El nou Estatut dóna a Catalunya més veu pròpia a Europa i ens atorga major protagonisme internacional
Una de las raons que em fan defensar el Sí el dia 18J és precisament el fet que amb el nou text Catalunya guanya veu pròpia a Europa (arts. 184 a 190) i capacitat de projecció exterior (arts. 193 a 198). És cert que no ens quedarà ni la veu ni la projecció que tenen els Estats, però recordo un cop més que això ja no es donava en el cas del text del 30S, i malgrat tot, el 90% del Parlament català va estar-hi a favor.
Sigui com sigui, el text que votarem el 18 de juny: 1) Dóna instruments sense precedent per ser un actor en el marc de la Unió Europea per defensar els seus interessos, però també per contribuir a la seva construcció; 2) Impulsa la participació directa de la Generalitat a organismes internacionals (p.e. la UNESCO). I 3) Reconeix de manera explícita la necessitat d’establir espais de relació més enllà del seu territori, com ara l’euroregió, per tal de governar en un món cada cop més complex i interconnectat.
Repassem els articles en qüestió: (segueix…)
Pel què fa a la participació en afers europeus:
Article 184. Disposició general. La Generalitat participa, en els termes que estableix aquest Estatut i la legislació de l’Estat, en els afers relacionats amb la Unió Europea que afectin les competències o els interessos de Catalunya. És a dir, la Generalitat tindrà més capacitat de participar als òrgans de la Unió Europea. La Generalitat podrà participar en les discussions sobre qüestions que l’afecten directament: mediambient, infraestructures, cohesió social. En definitiva, la Generalitat podrà no només defensar directament els seus interessos en alguns àmbits si no també ser un actor de la construcció europea.
Article 186. Participació en la formació de les posicions de l’Estat. 1. La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, […]. 2. La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin. És a dir, el Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat.
Article 189. Desenvolupament i aplicació del dret de la Unió Europea. 1. La Generalitat aplica i executa el dret de la Unió Europea en l’àmbit de les seves competències. […] i Article 190. Gestió de fons europeus. Correspon a la Generalitat la gestió dels fons europeus en matèries de la seva competència, en els termes que estableixen els articles 114 i 210. És a dir, permet gestionar amb major eficiència els fons europeus i implementar les polítiques que deriven de la legislació comunitària.
Pel què fa a la projecció internacional de Catalunya l’Estatut:
Situa a Catalunya en una situació immillorable per a la seva projecció exterior. Veure Article 193. Disposicions generals. 1. La Generalitat ha d’impulsar la projecció de Catalunya a l’exterior i promoure els seus interessos en aquest àmbit, […]. Article 194. Oficines a l’exterior. La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot establir oficines a l’exterior.
Impulsa la col·laboració de Catalunya amb altres regions europees, reforçant projectes com l’Euroregió. Veure Article 197. Cooperació transfronterera, interregional i al Desenvolupament. 1. La Generalitat ha de promoure la cooperació amb les regions europees amb què comparteix interessos econòmics, socials, ambientals i culturals, i hi ha d’establir les relacions que corresponguin.
I impulsa la participació directa de la Generalitat en organismes internacionals com la UNESCO. Veure Article 198. Participació en organismes internacionals. La Generalitat ha de participar en els organismes internacionals competents en matèries d’interès rellevant per a Catalunya, especialment la UNESCO i altres organismes de caràcter cultural, en la forma que estableixi la normativa corresponent.
Tot això, molt maco, però tal com t’he sentit a dir aquest migdia, sempre que li sembli bé al govern espanyol. És a dir, l’estatut ens permet continuar demanant permís a Espanya per intervenir a Europa.
Art. 189. Aquest article només referma allò que, de fet, és una obvietat en qualsevol país civilitzat, i que a Espanya no a succeït degut principalment al talante dels governs centrals. Volem dir amb això que si dins de l’Estat la Generalitat té competències en una matèria , aquesta hauría per imperatiu legal participar en els afers relacionats amb el tema en fòrums internacionals, ja que si no l’Estat limita la capacitat d’acció de les CCAA sense tenir-hi dret. Que això s’ho saltin a la torera és un altre tema. També cal remarcar, apart del fet que aquest article estarà limitat per la legislació estatal, que el present article només fa referència a la Unió Europea enlloc de ser genèric, un error important.
