Malgrat el que diuen les normes, és malauradament un fet que a la UE la llibertat de circulació i residència per a les persones és encara una quimera, cosa que comporta enormes problemes per a situacions concretes com, per exemple, el reagrupament familiar. Fa temps que l’ACPE (l’Associació Catalana de Professionals de l’Estrangeria) ho denuncia, i treballa per trobar-hi solucions.
El Reial Decret 240/07 transposa la directiva al dret intern espanyol, en l’article 2 b) estableix que, per aplicar les seves normes a la parella de fet, aquesta haurà d’estar inscrita en un registre públic. El registre pot estar establert en un Estat membre de la UE o de l’Espai Econòmic Europeu, però s’impedeix la possibilitat de dos registres simultanis en aquest Estat, les situacions de matrimoni i inscripció com a parella registrada es consideraran, en tot cas, incompatibles entre si.
A l’estat espanyol no existeix una regulació estatal comuna de les unions de fet. Depèn de la legislació de cada comunitat. En no existir obligació de registre en algunes CCAA l’Estat Espanyol no està documentant a aquelles parelles tot i estar constituïdes, fet que podria considerar-se un incompliment de l’esmentada Directiva, perjudicant a aquests ciutadans i ciutadanes.
Tot plegat em porta a pensar que l’Estat espanyol està incomplint la Directiva 2004/38 CE, i ho he posat en coneixmenet de la Comissió, al mateix temps que li he preguntat si recomana la creació d’un Registre Estatal de parelles de fets, o quins mecanismes de reconeixement de les actuals parelles de fet no registrades en aquelles CCAA proposa la Comissió.
Neus Aguelo