En campanya: Terrassa, Tribuna, Girona
Doncs sí. Ja som en campanya. Tothom. Per activa o per passiva. Per bé o per mal. Més o menys convençuts i convençudes d’allò que toca fer el dia 9, i per què. Amb més o menys confiança en el sistema. Però som en campanya. I per molt que ens en vulguem inhibir, per molt que algunes persones creguin que, simplement per no anar a votar, o fins i tot per votar en blanc ‘el sistema’ farà un canvi radical per bé, lamento dir que, almenys això penso, s’equivoquen. Per què ‘el sistema’, com solem anomenar, de manera simplista, la complexitat que avui és pròpia de les col.lectivitats humanes, és, per definició, imperfecte. Com ho som les persones.
El repte està, per tant, en fer evolucionar ‘el sistema’ cap a la direcció que creiem més justa, o correcta, per la simple raó, entre d’altres, que ‘el sistema’ es mourà, sí o sí, la pregunta és cap a on. I la resposta és, simplement, cap a allà on marquin els qui tinguin més capacitat d’influir en les diferents parcel.les de la maquinaria, ja sigui aquesta institucional, o parainstitucional. Per a mi, tant important és somniar i definir el destí com avançar-hi. Tant equivocada trobo l’actitud d’avançar per què sí sense un objectiu somniat a llarg termini (realpolitik) com limitar-nos a somniar (ingenuïtat). Per tot això vaig decidir, fa molts anys, no inhibir-me. Esdevenir actor, i no només espectador. Implicar-me fins on pogués per contribuir a canviar el rumb ‘del sistema’. I vaig fer-ho (segueix…)
afegint-me a aquells col.lectius o grups de persones que tenien un somni similar al meu i que, per tant, em permetien caminar amb ells. Un dels grups als quals vaig trobar aquestes afinitats va ser ICV, i per això vaig entrar-hi. I per això trobo important que, ara, davant la perspectiva que el 9 de març puguem entre totes i tots escollir un Parlament que, al seu torn, escollirà un govern, fruit de les majories i minories, i condicionat per les hipoteques socials que aquestes majories i minories comportin, no ens podem inhibir.
Jo, almenys, no penso fer-ho.
Jo també sóc en campanya, per unes idees, per un model de país i de societat, per un model d’establir els marcs que han de regir les relacions entre les persones. Perquè, ja sé que és un tòpic, però no per això deixa de ser cert, que el proper 9 de març ens hi juguem molt.
Per això vaig ser a Terrassa, ahir al matí, explicant les línees generals de la política exterior que entenem prioritàries per al proper govern de l’Estat.
Per això vaig ser al migdia al debat de Tribuna Barcelona on en Joan Herrera va desenvolupar les linees generals de les seves propostes com a cap de llista per Barcelona tot apel.lant a la Revolució Verda contra els nou-rics.
I per això vaig ser al vespre a Girona explicant, al costat del candidat Biel Jover, perquè la correlació de forces que sortirà de les eleccions determinarà, entre d’altres coses, les relacions el proper executiu tindrà amb les institucions europees, o com podran influir en infraestructures tan pol.lèmiques, tant pel fons com, sobretot, per la forma com s’estan duent a terme, com és la interconnexió elèctrica (MAT) o el traçat del TGV al seu pas per Bàscara (veure peces a El Punt o el Diari de Girona).
Som en campanya, ho vulguem o no. I el proper 9 de març sortirà un Parlament (Congrés i Senat) el color del qual dependrà del color de la mobilització, i és aquest color el que, necessàriament, condicionarà l’agenda, les prioritats, el to i el tarannà del proper president, sigui qui sigui.
Foto: A Girona amb el candidat Biel Jover. Font: M. Lladó/El Punt
Mentres les llistes que s’han de votar continuïin tancades, la confiança en els polítics, i sobretot en el dit ‘aparell’ dels partits, no em sedueix pas tot el que ens sentirem a dir durant aquests quinze díes i les promeses que mai acompliran, o si ho fan, a mitges. I sap greu, perque hi han persones vàlides, però una vegada coneguts els resultats, el que mana, mana. S’han aquedat moltes d’aquestes persones vàlides a la reraguarda i les il.lusions s’esvaeixen.