los que más tienen y más contaminan, o de aplicar planes de inversión para avanzar en un modelo económico verde. Además, la mayoría de las medidas fueron adoptadas con carácter de urgencia o con el acuerdo unilateral del Consejo Europeo, sin siquiera debates previos en los Parlamentos Estatales.
Durante este mes de junio, el Parlamento Europeo hemos debatido un paquete de seis medidas legislativas para la gobernanza económica. Dichas medidas forman parte de las líneas directrices adoptadas por el Consejo Europeo (24/25 de Marzo) donde también se implementó el llamado “Euro-plus Pact” (medidas de carácter estrictamente intergubernamental para conseguir una mayor coordinación de las políticas económicas principalmente entre los países de la zona Euro).
Constato que la única respuesta a la crisis económica actual es Europea, que la gobernanza europea es clave para ayudar a los países con déficits y deudas excesivas.
La crisis griega es una crisis europea y por eso la respuesta debe ser europea.
Por ello son necesarias medidas que introduzcan la economía real (desequilibrios y otros indicadores) en los planes de actuación del Consejo y la Comisión.l Pero dicha gobernanza europea tiene que garantizar que la crisis no la paguen los de siempre, queremos medidas económicas que permitan la aplicación de un modelo progresista y la construcción de una europa social y verde.
En otras palabras, en el debate sobre gobernanza económica debemos considerar 3 aspectos claves:
- La contención del déficit/deuda pública no puede basarse exclusivamente en la reducción del gasto público, medida claramente regresiva y anti-social. Los desequilibrios fiscales deben incluir cambios en las políticas fiscales, de evasión fiscal y de inversión.
- Que la crisis económica y la deuda pública no la paguen los de siempre. Necesitamos una distribución justa de cargo de la deuda, donde las entidades financiera y las empresas privadas asuman su responsabilidad en la generación de la crisis actual.
- La reforma del Pacto de Crecimiento y Estabilidad no es más que un parche a una medida claramente neoliberal y demostradamente insuficiente para gobernar la Zona Euro frente a los mercados financieros internacionales. Sin una política económica y fiscal europea común no llegaremos nunca a dar una respuesta real que haga frente a la especulación de los mercados financieros, que garantice la distribución de la riqueza en la Zonaeuro.
Font foto: CE
hola Raül,
gràcies per ser-hi.
Voldria cridar l’atenció sobre un tema que no veig en el debat sobre la sortida de la “crisi”, pel que crec que la decisió s’ha de prendre a nivell europeu.
LA SITUACIÓ
Som més avui els que ens adonem de que no és banal on tenim els diners ficats. Aquí el “normal” és tenir-los en un compte a “la Caixa”. Hem vist que aquests contents de transformar-se en banc (ja no hauran ni de molestar-se a explicar que tot ho fan per “ajudar a la gent”) són dels principals especuladors que ens han portat a la crisi.
EL PROBLEMA
Al buscar una banca ètica on posar el diners t’adones del tinglado que tenen muntat: tots els serveis que et donen a canvi del teu dipòsit a la caixa es resisteixen al canvi d’entitat financera… no et volen canviar la domiciliació, et carreguen pagaments a comptes on hi figura el teu nom sense permís i sense acceptar responsabilitats… Sobretot es resisteixen les domiciliacions d’empreses relacionades amb la Caixa. Et tenen atrapat des del Carnet Jove i després no et deixen anar. No hi ha competència real.
LA SOLUCIÓ
La proposta seria que des d’Europa s’imposi una competència real, regulant que el compte corrent (almenys un per persona) sigui “portable” entre entitats financeres, tal com es va fer amb la portabilitat del núm. de mòbil, quan hom es va adonar de com ens tenien segretats les empreses de telefonia mòbil. Si els comptes corrents fossin portables no costaria res posar els diners en banca ètica, i que les actuals entitats financeres comencin a competir en eticitat d’acord amb el canvi de consciència de la gent.
Això a nivell europeu. A nivell local tenim la feina de reconstruir un sistema de caixes populars, controlades des d’abaix, possiblement mitjançant cooperatives financeres (no caixes d’estalvi, que les ha enfonsat el seu despotisme i elitisme directiu)
Gràcies (agraïria alguna resposta)
Jordi Pruneda
ICV