Genocidi a Bòsnia: decebedora sentència de la Cort Internacional de Justicia
La Cort Internacional de Justicia acaba d’establir que l’assassinat de 8.000 musulmans a Srebrenica l’any 1995 va ser un acte de genocidi, però que les autoritats de Sèrbia (llavors Iugoslàvia) no en són ni responsables executores, ni tan sols incitadores directes. La sentència ha suposat una gerra d’aigua freda per a moltes de les víctimes i familiars que esperaven una condemna exemplar, i conseqüentment una indemnització, de la part de Belgrad. La sentència, però, estableix que Sèrbia va vulnerar la llei internacional en no impedir els assassinats. És evident que la decisió ha estat presa de manera salomònica (segueix…)
i pensant més en el futur que en el passat. Una condemna a l?Estat serbi podria haver suposat, diuen alguns analistes, un nou problema afegit a la ja tensa situació sèrbia, en ple procés d?assumpció del nou estatus de Kosovë. Així mateix hi ha que opina que per què cal fer pagar tot un país per les accions comeses per uns quants, fins i tot quan els responsables havien estat escollits democràticament. La gravetat dels fets, però, em porta a considerar que una sentència que hagués reconegut la responsabilitat de l’Estat serbi en els crims hauria servit a la vegada per reparar, ni que fos simbòlicament, el mal fet en nom seu, a la vegada que hauria significat un avís a les poblacions que sovint obliden les seves responsabilitats a l’hora d’escollir determinats governants. I és que el vot, a més de ser un dret, comporta també una responsabilitat.
No obstant, i malgrat que cal considerar com a nota positiva el fet que l?actual President serbi Boris Tadic hagi reclamat al Parlament serbi, en acatar la sentència, que condemni la massacre de Srebrenica, comparteixo la decepció per una decisió que deixarà moltes ferides obertes, un elevat grau de frustració i una sensació que després d?esperar tant no s?ha fet justicia, i encara menys, s?ha reparat el mal fet, dues de les condicions indispensables per garantir que un procés de pau avanci de manera sòlida i durable.
La singularitat del cas li concedeix, per altra banda, un significat especial. Es tracta de la primera vegada que un Estat ha estat jutjat per genocidi, ja que fins ara les sentències per genocidi requeien exclusivament sobre individus.
El cas Bòsnia i Herzegovina contra Sèrbia i Montenegro va començar ara fa un any. Bòsnia argumentava que Belgrad havia incitat a l?odi ètnic, havia armat les milicies serbobosnianes i havia estat un participant actiu en les successives massacres que van significar la mort de més de 100.000 persones entre 1992 i 1995. Per la seva banda, Belgrad argumentava que es tractava d?un conflicte intern entre diferents comunitats ètniques a l?interior de Bòsnia i rebutjava assumir cap responsabilitat sobre els fets ocorreguts.
Després de llegir-se la sentència, el líder bosnià i membre de la presidència tripartita bosniana, Haris Silajdzic, va mostrar davant la BBC la seva decepció. Tanmateix, es mostrava satisfet pel fet que la sentència, almenys, deixés clar que Sèrbia i Montenegro havien vulnerat la Convenció sobre la Prevenció del Genocidi en no haver fet prou per tal d?impedir-lo, i encara menys per castigar-ne els principals responsables. I és que cal recordar que els dos principals responsables de les massacres, Radovan Karadzic i Ratko Mladic, segueixen en llibertat per a frustració de la Fiscal en Cap del TPIY, Carla del Ponte.
Per part de la UE, Alemanya, actual presidenta del Consell, va alentar ahir Sèrbia a interpretar la sentència com una nova oportunitat per distanciar-se encara més dels crims comesos pel règim de Milosevic, i van recordar que el procés de diàleg per a una futura incorporació de Sèrbia a la UE es troba en aquests moments suspès degut a la manca de cooperació per part de Belgrad en la recerca, captura i entrega a la justicia internacional dels responsables d?aquelles massacres.
Adjunto alguns enllaços per a comptar amb més informació:
La presidència de la Cort llegeix la sentència
Acabarà fent front a la Justicia Ratko Mladic?
Hunt for fugitive Ratko Mladic is more complex than it seems Hunt for Karadzic and Mladic
Mladic handover ‘by end of April’
WAR CRIMES TRIBUNAL
Karadzic and Mladic: The charges
PERFILS
ENLLAÇOS RELACIONATS
International Court of Justice
International Criminal Tribunal for the former Yugoslavia
Font foto: AFP/BBC
S’han ben retratat.
S’han ben retratat.
comunisme i nazisme
Una altra memòria històrica
Ves per on, això de la "memòria històrica" va molt bé per assolir objectius antagònics als de la primera gran parella comunista de Catalunya, Joan Saura i Imma Mayol.
Així, ara mateix acabo de llegir el llibre Juin 1940: la négociation secrète, de Jean-Pierre Besse i Claude Pennetier (Éditions de l’ Atelier, Paris, 2006). En recomano molt vivament la lectura.
Exposa el que va ser la política del Partit Comunista Francès (PCF) des del vil pacte germano-soviètic (23 d’agost del 1939) fins a la invasió alemanya de l’URSS (22 de juny del 1941).
Durant prop de dos anys, el PCF, amb plena autorització de la Internacional Comunista, va fer tot el possible i imaginable per entendre’s amb el nazisme, fins i tot, o molt particularment, després que el nazisme hagués vençut l’exèrcit francès i ocupat França.
Abans i durant les cinc setmanes de combats, els comunistes francesos van dur a terme sabotatges contra la seva pròpia indústria militar, els seus dirigents van desertar de l’exèrcit francès i als seus documents només parlaven d’"imperialisme anglès" i d’"interessos capitalistes anglesos", amanit de condemnes vomitives del "jueu (sic) Mandel". Res contra el nazisme.
Es referien a Georges Mandel (1885-1944), un dels primers polítics francesos que van alertar del perill nazi, van denunciar l’imperialisme italià a l’Àfrica i van condemnar el repugnant Acord de Munic (setembre del 1938). Ministre de l’Interior en el moment de l’agressió nazi, Mandel va tenir un comportament exemplar. Fou deportat al camp d’extermini de Buchenwald i retornat a França per ser-hi assassinat per feixistes francesos.
Alfons Quintà
Advocat i periodista
Estaria bé de saber els governs dels països que tenien al darrere els jutges… en fi, una vergonya majúscula.