Entrevista a Diari de Girona
Adjunto l’entrevista que em va fer Diari de Girona i que va sortir publicada ahir dimenge 16 de novembre 08 (accés directe a l’entrevista)
Eurodiputat
d’Iniciativa. L’any que ve hi haurà eleccions al Parlament Europeu i Raül
Romeva, que hi és des de 2004, té la intenció de tornar-s’hi a presentar, si
l’assemblea el ratifica. Divendres va ser a Girona.
Ha
començat ja la precampanya?
De manera informal, sí, però en realitat haurem d’esperar fins al canvi d’any.
Les europees sempre són unes eleccions difícils per mobilitzar la gent, no
només els mitjans o la societat sinó també els mateixos partits. Però cada
vegada la gent és més conscient que són importants, el tòpic que s’enviaven a
Europa els que ja no sabien què fer-ne aquí s’està trencant. (segueix…)
Vostè té la intenció de tornar-s’hi a presentar?
He manifestat la meva intenció de tornar a ser candidat a candidat, ja que per
tornar a ser el candidat d’Iniciativa he de passar per un procés de primàries
internes. Un mandat és relativament poc, en una institució complexa com
aquesta, i dos em permetrien consolidar algunes línies de treball ja encetades.
Però tot està molt obert.
Un 84% dels europeus no sap que l’any que ve hi ha eleccions. Com els pensen
mobilitzar?
A Catalunya, les properes eleccions seran aquestes, i això ens permetrà
concentrar l’activitat. Quan els mitjans i els partits comencin a posar les
cares als candidats, la gent començarà a tenir-ne consciència. Però són les que
costen més de mobilitzar i crec que la millor manera de fer-ho és amb
transparència. Que els mitjans plantegin la campanya mostrant que hi ha
projectes polítics amb diferents visions d’Europa. I que la gent sàpiga que pot
escollir. Si hi ha la percepció que són unes eleccions polítiques, la gent es
mobilitzarà.
La Zona Euro ha entrat en recessió. Com es pot donar confiança als ciutadans?
Seria un error creure que la crisi és per culpa de la UE. De fet, alguns
defensem que un dels factors perquè no s’hagi respost abans a la crisi és
perquè els països han tingut una actitud molt individual, competint a veure qui
és menys regulador. Però ara cal defensar instruments de regulació, i això pot
mobilitzar la gent que creu que la solució passa perquè la UE sigui un ens
polític, no un mercat lliure.
Aquesta recessió econòmica, sumada a episodis com el no d’Irlanda al Tractat de
Lisboa, dificulten el futur de la Unió?
Fins ara, l’evolució de la UE ha seguit una línia de dalt a baix. Els governs,
aplicant un “despotisme il·lustrat euroburocràtic”, diuen a la gent:
“Escolti’m, vostè faci’m cas que jo sóc el que en sé”. Però arriba un
moment en què la gent diu “no”, “expliqui’m les coses i jo ja
decidiré què vull fer”. Quan a la gent se li demana l’opinió, com va
passar en el Tractat Constitucional, diu “no m’agrada com estan anant les
coses”. En el cas de Lisboa i Irlanda, els governs havien d’haver après la
lliçó, però han seguit amb la línia contrària. Per això, la gent, quan hi ha
hagut un referèndum, ha dit “això no m’agrada”. Els governs no n’han
tret la lliçó. Per això les eleccions seran importants, ja que el Parlament
Europeu haurà d’actuar com a contrapès dels governs: si el Parlament és només
una repetició de les maniobres de comerç dels governs, no tindrem cap marge de
negociació.
Com afectarà Europa l’arribada d’Obama a la Casa Blanca?
S’han de donar els 100 dies de marge. Jo defenso una satisfacció amb cautela:
generen expectatives, i d’aquí a un temps veurem si s’han complert. El factor
determinant seran decisions clau. M’encantarà veure si es confirmen les veus
que diuen que Obama vol tancar definitivament Guantánamo, o que vol fer un
canvi de rumb pel que fa a la postura en el Tractat de Kyoto, o un canvi
d’estratègia en política internacional. Si no és així, caldrà seguir insistint
que el Govern nord-americà canviï les coses.
La cimera de Washington donarà respostes a Europa?
Ha de donar respostes a tot el món. No estem davant d’un problema financer,
sinó d’una realitat que posa en evidència el model econòmic global. Per tant,
hi ha d’haver mecanismes de control de les transaccions. Fa molt temps que
demanem que es creïn figures de regulació. Però també em preocupa que un dels
problemes més greus d’avui, que és el canvi climàtic, s’hagi de posar en stand
by perquè ara tenim un problema més greu que és la crisi financera. Està tot
interrelacionat. No podem afrontar la crisi econòmica sense afrontar
l’escalfament del planeta.
Ha vingut a fer un acte contra la directiva europea del retorn. Com expliquen
la seva postura en una de les demarcacions amb més alt percentatge
d’immigració?
La directiva planteja la immigració com un crim, i no és així. El gran problema
no és la immigració que ve amb pasteres, ja que és el 14% de la que arriba a
Europa. Tota aquesta obsessió per posar fronteres al mar és una mala manera de
gestionar-la. El que cal és millorar els mecanismes d’entrada i de gestió legal
i regular de la immigració. Si es planteja una directiva que permet que en els
casos d’entrades il·legals es pugui fer una repartició correcta i raonable,
parlem-ne; però no és el cas. Millorem els mecanismes d’entrada i les
condicions dels que treballen aquí: és per aquesta via, per on podem controlar
les màfies.
Brussel·les ha fet un toc d’atenció a Espanya pels endarreriments del TAV i la
falta de coordinació amb França.
I hi ha un tercer toc en marxa: la manca d’informes mediambientals. La
comunicació europea via ferroviària és sempre positiva: el problema no és el
tren, sinó com es fa i en quin context. Posar tots els esforços en el TAV quan
Rodalies funciona com ara és un error de prioritats. La connexió és necessària,
el problema és com i per on. Hi ha d’haver una implicació del territori, que
l’impacte sigui el menor possible. I amb la MAT dic el mateix: com a concepte,
la interconnexió de xarxes a escala europea és bona, però hem de tenir en
compte el com. Per això em vaig reunir amb Mario Monti: enteníem que s’estava
anant molt ràpid sense tenir un diàleg amb el territori. Hi ha hagut un
problema de males maneres. I trobo a faltar un debat a fons sobre el model
energètic que volem construir, una aposta veritable per la renovació
energètica.
Entre els antilínia hi ha la percepció que la mediació de Mario Monti no ha
servit per res, i que França i Espanya ja ho tenien tot decidit sobre la MAT.
La figura de Monti ja va néixer amb un “pecat original”, ja que no hi
havia debat possible sobre la necessitat de la línia. Va ser important perquè
va escoltar veus que fins llavors no s’havien escoltat, però el problema de
fons no es va atendre. Aquestes coses s’han d’explicar bé, veure com es
compensen, per on passa, de quina manera genera menys impacte. És clar que pot
sortir molt car, però és un projecte que donarà molts beneficis. No pot ser que
tots els costos es carreguin en el territori i tots els beneficis siguin per a
les elèctriques.
Font foto: Diari de Girona
No estic segur que la interconnexió europea de les xarxes sigui una bona idea. Al cap i a la fi el motiu de la MAT semblava ser més que França ens vengui electricitat, sinó que la electricitat d’europa pugui anar al Marroc, i quan aquests en facin, al revés.
En general la generació descentralitzada d’energia és la “cosa” més sostenible; per tant la interconnexió es pot entendre com una tendència cap a una proposta diferent a la millor.