Entrevista per a El Punt
Raül Romeva i Rueda
«El tema de la llengua no es resoldrà a Brussel·les, sinó a Madrid»
Romeva remet a les Corts, i no a l’Eurocambra, tant el debat del català a Europa com el del model territorial espanyol, fa una crida a mantenir la unitat dels eurodiputats catalans al Parlament Europeu i descarta entrar en una pugna sobiranista
1/03/09 02:00 – Barcelona – Entrevista per a El Punt, a càrrec d’Emili Bella
El candidat d’ICV a les eleccions europees va ser ratificat en unes primàries el cap de setmana passat amb un 97% del vots de la militància. Raül Romeva es presenta per segona i última vegada.
Tres legislatures a Europa són massa?
«Les legislatures a Europa són de cinc anys i difícilment es modifiquen. La complexió de la política europea necessita una frescor que en altres àmbits és diluïda. L’energia que has de dedicar per fer política al Parlament Europeu és tal que deu anys és més que suficient. També hi ha un cost personal molt important. Ja vaig començar aquest projecte amb aquesta intenció, que fossin deu anys com a molt, un cicle vital raonable. És una decisió personal; jo mateix em vaig imposar aquesta norma. Els estatuts del nostre partit ens permeten fer tres mandats.» (segueix…)
Vostè també és sobiranista. Entrarà en la pugna Junqueras-Tremosa?
«No. Hem de ser molt conscients que les eleccions del 7 de juny són eleccions al Parlament Europeu. I allà es poden fer unes coses sí, i unes altres no. Una altra cosa és que tu tinguis sensibilitat per uns temes. Aquesta sensibilitat ens ha de permetre buscar la unitat a escala dels diputats i diputades catalans amb temes sensibles, com la llengua o l’àmbit competencial. Però les eleccions al Parlament de Catalunya vindran després i al Congrés dels Diputats encara més tard i és en aquests àmbits en què, en tot cas, es poden plantejar determinades qüestions. En aquestes eleccions al Parlament europeu el tema de discussió serà un altre.»
Seran les eleccions de la crisi?
«Seran les eleccions de la crisi, de com construïm i recobrem la credibilitat a Europa, de com la situem al món, de com plantegem, i això sí, com Europa es construeix en base a la diversitat, no només dels estats sinó dels pobles, les llengües… Aquest debat hi serà present, però més enllà d’això no serà el debat sobre si Catalunya ha de ser o no independent. No dic que no sigui legítim fer-lo; dic que en el cas del Parlament Europeu em fa molta por que es generin expectatives que després es poden frustrar. El debat del model territorial espanyol serà discutit fonamentalment a Madrid. Al Parlament Europeu es pot tenir sensibilitat amb aquests temes, però el debat de fons no serà aquest, serà un altre.»
S’hi veu, en una llista amb ERC?
«De moment, hi ha moltes opcions obertes. Ni m’hi veig ni m’hi deixo de veure. Volem repetir la nostra coalició amb Izquierda Unida, tal com vam fer el 2004. No tanquem la porta a res. Tenim molt clar quines són les nostres preferències des del punt de vista de fer una coalició, sense excloure ningú. Ens consta que en el marc de les relacions ICV-IU les coses van bé, sé que hi ha converses a altres bandes i quan tinguem alguna cosa concreta ho valorarem. Si els diferents partits es posen d’acord estaré encantat tant d’una cosa com de l’altra.»
Però acceptaria anar per darrere del candidat d’ERC a la llista?
«En aquests moments no és una opció i, per altra banda, tampoc no és una opció personal meva. Sóc el candidat d’ICV. El format en què farem la llista definitiva que s’ha de votar no depèn de mi. Depèn d’altres actors que estan negociant. M’he compromès a ser el candidat d’ICV; com i en quins termes? Ho hauran de decidir també les direccions dels diferents partits implicats.»
Tindria més sentit concórrer amb ERC fins i tot abans que amb IU, tenint en compte que els eurodiputats d’ICV i d’Esquerra van al mateix grup parlamentari europeu, a diferència dels d’IU?
«Hi ha molts escenaris possibles. La realitat europea és molt específica i molt pròpia i ens trobem que a nivell de l’Estat, IU està en un partit europeu, ERC en un altre, una altra esquerra en un altre partit europeu… Fer mimetismes és difícil perquè cadascú té les seves aliances europees diferents. Més que una qüestió de grups, és molt important consolidar un espai format per la sensibilitat d’esquerres i ecologista. La pràctica demostra que no és tant un problema d’estar en un grup o en un altre, sinó de com enfoques determinats debats. Tenim totals i absolutes coincidències entre el grup dels verds i l’esquerra unitària europea en molts temes. Em preocupa poc aquesta qüestió, sé que s’està discutint i veurem què en surt, però el que m’interessa és que aquest espai no només sigui visible, sinó també influent, perquè el pitjor escenari que hi pot haver és un Parlament Europeu clarament controlat per una majoria de dreta o d’extrema dreta, que és molt possible que passi. Treballem per construir aquest espai d’esquerra verda que pugui conformar majories diferents que facin que no depenguem d’aquest pacte entre el partit socialista i la dreta o l’extrema dreta. Un escenari bipartidista és un escenari nefast per als interessos d’Europa, de la ciutadania i pel paper d’Europa al món.»
La reivindicació del català a Europa no ens deixa veure el bosc?
Sí i no. La qüestió de la llengua és una reivindicació molt legítima i és important fer-la. Europa s’ha de construir també respectant la diversitat no només dels estats sinó d’altres realitats culturals, lingüístiques i nacionals. El tema de la llengua és de sensibilitat i de sentiment. Quan toques una cosa tan sensible com els sentiments és normal que de vegades es malinterpretin coses i es condicionin altres debats simplement perquè aquest que és molt senzill no es resol. Però el tema de la llengua, essent molt important, no es resoldrà a Brussel·les, es resoldrà a Madrid. És important que donem una imatge de país i que aquest és un aspecte de país. Els que treballem al Parlament Europeu, si no respectem allò que fins ara hem anat fent, que és treballar de manera unitària en aquestes qüestions, podem perdre alguns dels aliats que tenim i seria contraproduent. És molt important que en aquest tema continuem treballant de manera conjunta al Parlament Europeu tot i sabent que la solució passa per una altra instància, que és el Congrés dels Diputats de Madrid.»
Una circumscripció per a Catalunya, no faria llegir encara més aquestes eleccions en clau catalana?
«Ens hem d’adaptar a la realitat establerta pels tractats, però som partidaris d’una circumscripció no només en clau catalana dins l’Estat sinó en clau transestatal. Estem treballant des de fa temps en un espai que és transfronterer i que té a veure amb la sensibilitat i la coordinació de les sensibilitats d’esquerres ecologistes d’un costat i l’altre dels Pirineus.»
L’euroregió.
«Una euroregió seria molt més adequada des del punt de vista de definició de l’espai europeu. L’Europa dels estats, entesa com l’Europa que reuneix vint-i-set espais, està limitada i condemnada a no avançar.»
Font foto: Andreu Puig, El Punt