Raül Romeva i Rueda

Entrevista a  RAÜL ROMEVA, eurodiputat d’ICV per Toni Aira

“Aquestes europees no són la precampanya de les
catalanes”

Raül Romeva i Rueda (Madrid, 1971) és l’home d’Iniciativa a Europa. Es nota que
ja fa una legislatura que es mou amb comoditat per Brussel·les. Aquesta és part
de la seva seguretat. Les seves amenaces?: La bipolarització PP-PSOE, en clau
espanyola, i CiU-ERC, en clau catalana

S’ha aprovat
a Brussel·les l’informe Multilingüsime, un avantatge per a Europa i un
compromís compartit, a tall de censura del model d’immersió lingüística. Vostè, arrel d’aquest capítol impulsat pels populars,
diu que cal capgirar l’actual correlació de forces a l’Eurocambra. Qui veu més
pel cas?: Catalunya, Espanya o la resta d’Europa?
Una mica a tothom i a ningú. Hem de ser molt conscients que hi ha una sèrie de
qüestions, des del punt de vista lingüístic, que hem de tenir molt clar des
d’on es poden resoldre.

Temes sensibles com l’ús del català no és a les institucions europees on
s’han de solucionar?
La solució és més a Madrid que a Brussel·les, cosa que no vol dir que no es
puguin fer coses a Brussel·les.

Què s’hi pot fer?
Dues coses. La primera, (segueix…)

demostrar que això no és un problema de partit, sinó de
país. És en aquest sentit que cal unitat dels eurodiputats catalans, que és la
dinàmica que més o menys hem anat establint des de fa uns quants anys,
explicant als nostres col·legues europeus que aquesta és una qüestió de
sentiment, de país i que va més enllà d’un programa electoral.

I què més poden hi fer, els eurodiputats?
Doncs el cas és que Europa encara està pensada com si la fessin els 27 Estat, i
no els pobles. Aquí hi ha un dèficit d’Europa com a projecte. I aquí alguns
treballem perquè això canviï. Si ens creiem allò d'”Europa unida en la
diversitat” no podem fer altra cosa.

Bé, n’hi ha que no hi treballen i el president de l’Eurocambra, Hans-Gert
Pöttering, sobretot respecte de la llengua…
Però Pöttering té raó quan diu que li demanem que faci una cosa a Brussel•les
que cal fer a Madrid. I aquí hauríem de girar la vista cap a les institucions
de Madrid, de l’Estat, perquè en la mesura que això ho resoldrem a l’Estat
tindrem molta més facilitat per explicar-ho a la resta d’Europa. Si no ho fem
així quedem presoners d’aquesta suposada incomprensió.

A l’espera de la ratificació del Tractat de Lisboa, l’Estat espanyol
comptarà en aquesta elecció amb 4 diputats menys. Tem per la seva plaça?
Ara ens tocarien 50 diputats, però votarem per 54. Els 4 últims quedaran a l’espera de l’entrada en vigor
de Lisboa.

Això si acaba entrant en vigor, oi?
Sí, però aquesta és la meva hipòtesi.

Li fa més por aquesta aritmètica o el cicle actual que viu ICV?
L’escó que jo ocupo actualment és el número 44, així que per l’aritmètica no
pateixo. Ara! El que sí que caldrà tenir molt present és la conjuntura
econòmica. Això és el que crec que determinarà molt el debat. Això determinarà
molt el sentit del vot. Per la lectura que es faci de la crisi i de la
conjuntura econòmica.

A nivell estatal espanyol també?
En aquest cas el que tinc molt clar és que PP i PSOE aniran a bipolaritzar
la campanya com si la cosa anés entre ells dos. Això ho fan sempre però la
diferència és que a escala europea tu no votes un govern, pel que hi ha menys
risc de caure en un debat bipartidista. I el que hem de demostrar els que no
estem en aquesta lògica és si tenim alguna cosa diferent a oferir.

I vostès ho oferiran amb Izquierda Unida, oi?
La nostra opció prioritària és reeditar l’acord que ja vam fer en 2004 de
fer una candidatura unitària amb IU al Parlament europeu.

Per què?
Aquestes eleccions es basen en circumscripció única, que en el nostre cas és
espanyola, per tant estatal. Si vols tenir-hi representació has de sumar amb
forces de la resta de l’Estat. És en aquest sentit que la nostra prioritat és
repetir amb IU.

Si IU exigeix que vostè abandoni el grup dels Verds per incorporar-se amb ells
al dels antics comunistes, hi accedirà?
En aquest sentit no hi ha res tancat. El tema del grup no està tancat, però
hi ha molt bona predisposició per ambdues parts i ara estem discutint els
serrells.

