Feminicidis: ‘la gira’
Avui sóc a Santiago de Compostela, convidat pel govern gallec (Secretaria Xeral da Igualdade), per tal d’explicar la feina feta al Parlament Europeu en relació als feminicidis a Amèrica Central i Mèxic, en el marc de l’informe del qual vaig ser ponent i que va ser recentment aprovat per l’Eurocambra (veure tots els apunts anteriors al respecte a Feminicidis). En aquest acte tindré l’honor d’acompanyar na Marcela Lagarde, ex diputada del Congrés mexicà, pel PRD, presidenta de la Comissió sobre Violència contra les Dones, i promotora, entre d’altres, del concepte Feminicidi i de la Llei per a l’Accés de les Dones a una Vida Lliure de Violència. Precisament aquesta llei és la que l’actual govern del PAN abandera amb tant d’orgull per tal de demostrar que estan a l’avantguarda de la lluita contra aquesta mena violència, però que en el moment de la seva tramitació tant el PAN com el PRI van fer tots els possibles per tal que no sortís. L’acte s’emmarca en el 1 Congreso Internacional sobre Violencia de Xénero, que forma part de les activitats al voltant del dia 25N, Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència Masclista. De fet, ara fa uns dies vaig tenir també l’oportunitat de participar en diversos actes organitzats per Dones amb Iniciativa en els quals vaig poder acompanyar a (segueix…)
dues altres magnífiques lluitadores contra aquesta mena de violència com són Alba Estela Maldonado, diputada per la URNG a Guatemala, i Lucha Castro, advocada mexicana de l’Associació Justicia para Nuestras Hijas. Amb elles vàrem dur a terme diversos actes que van comptar amb una magnífica resposta per part de les persones assistents. I és que el tema s’ho val. I la necessitat de donar-hi resposta encara més. L’informe del Parlament Europeu, que ha costat enormement d’aconseguir, és només un pas més, però ara toca la part més complicada: que els destinataris de les recomanacions mencionats en l’informe, ja sigui les institucions comunitàries, o les institucions governamentals mexicanes i centre-americanes, les apliquin. La feina no està feta, ni de bon tros. De fet, tot just comença.
Foto: Marcela Lagarde. Font: Fòrum Barcelona 2004
Raül,
Una cosa que t’agradarà, segur. Amb el ritme d’escriptura que portes en aquest bloc, estàs canviant la meua opinió sobre els Eurodiputats. De vegades, tot i que mai no m’he deslligat de la política, hem vist la feina dels diputats com una cosa molt llunyana, carregats de secretàries i amb esforç mínim. Més encara dels qui esteu a Brussel·les. En canvi, veig la gran quantitat de temes que toques, molts dels quals m’interessen de prop, i veig que de vegades som injustos amb els judicis que fem de la classe política. Ho he pensat quan he vist que has penjat el post ben d’hora. Jo em queixo que mon fill el menut em desperta prompte, però veig que d’altres també esteu davant del teclat a veritable deshora. Endavant amb les teues lluites!
bona estada per Galiza i bon cap de setmana,
Emigdi