G20: passar de les promeses als fets
Davant la reunió del G20
demà i demà passat, a Pittsburgh (Pensilvània), crec que toca mostrar la nostra preocupació pel fet que, fins ara, els resultats d’aquesta
mena de reunions no surten d’un seguit de promeses.
Els Estats no
es posen d’acord entre ells, els governs respectius estan dividits, i fins i
tot el Parlament Europeu no sembla estar a l’alçada de les circumstàncies en no
fer-se càrrec de la gravetat de la situació, tal i com posa de manifest que
aquest rebutgés votar dues resolucions d’extrema importància sobre la crisi
financera com són la que va presentar la Comissió de Desenvolupament (presidida per Eva
Joly, dels Verds), i la que vàrem presentar com a Grup Verds/ALE.
En termes d’ajuda als països
en víes de desenvolupament, per exemple, els resultats
són catastròfics ja que només l’1.6% de les quantitats desbloquejades pel FMI des del passat mes
d’abril han anat cap a països pobres.
Així, considero que l’èxit o el fracàs de la Cimera de Pittsburgh dependrà de
si s’han acordat, entre d’altres, les següents mesures:
- Sobre el clima, cal que els països
rics es comprometin a reduir les seves emisions de gasos efecte hivernacle
entre un 30 i un 40% d’aquí al 2020, i a mobilitzar al voltant de 100.000
milions de dòlars per any, a partir del 2013, per tal d’ajudar els països
pobres a adaptar-s’hi.
- En matèria financera, el G20 ha
d’avançar cap a una veritable reforma de les normes comptables de manera
que els Estats obliguin les seves multinacionals a que publiquin, país per
país, els seus resultats i els impostos dels quals estan exempts i, per descomptat, acabar amb els Paradisos Fiscals, començant pels que hi ha dins la UE.
- Finalment, cal caminar cap a un
sistema que limiti veritablement les
bonificacions destinades a les activitats financeres: aquestes no poden
superar uns determinats llindars, i només s’haurien d’abonar al cap de
quatre anys, un cop estiguin clares les pèrdues i els guanys obtinguts en
funció de les inversions realitzades.
Font foto: Plantu