Art. 186. per a tu "[…]" és el mateix que "en els termes que estableixen aquest estatut i la legislació sobre aquesta matèria"? D’aquest article també et saltes allò que, per més que aborrit, també és el més rellevant: "3. La posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat." Algú ens pot explicar que coi vol dir que la "posició expressada per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal"? que coi determina, que podran fer igualment el que els surti dels collons? Perque benvolguts amics, si l’estat pacta un Tractat internacional que vulnera la Constitució aquesta es pot canviar amb rapidesa, si no repassem l’art. 167 de la CE, deixant les competències exclusives de la Generalitat en "calçotets". A més a més hem de tindre en compte que correspon a l’Estat la legislació bàsica en moltes de les competències que exerceix la Generalitat, per tant el terme "ompetència exclusiva" és un tant ambigu. Hi ha un altre punt (el 186.4) que encara deixa pitjor les institucions catalanes, així que ni l’esmentarem.
189. Altra vegada ens trobem amb un article escapçat, ja que "[…] 2.Si l’execució del dret de la Unió requereix l’adopció de mesures internes d’abast superior al territori de Catalunya que les CC.AA. competents no poden adoptar […] l’EStat ha de consultar la Generalitat […] abans que s’adoptin les dites mesures. La Generalitat ha de participar en els òrgans que adoptin dites mesures o, si aquesta participació no és possible, ha d’emetre un informe previ." O sigui que si la participació no és possible creiem saber per on es passaran personatges com l’Alfonso Guerra l’informe de la generalitat (i excuseu-nos el to). No obstant hem d’esmentar el següent punt d’aquest article que si que ens sembla interessant i molt positiu encara que no l’has esmentat, ve a dir que en cas de que la UE estableixi una legislació que substitueixi la bàsica de l’Estat, "la Generalitat pot adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees."
Art. 190. No comment, encara que hem de reconèixer que és quelcom que ja s’hauría d’haver donat sense la necessitat d’aquest nou Estatut.
Art. 193.1.[…] respectant la competència de l’Estat en matèria de relacions exteriors. (apunt art. 149.1.3. CE (l’Estat té competència exclusiva) en relacions internacionals).
Art. 194. CiU ja en va obrir, i va ésser útil perquè així se’n van endur a n’Àngel Colom al Marroc, per terror dels marroquins.
Art. 197. Això, com tothom ja deu saber, és una política consolidada de la UE, i l’Estat té poc a oposar-hi. No obstant celebrem que "ho hagi" de fer.
Art. 198. en aquest cas, res a afegir, només subrallar que "[…] en la forma que estableixi la normativa corresponent" no sembla que es refereixi a una normativa que pugui determinar la Generalitat. Aviam si ens trobarem que podrem participar en organismes internacionals enviant becaris o dones de fer feines. Només ho diem perquè queda demostrat que amb el talante s’arriba lluny.
Concluïm doncs que pel que fa a l’acció exterior, la Generalitat podrà:
Sentim la llargària del text.
Esperem observacions,
Salut
Si si està molt bé, però tot plegat cau amb un sol argument: no tenim pas la capacitat d’actuar autònomament amb la UE per tractar-hi de tu a tu, hi anirem amb la resta de comunitats (no)autònomes i només parlarem quan rotatòriament ens pertoqui la presidència.
Quina feina es pot fer en aquestes condicions? Tu recordo Raül: quan haguem de tornar a governar no podrem fer-ho perquè no tenim l’autonomia necessària (no estic parlant ni tan sols d’independència, que és el projecte que ens diferencia): estarem en un cul de sac i la gent se sentirà estafada, i amb raó!
