Flexiseguretat: claus per al debat
Ara fa uns dies n’Antoni Puig i Solé em demanava que afrontés el debat en relació a la flexiseguretat, debat actualment a l’alça en el sí de les institucions comunitàries. Ell mateix ho ha fet en el seu bloc amb apunts ben interessants com ara aquest, i amb argumentacions com la que desenvolupa en el seu document Crítica al Llibre Verd de la CE sobre la modernització del Dret Laboral. També en Josep Torrecillas n’ha parlat al seu bloc. L’origen del debat és, efectivament, la presentació per part de la Comissió Europea d’un Llibre Verd presentat el novembre de 2006:?Modernitzar el Dret Laboral per a afrontar els reptes del segle XXI?. La seva finalitat era plantejar un debat públic en la UE (Estats membres, interlocutors socials, altres) sobre com modernitzar el Dret Laboral partint de la base que aquesta ?modernització? és imprescindible per a aconseguir una major adaptabilitat de treballadors/es i empreses. La Comissió emmarca el debat en el concepte més ampli de la "flexiseguretat", és a dir, com aconseguir major flexibilitat en la regulació laboral, mantenint la seguretat dels treballadors, no en el lloc de treball, sinó en l’ocupació. Els sindicats europeus ja fa temps van advertir dels riscos d’una proposta que encara deixa massa incògnites. En una Comunicació presentada el mes de juny, la Comissió suavitza una mica els postulats inicials del LLibre Verd en quant a ‘flexiseguretat’ tot i que, tal i com analitza n’Antoni Puig, es desentén de la modernització del Dret laboral, que era precisament l’objectiu inicial que justificava l’elaboració del Llibre. Així, la regulació legal de les noves realitats laborals queda de nou en el congelador. (segueix…)
Podeu trobar també més informació al lloc web de CCOO. Donat que al Parlament Europeu ens haurem de pronunciar aviat sobre aquesta qüestió (probablement el desembre, o potser el gener), també el nostre Grup (Verds/ALE) estem abordant l’assumpte de fa temps. Els termes en els quals estem enfocant el debat són els següents:
*Es dóna la benvinguda a una nova proposta de regulació que contempli la realitat actual del mercat laboral, però cal lamentar que la Comissió hagi estat estat tan influenciada per lobbies als quals els interessa el model de la flexiseguretat.
*Cal tenir molt present que la llei laboral i la flexiseguretat són dues coses diferents, i per tant han de ser tractades en processos separats.
*La llei laboral està pensada per a garantir el suport i la protecció dels treballadors, mentre que la flexiseguretat és un concepte de model d?organització social ?com l?estat del benestar-.
*Per exemple, en relació a la llei laboral hi entraria el salari mínim, necessari a nivell de la UE, amb el principi d?igual salari a igual treball (al mateix lloc de treball).
*La flexiseguretat com a tal no és acceptable si no va acompanyada d?una millora de la seguretat social.
*Com a vessant positiva cal destacar el reconeixement de noves formes contractuals, però això té poca importància sense una millora en la seguretat social.
*Un dels problemes que ens trobem sovint a la legislació europea és que la UE no té competència en la part de ?seguretat?, que correspon als estats membres.
*Això dóna lloc a una mera desregulació ja que la flexibilitat ?per a l?empresari, no per al treballador- queda definida per la política comunitària, mentre que la part de seguretat queda en mans del que decideixin els estats membres.
*Un cop més, ens trobem davant d?un cas clar de desequilibri entre mercat interior vs. serveis socials.
*Des d?una perspectiva de gènere podria ésser concebut en principi com a positiu, en el sentit que hi pot haver nous contractes que s?adaptin a les realitats de la vida laboral i familiar. No obstant, si s?analitza amb més profunditat, podem veure que aquest sistema posa més pressió sobre les dones, ja que són aquestes les que s?acullen en gran part a mesures de flexibilitat laboral.
*Cal tenir en compte que una feina a temps parcial no és suficient per a l?emancipació.
*L?aprenentatge al llarg de la vida (LLL) no és possible sense un contracte fix.
*Si parlem d?exemples concrets, els defensors de la flexiseguretat parlen sovint del model danès. No obstant, pocs països a Europa, per no dir cap, disposen de la cobertura social de Dinamarca. La política de mercat de treball actiu en aquest país és molt avançada, amb mesures tals com enquestes als aturats sobre la satisfacció en relació a les noves oportunitats de feina que reben ?els resultats són satisfactoris entre el 70 i 80%, xifra molt alta-
*En la majoria de països, però, els programes d?activació del mercat de treball no ofereixen l’oportunitat d?incorporar-se a feines amb valor afegit, amb el que no hi ha aprenentatge.
Calendari:
*La consulta sobre el llibre verda de la Comissió sobre dret laboral es va tancar el 31 de març
*Comunicació de la Comissió al respecte de la flexiseguretat presentat el juny de 2007
*Setembre: comissió parlamentària EMPL (s?encarrega l?informe als socialistes)
*Primer esborrany a l?octubre
*Així, aprovat en plenària com a molt d?hora al desembre (probablement al gener)
*El Consell vol tenir quelcom al desembre
*13 i 14 de setembre hi haurà una conferència sobre el principi fonamental, sota la presidència portuguesa, on es treballarà amb els agents socials (clàssics)
*La idea de la Comissió és integrar la Flexiseguretat a l?Estratègia de Lisboa, per tal d?enfortir les polítiques d?ocupació.
Documents d’interès:
Dictamen del CESE sobre la flexiguridad: el caso de Dinamarca
Respuesta de la CES a la consulta sobre el libro verde modernizar lo laboral
Aportacion de CCOO al debate
El libro verde: Modernizar el derecho laboral
Dictamen de la seccion de empleo del CESE sobre el libro verde
Comunicado de la Comisión sobre flexiguridad
Dictamen del CESE sobre flexiguridad
Font foto: Perfil.com