Raül Romeva i Rueda

Només 24 hores abans de la reunió de l’ECOFIN, que tindrà lloc avui, llegia amb estupefacció les declaracions del Comissari de Fiscalitat, Unió Duanera i Lluita Antifrau, el lituà Algirdas Šemeta, pronunciades al rotatiu alemany Allgemeine Zeitung ( 12 juliol 2010, pàgina 13) en les quals s’oposa a l’establiment d’una taxa sobre les transaccions financeres.

Considero un escàndol que, després d’escoltar els ministres alemany i francès de finances, Wolfgang Schäuble i Christine Lagarde respectivament, comprometre’s a desenvolupar una taxa sobre les transaccions financeres, i de sentir com repetidament el mateix President Durao Barroso fa comentaris favorables al respecte, llegim ara que el Comissari responsable de la cartera en qüestió afirmi de manera contundent que ell hi està en contra. Les declaracions de Semeta semblen més el comentari d’un lobbista pro interessos britànics que el d’un comissari que hauria de començar a treballar per concretar la proposta de gravar l’especulació financera.

En aquest context, demano a l’ECOFIN que sigui conscient del moment cabdal que estem vivint i que concreti una proposta clara en favor d’una taxa sobre les transaccions financeres, de manera que la Comissió Europea en el seu conjunt, Comissari de Fiscalitat inclòs, tingui un mandat clar al respecte. El tema mereix ser tractat com una prioritat i ens hem de plantejar fins i tot la possibilitat de treure el dossier de la Direcció General de Taxació en tant en quant aquesta s’hi mostra reticent.

Recordo un cop més que una taxa sobre les transaccions financeres permetria augmentar substancialment els ingressos públics a la vegada que combatria de manera notable l’especulació.

No és ara el moment de prèmer els frens, com fa el Comissari Semeta, sinó, ans al contrari, d’accelerar més que mai. La sortida de la crisi així ho exigeix.

Foto: Roda de premsa posterior a la reunió de l’ECOFIN de març. D’esquerra a dreta: Semeta, Rehn, Salgado i Barnier. Font: Consell.