Entrevista a Diari de Girona
Ara fa uns dies vaig ser novament a Girona on vaig participar en un acte organitzat per Dones amb Iniciativa en relació a la lluita global contra els feminicidis. Amb motiu d’aquella visita, na Roser Reyner, periodista del Diari de Girona, em va fer una entrevista que va sortir publicada diumenge passat, 2 de desembre, a aquest mateix diari. Hi podeu accedir directament (entrevista), o llegir-la en la transcripció que adjunto seguidament (en la qual, per cert, hi he afegit algunes notes (en cursiva) que amplien o matisen la resposta donada). (segueix…)
Entrevista a Raül Romeva, eurodiputat per ICV (per Roser Reyner)
«A alguns ja els va bé que Brussel·les sigui un espai on es controla poc la feina»
-A Espanya les morts per violència de gènere el 2008 ja superen les del 2007. A l’Amèrica Central es parla del patriarcat com a causa fonamental. Aquí també?
-L´estructura del patriarcat afecta tant l´Amèrica Llatina, com l´Aràbia Saudita com Espanya, i ens planteja dos reptes: afrontar el silenci i posar fi a la impunitat. La solució ideal seria impedir que això passi, però ara mateix cal reaccionar de manera contundent. No és un problema ni d´un país, ni d´una regió, ni d´una raça, ni d´una ètnia. Cal assumir la responsabilitat universal, i sinó, no ens en sortirem.
-Concretem. Quin hauria de ser el seu paper com a eurodiputat i quin el meu com a periodista?
-Cal explicar les coses, però no amb frivolitat. I condemnar no només moralment, sinó judicial i penal, que es frivolitzi amb la violència. Hi ha massa casos que alimenten el morbo basant-se en aquesta xacra i usant-la com a argument de ridiculització. I les institucions hi han de donar una resposata clara, tant des del punt de vista d´inversió en educació com des del punt de vist legislatiu. Hauríem de comptar amb lleis clares i dotar-hi recursos tècnics però també econòmics.
-Mariano Rajoy diu que rebaixarà els impostos a les dones que treballin fora de casa. Sembla que dretes i esquerres competeixen ara en promeses socials.
-Aquesta competició, aquesta política de xecs, defuig el problema de fons: la reflexió sobre el model estructural. Cal incentivar que les dones treballin fora de casa, però sobretot cal un sistema que no penalitzi la dona (Nota 1: amb dobles i triples jornades laborals), sinó que faci que l´home assumeixi responsabilitats en l´àmbit privat. I la pràctica del PP en els últims anys pel que fa a les polítiques d´igualtat ha sigut especialment lamentable, basada en una lògica de manteniment dels rols d´homes i dones. No es pot assumir que la dona entri al mercat laboral si no fas altres coses, com garantir que les empreses no penalitzaran les baixes per maternitat. Per això cal una reforma de l´impost a les empreses que el PP s´ha negat sempre a fer. (Nota 2: sobre aquesta qüestió vaig fer recentment un apunt titulat precisament Sobre com fomentar l’ocupació femenina en què desenvolupo força més la proposta)
-A qui li interessa que la feina que es fa a Brussel·les la coneguin més els nuclis empresarials i financers que la societat civil?
-El gran dèficit que té Europa és que, tot i la influència política i legislativa de les decisions que s´hi prenen -més del 70 per cent de les lleis que s´aproven a l´Estat espanyol són pures traduccions de normatives europees-, ni políticament ni social ni mediàtica hi ha aquesta percepció. Això és greu perquè els sectors econòmics sí que saben molt bé què es cou a Brussel·les, i hi tenen una gran capacitat d´incidència i hi gasten molts recursos. Cal un canvi de xip, amb una premissa: que els qui treballem en les institucions intentem ser el màxim de transparents. I hi ha a qui ja li va bé que aquest sigui un espai opac on no se li controli massa la feina.
-Quins beneficis té, de cara als catalans, el tractat de Lisboa que no tingués la frustrada Constitució europea?
-És un tractat més que segueix amb l´errònia línia de la intergovernamentalitat, però que per altra banda deixa molt més espai de maniobra que el tractat constitucional, que constitucionalitzava el model de l´Europa del mercat i dels Estats. El tractat de Lisboa almenys no constitucionalitza, fa menys mal. Però molts aspectes negatius hi segueixen presents. Catalunya no hi té el reconeixement que per capacitat legislativa li tocaria, però això fonamentalment es pot resoldre negociant amb Madrid, que és on han de canviar el xip.
-El vot d´Iniciativa…
-No està decidit, però jo ara mateix estic entre un no i una abstenció. El sí el descarto.
-Sí o no la línia de 400 kV?
-M´agradaria que algú justifiqués de veritat què la fa necessària. Si l´objectiu és garantir energia a les comarques gironines, hi ha moltes maneres de fer la interconnexió, i el debat hauria hagut de ser sobre aquestes maneres. Hi ha altres possibilitats com fer diverses línies de 200.000 volts. Sospito que l´interès fonamental no és aquest, sinó transportar energia de França cap al nord d´Àfrica.
-Ha demanat entrevistar-se amb Mario Monti. Què li preguntarà?
-La primera qüestió és que expliqui quan dura el seu mandat i quin és el calendari per dur-lo a terme. Segon, caldrà manifestar-li que la percepció que el territori accepta aquesta línia és falsa.
-Què me´n diu de la ministra Magdalena Álvarez?
-Que s´imposa la dimissió o més aviat el cessament. No només pel contingut, sinó per la manca de respecte que ha mostrat cap als usuaris de Rodalies i de Regionals, i cap a Catalunya en general.
-Parlem d´agricultura. A Girona un 42 per cent del blat de moro recollit és transgènic per evitar l´atac dels corcs.
-És un argument trampós. Un bon cultiu ecològic té molts mecanismes per defensar-se de les plagues. També és trampós parlar de convivència de cultius, perquè la contaminació va només en un sentit: dels transgènics als ecològics o tradicionals. I si l´administració facilita als productors el cultiu de llavors transgèniques és lògic que aquests ho facin, el sector ja està prou fomut per haver de fer certes heroïcitats.
-Quina és la imatge que es té a Brussel·les de Catalunya?
-Sobretot de desconeixement, alguns companys que saben quina és la realitat es dediquen a intoxicar amb imatges fal·laces de la realitat catalana.
-El veurem més aviat que tard a Catalunya?
-No està ni tan sols en la meva agenda emocional tornar. Des de Brussel·les faig feina de país. (NOTA 3: Pel què fa a la darrera resposta, el cas és que desconec exactament les paraules que vaig emprar, però llegida tal i com està transcrita és evident que es presta a confusió. En qualsevol cas, i ja que aquest format de bloc em permet almenys matisar, voldria dir que, de fet, allò que volia dir és que, ara com ara, la meva prioritat és acabar el mandat com eurodiputat que finalitza l’any 2009, i que considero que aquesta és ja de per si una feina prou enriquidora i interessant, així com útil, també des d’un punt de vista de país) .
Font foto: Diari de Girona
Raül,
De ben segur que tenim un total desconeixement d’allò que es cuina al parlament europeu. Tu ajudes amb els teus escrits a fer-ho més popular. Estàs demostrant ser un diputat molt treballador, la qual cosa t’agraïm. Europa encara és una gran desconeguda, però davant de l’atzucac en què ens trobem davant d’Espanya, pot ser una solució (tu mateix ho has apuntat en diferents ocasions). Sobre el tractat de Lisboa, també estic totalment d’acord amb el teu raonament. Jo probablement també votaria que no.
bon pont,
emigdi