Entrevista a elsingulardigital.com
Adjunto una entrevista que em van fer per a elsingulardigital.com sobre temes diversos relacionats amb la nostra feina al Parlament Europeu:
(El singulardigital.com): A Raül Romeva, diputat d?ICV a l?Europarlament, se li veu de lluny que és un bon jan. Té un tarannà amable i una retòrica diàfana, es nota que ha passat pel món de la pedagogia. I és que amb 36 anys, Romeva ja té un currículum d?allò més brillant, havent estat 8 anys professor de Relacions Internacionals a la UAB, carregant ja uns quants llibres a l?esquena, i havent ocupat càrrecs diplomàtics importants, com ara el d?ajudant principal del representant de la UNESCO a Bòsnia Hercegovina. Romeva explica a El Singular Digital, la postura d?ICV pel que fa al nou Tractat de la UE i el paper del català a Europa. (segueix…)
Voldria un nou referèndum si els governs aprovessin el nou Tractat de Reforma de la UE? Sí, però jo crec que no hauria de fer-se a nivell estatal sinó a escala Europea. Aquest va ser el gran problema de l?anterior. S?ha d?entendre que hi ha debats europeus que han de transcendir l?àmbit estatal.
Sí, però aquesta és la vella lluita que no s?acaba mai de guanyar… No és tan així, pensa que el 70% de les lleis que s?aproven als congressos dels Estats, són lleis marcades per Europa. Tot i així, la percepció és que els estats pinten molt i Europa res.
El 70%, ningú no ho diria! Clar, i aquest desconeixement és molt perillós, perquè aquells que sí que saben com n?és de poderosa Europa, com ara els lobbys econòmics, les empreses, els grups financers etc, s?interessen i pressionen molt per influir en la política europea.
Però això és legítim És clar, no estic en contra del concepte de lobby, però trobo a faltar que aquesta pressió no vingui també dels sectors polítics i socials. Com no coneixen la força d?Europa, tot el pes rau en el sector econòmic, que n?és molt conscient.
Home, però qui en té la culpa, d?això? Tots en som responsables, però sí, sobretot ho som els que estem dins. Tot i així, la majoria actual a l’Europarlament és la que és, i a aquesta no li interessa que els ciutadans s?impliquin més en la política europea. A ells ja els està bé la política de tenebres, per no generar debat públic i que les coses segueixin igual.
I què s?ha de fer per canviar-ho? L?objectiu és que els diferents actors s?adonin que els eurodiputats els podem servir de pont per donar veu als seus interessos. Llavors ens utilitzaran. Però no ens han de veure com a representants dels ciutadans d?un país, com prodiguen alguns diputats, sinó com a portaveus d?una manera d’entendre les coses, sigui quina sigui.
Li agrada més aquest nou tractat que la Constitució frustrada? Tot el que s?avançava amb el tractat constitucional, es manté. Per exemple, el fet que en cas de conflicte, una llei europea mani més que una d?estatal, o bé l?augment de les matèries que seran de competència europea, que de ser unes 30 o 40 passarien a ser unes 80.
Això es mantè. Però s?avança? Sí, el Tractat Constitucional no contemplava la lluita contra el canvi climàtic i la política energètica com a àrees de competències europees, i en canvi aquest sí.
O sigui, que en cas de referèndum, aquest cop ICV podria demanar el sí? Som bastant optimistes. ICV segueix sent igual de crítica amb el procés de redactat del Tractat perquè l?han fet els governs. Tot i així, aquest cop som més optimistes, perquè la Constitució tenia un caràcter massa permanent.
Això ja ho tenen, les constitucions Sí, i jo sóc partidari de fer-ne una, però de fer-la bé. Una Constitució ha de ser un text marc, no pot dir si l?economia serà neoliberal o socialista, i en canvi aquesta contemplava polítiques concretes pròpies de les lleis. Aquest Tractat és flexible, es pot canviar, i per tant ens permet seguir fent el debat polític que ens permeti avançar cap a una Constitució ben feta.
Quina és la proposta que heu presentat a Hans Pottering per poder parlar català a l?Europarlament? Fixa?t si som modestos que no demanem que el català tingui els drets de les llegues oficials. No reclamem poder sentir els discursos en català, ja ens aguantem amb la versió castellana o anglesa, però almenys volem que la nostra veu, com a veu que representa una ciutadania, puguem fer-la sentir en la nostra llengua.
Representaria costos o problemes tècnics? Cap ni un. No cal una cabina pel català, el sistema de traduccions funciona com una mena de cadena. N?hi hauria prou amb algú que traduís els nostres discursos a l?anglès perquè la resta d?intèrprets els poguessin traduir a les llengües oficials. Es fa així amb totes les llengües. A més, entre el 30% i el 40 % dels intèrprets són catalanoparlants.
Caram! Sí, i som 11 diputats catalanoparlants. Tot i així, si poguéssim parlar català al Congrés espanyol, aconseguir-ho a l?Eurocambra seria molt més fàcil. Molts cops ens diuen que estem demanant una cosa que no podem fer ni en el nostre propi Parlament, i com és veritat, no ens queda més remei que callar.
Es veu a la política catalana? Jo gaudeixo molt amb la meva feina, estic encantat, però també et dic que no em veig 20 anys a Europa, no és sa, perds la perspectiva.
Si ens tomben l?Estatut, què? Si ens el retallen, que pot passar, això obligarà a una reflexió de fons sobre l?actitud que Catalunya ha de tenir amb Espanya. No pot ser que no hi hagi una reacció contundent.
De quin tipus? S?haurà de parlar sobre quina és la ubicació de Catalunya a nivell de l?estat havent-la de redefinir. Ho dic a nivell personal, perquè fins que no passi no es prendrà una decisió de partit. El que no podem és fer partidisme amb això, com va passar a l?hora de pactar-lo. La divisió ens debilita i des d?Espanya ho utilitzen. Zapatero està contínuament jugant a dues bandes perquè sap que el fet de confrontar-nos, fa mal a Catalunya.
Font foto: singulardigital