Raül Romeva i Rueda

ENTREVISTA: Raül Romeva Número 1
d’ICV a les eleccions europees

“Per una Europa de dretes o
d’esquerres, cal anar a votar”

PUGNA · “Tremosa ha fet
referències favorables als ultres flamencs, que tenen tesis sobre immigració
que no comparteixo” RELLEVÀNCIA · “El 80% de les lleis del Congrés de
Diputats són transposicions de lleis que s’aproven a Brussel·les” CATALÀ ·
“El problema de la llengua a Europa és polític”

Albert Balanzà

Raül Romeva repetirà com a número u d’ICV a les eleccions europees del 7
de juny sense resignar-se a creure que aquests comicis poden estar condemnats a
tenir una baixa participació.

Com es pot motivar el ciutadà davant d’unes eleccions europees que ja
estan acostumades a una baixa participació i a les quals els partits dediquen
pocs recursos econòmics?

D’entrada el que és molt important recordar és que el 7 de juny sortiran
de les urnes 50 noms, sigui quina sigui la participació. Quins són els 50 noms
que volem que surtin? Es motiva la ciutadania fent saber que les diferents
candidatures suposen apostar per una Europa de dretes o una Europa d’esquerres.
El Parlament Europeu no pot fer la sensació que és una realitat que sorgeix com
una ordre de l’Esperit Sant: són vots i noms concrets. I, atenció, el 80 per
cent de les lleis del Congrés de Diputats són transposicions de lleis que
aproven a Brussel·les.

Vint anys de les primeres eleccions a Europa i no s’ha perdut aquesta
sensació de realitat virtual… Per què? (segueix…)

Perquè hem d’enviar a Europa gent que s’ho cregui i que sigui conscient
que ens hi juguem moltíssim.

I els partits s’ho creuen?

Jo parlo per mi; si no, estaria en un altre partit. Però
aquí hi ha un altre problema: no tenim una crisi d’Europa, sinó una crisi de
lideratges. Els Estats han de ser més generosos, perquè més
Europa és bo: els paradisos fiscals, la directiva de les 65 hores, la directiva
del retorn, la del foc… Tot això es decideix a Europa.

A Catalunya això li ha servit de ben poc en la seva projecció.

Per això també és molt important visibilitzar que hi ha d’haver una
responsabilitat des de la identitat pròpia, que en el meu cas és la catalana.
Brussel·les no és només un espai per demanar sinó per oferir.

Un estudi revela que la segona queixa que els ciutadans de l’Estat
adrecen a Europa té a veure amb el reconeixement del català.

I els diputats catalans, d’això n’hem fet bandera i és injust dir que no
hem aconseguit res. Ens falta que els diputats puguin intervenir al ple, perquè
no hem tingut el suport necessari del govern central. Paradoxalment, la solució
del català a Europa no és a Brussel·les sinó a Madrid. No és un problema
econòmic ni tècnic sinó polític.

Digui’m una iniciativa de la qual se senti particularment satisfet.

Te’n diré tres, perquè no es digui que estic obsessionat amb una: el control
del comerç d’armes, els feminicidis a l’Amèrica central i la sobreexplotació
dels recursos pesquers.

I una en la qual hagi fracassat.

La gestió de la immigració. Ha estat una de les vergonyes més grans de
la política del Parlament Europeu. La directiva del retorn és una deriva cap a
la dreta del grup socialista.

Vostè ha començat fort la precampanya acusant el candidat de CiU, Ramon
Tremosa, de defensar en alguns articles les tesis dels ultres flamencs.

Ell ha fet referències favorables en diverses ocasions al Vlaams Belang,
que vol fer un partit europeu a escala ultra i que té tesis sobre immigració
que no comparteixo i que fins i tot em semblen inquietants.

Què li agrada i què li desagrada dels seus adversaris
catalans?

Tremosa i Junqueras han anat europeïtzant el seu discurs amb el pas dels
dies. Però sí que els vull proposar, a tots, i també a Maria Badia, amb qui hem
coincidit aquests anys, que ens posem d’acord en temes de país com la llengua o
les competències.

Com explica que IU i ICV es presentin a la mateixa llista i després
vagin a grups diferents?

IU forma part del Partit de l’Esquerra Europea i nosaltres del Partit
Verd Europeu, i tots dos acaben col·laborant en temes fonamentals.

Però, a veure, no li sembla un cert descrèdit dels
resultats aquestes sumes a les llistes que fan tots els partits?

No, perquè a cada àmbit les aliances es fan de manera diferent. El que
compta és el grup i que hi hagi una altíssima coincidència que justifica de nou
la coalició. Jo hauria volgut que fos més àmplia, però hi ha circumstàncies que
se m’escapen.

Està pensant en Esquerra?

Ampliar hauria estat bé.

¿Es veu acabant aquest nou cicle de cinc anys a Europa o tornant al
partit a liderar alguna cosa?

Acabaré els cinc anys. El que m’hagi de plantejar, ho faré el 2014. Per mi, ser a Brussel·les és un dels honors més grans
que et poden fer a la vida.

Qui serà el pròxim president d’ICV?

No ho sé.

Li agradaria que hi hagués una separació més nítida entre govern i
partit?

ICV està fent una cosa gens fàcil: influir en el govern i ser útils. El
que compta és el que podem transformar.

Font foto: Marta Pérez / AVUI