De quina fita de la seva legislatura se sent més orgullós?
N’hi ha moltes, però a nivell global a mi hi ha una que em sembla
especialment important: haver contribuït a posar a debat aspectes com la
directriu de les 65 hores laborals o la directriu del retorn. És a dir, posar
sobre la taula veus que si no fos perquè hi som nosaltres possiblement no
s’haurien escoltat. S’hi d’alguna cosa m’he sentit en tot cas útil és aportar
al debat veus que calia escoltar.

El debat armamentístic també l’ha preocupat especialment.
Sí, també considero una fita important, aconseguir que s’aprovi la posició
comuna sobre el control de les exportacions d’armes de la Unió Europea. Fa 14 anys que hi treballo i ho he pogut impulsar.

En pocs dies, 10.000 catalans
estan citats a Brussel

No, vaig excusar la meva absència.

No comparteix que reivindicacions com aquestes es facin a Brussel

·les?

Són iniciatives catalanes molt positives, però això s’ha de defensar i reclamar
bàsicament a Madrid, ja que qui pot respondre i resoldre aquestes qüestions és
Madrid. Però això no treu que Brussel·les sigui cada vegada més un centre
geopolític important, i això també és bo. Però cal tenir clar que el que es pot
fer a Madrid i el que es pot fer a Brussel·les és diferent.
 
Vostè es considera sobiranista. Iniciativa també?
La nostra és una força plural i això m’hi fa sentir còmode, també en aquest
sentit, perquè aposta pel dret a decidir. Els calendaris seran els que seran
però hi ha un consens en què Catalunya com a poble ha de poder participar en la
política estatal i en l’europea.

Aleix Vidal-Quadras se sent ben aixoplugat a l’Eurocambra, oi?
Ara mateix, aritmèticament són més.

I això seguirà així? Com respira
Europa?
Ara hi ha un doble risc. Primer: es detecta un clar ascens de formacions
polítiques de dreta i sobretot d’extrema dreta. Això preocupa per la deriva que
pot tenir en molts àmbits.

I l’altre risc que troba que hi ha?
Que la gent identifiqui que com a resposta a això només és possible optar per
la bipolarització.

La tem molt, oi?
És que en aquests moments ja hi ha hagut una majoria de polítiques pactades
entre el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu. Això ja hi és, al Consell i a la Comissió. Així que al Parlament Europeu caldria pluralitzar molt
més el debat i fer sentir veus que no estan representades ni al Consell ni a la
Comissió.

Però un votant d’esquerres per
què hauria d’optar per un diputat d’ICV i no per un de socialista que
segurament comptarà amb més complicitat i suport a Europa?
Perquè hi ha molts temes i
enfocaments que els posarem només nosaltres damunt la taula, i no els
socialistes.

Com per exemple?
La necessitat de fer que la resposta a la crisi econòmica sigui realment
coherent amb la resposta a una altra crisi que és l’ambiental. El Partit Socialista aposta per la nuclearització de
la política energètica. En política agrària segueixen defensant els trangènics.
I des del punt de vista de la regulació de les estructures econòmico-financeres
ara s’hi atansen però fins fa dos dies ens acusaven de tot per defensar-ho.

Què opina d’Ignasi Guardans i de Raimon Obiol?
Tots dos es creuen Europa, treballen per Europa i només discrepem en aspectes
com els èmfasis i certes línies polítiques i programàtiques on podem estar a
les antípodes.

I què espera de Ramon Tremosa i d’Oriol Junqueras? Preveu unes eleccions
europees molt en clau catalana?
No només dependrà d’ells dos. Els respecto si ells volen fer una campanya
centrada en Catalunya, però nosaltres defensem una campanya diferent.

Quina campanya volen vostès?
Una campanya que parli d’Europa, del paper que Catalunya ha de jugar a Europa i
sobretot de la manera com des d’Europa es pot ajudar a les persones que vivim
aquí. Cal entendre que les europees són unes eleccions específiques, i les
catalanes vindran després. No podem caure en fer d’aquestes europees una
precampanya de les catalanes.

Pateix per la unitat d’acció que diu que sempre ha trobat amb els altres
eurodiputats catalans a Europa?
Si es percep que aquestes eleccions són de disputa entre les forces catalanes,
això ens perjudicarà a Europa. Cal que donem una imatge d’unitat i de
responsabilitat política. Jo m’hi comprometo i convido els altres a seguir en
aquesta dinàmica.

Font foto: Singular Digilat