I com diu la cançó: l’autonomia que ens cal és la de Portugal! L’autonomia que ens manca és la de Malta…
Dispensa Raül, però crec que estàs massa encegat per les ganes de vendre’ns l’Estafatut que no has parat atenció als continguts. M’explico:
L’article 184. Dius que la Generalitat tindrá MÉS capacitat per participar als òrgans de la UE. Això aquest article no ho diu. Tindrà la que el govern espanyol digui que té, si és que ens ho vol permetre, per tant estem igual.
L’article 186. Dius que el govern espanyol pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles, i això no és el que diu l’article. L’article diu, bàsicament, que la Generalitat participarà en la "formació de posicions", és a dir, d’opinió, i sense CAP PODER decisiu ni decisori.
Els articles 189 i 190. Del 189 et deixes la part de l’article que limita les possibilitats de desenvolupar el dret comunitari. Però del 190 et deixes la referència al 210, pel qual és l’estat qui decideix quin % de fons europeus es reparteixen cap a Catalunya… i en tot cas, pocs anys ens queden per a rebre aquests fons. Tampoc veig enlloc com això repercuteix en la "major eficiència" que dius que tindrà quan no es canvien ni el sistema ni les formes.
Els articles 193 i 194. Dius que situen Catalunya en "una posició immillorable pel que fa a la projecció exterior". Això és fals, perquè allò que plantegen aquests articles ja ho estem fent i hi han sentències del Tribunal Constitucional que ja ens ho reconeixen, i per tant, no és cap avenç. Es poden fer moltíssimes coses més per ajudar a la política exterior de la Generalitat.
L’article 197. Dius que "impulsa" la cooperació amb altres regions, però aquest article només reconeix un fet consumat, no està millorant res.
L’article 198. Dius que "impulsa la participació directa de la Generalitat en organismes internacionals", però aquest article diu que la Generalitat participarà… EN LA FORMA que estableixi la normativa vigent, és a dir, si el govern espanyol de torn ho vol o no, perquè sempre pot decidir que si hi participa l’estat espanyol, Catalunya ja està participant.
És a dir, l’Estatut que haurem de votar el proper dia 18 no només ens deixa tal i com estem, sinó que perpetua la dependència de la voluntat del govern espanyol de torn, que pot suspendre i limitar la nostra acció exterior si així ho vol. No ens dóna més eines, només crea més dependències. És trist que un partit com ICV participi d’aquesta presa de pèl.
SALUT I NO A L’ESTAFATUT
AMB L’ESTATUT RETALLAT, NI BEQUES NI TELECOMUNICACIONS
Carles Solà , ha estat conseller del DURSI
L’Estatut
retallat fa que perdem la competència exclusiva en la regulació i la
gestió de beques que recollia l’Estatut aprovat pel Parlament el 30 de
setembre. Això implica que la regulació en matèria de beques continuarà
en mans de Madrid, i que molt probablement Madrid la continuarà
administrant com ho ha fet sempre: de manera gasiva amb Catalunya.
El
text de l’Estatut de 1979 no definia cap competència en matèria de
telecomunicacions, i aquest fet permetia que la Generalitat pogués
legislar sobre aquest àmbit en funció de la seva voluntat política
(això és, algunes vegades més i altres menys). Era una competència que
si es volia es podia exercir.
Amb l’Estatut
retallat es regulen algunes competències en matèria de
telecomunicacions però són competències “menors” que l’Estat actualment
regula via decrets i ordres ministerials. Es limita la competència de
la Generalitat en aquesta matèria a temes molt concrets com són la
inspecció, el registre i l’arbitratge. Així doncs, es deixa clar que la
resta de competències són de l’Estat. Fem, per tant, un pas enrere
important.
D’altra banda, l’Estatut pactat per
Mas i Zapatero en matèria de telecomunicacions buida el contingut
efectiu d’altres competències ja que es toca d’una forma molt
transversal: podem tenir un cert poder polític en comerç, però el
comerç electrònic queda sota el paraigües de l’Estat.
Amb
el text de l’Estatut retallat Catalunya es queda sense les eines
necessàries per a desenvolupar l’economia de la nova societat del
coneixement.