Dret a decidir: almenys parlem-ne
Dret a decidir: almenys parlem-ne (per a Tribuna.cat, publicat el 13 de novembre 08)
Raül Romeva i Rueda
A les portes d’una Assemblea és normal que apareguin veus, corrents, manifestos o opinions l’objectiu de les quals és influir en un sentit o en un altre els debats preassamblearis. La d’ICV no és una excepció, i en aquest context ha aparegut una iniciativa (el Manifest Sobiranista), liderada per Jordi Altarriba i Josep Maria López LLaví, a la qual he donat suport com han fet també més d’un centenar de persones vinculades a ICV, i que demana sense embuts que ICV es posicioni clarament en termes sobiranistes. Personalment entenc sobiranisme com el dret a decidir, o dret a l’autodeterminació, i en aquest sentit crec que, efectivament, s’acosta el moment en què caldrà posar data a una consulta. Amb la meva signatura he volgut deixar pal.lesa la meva voluntat de poder exercir aquest dret, i de poder fer-ho quan abans millor. I és que, a banda de les moltes incerteses que acompanyen la temuda sentència del Constitucional en relació a l’Estatut, proliferen actituds altament preocupants que transcendeixen l’àmbit peninsular (el darrer article de The Economist, la pol.lèmica amb Air Berlin, …) i front a les quals cal respondre, de manera intel.ligent, però a la vegada clara i ferma. (segueix…)
Fa ja un temps que em moc en àmbits internacionals, i concretament
europeus, i constato sovint com està guanyant ràpidament terreny la
visió que percep la reivindicació de les qüestions nacionals com un
problema, quan, almenys tal i com jo ho veig, el problema és el no
reconeixement de la diversitat nacional, lingüística i cultural com un
valor en ella mateixa. I quan aquesta diversitat no es promou, i ni tan
sols es respecta, llavors és més que legítim demanar que es replantegin
les regles del joc, cosa que, en el cas d’una nació sense Estat com són
els Països Catalans, vol dir exercir el dret a l’autodeterminació, tal
i com s’està demanant també a d’altres països com Escòcia, Gal.les,
Flandes, Euskadi… No és a les meves mans posar data. Sí ho és, en
canvi, manifestar de manera clara la meva voluntat a que en parlem,
cosa que faig.
Foto: vilaweb
Raül,
El teu post és clarificador. La situació política a Catalunya és molt delicada. El tripartit ens està deixant a molts un sabor de boca amarg, després de tants d’anys de CiU. Com t’he dit en altres cops crec que és una mala política si ICV i ERC veuen el tripartit com l’horitzó, i no únicament com un projecte amb data de caducitat. Cas que sigui el contrari, el PSOE d’aquí se’ls engolirà i amb ell, les il·lusions i esperances de tanta gent. Només cal veure la reunió de divendres Montilla-Duran i el missatge patètic que donaren: aturarem les protestes dels altres partits i ens engolirem de nou un altre grau gripau com serà la sentència del constitucional, encara que ens la maquillen. Aquest missatge hauria de fer pensar a les direccions d’ERC i d’ICV, però no sóc gens optimista tal com van les coses.
Fixa’t Raül amb el pacte Saura-De la Vega, en què ha quedat? És que anem d’errada en errada i sense rumb. No m’agradaria parlar així ja que no tinc en especial res personal contra ningú ni ambicions polítiques, però hi ha un desencís molt fort entre aquells que esperàvem un nou model de fer política, que al costat del PSOE no arriba.
Que aixeques la teua veu envers el sobiranisme, des de la teua posició com a eurodiputat, és importantíssim. A més, per a molts ets l’únic pont de comunicació per explicar-nos la maquinària de l’eurocambra tant desconeguda de tothom.
salut des de l’Ebre
M’adhereixo a la teva posició, encara que no pertanyo a ICV tot i que sí que en comparteixo alguns dels plantejaments. En qualsevol cas, atès el panorama partitòcrat que ens envolta, em sembla el grup –crec que s’ha d’avançar més cap al canvi de les formes d’organització polítiques, els partits, per més que, ara com ara, no tinguin encara recanvi, són cada cop més obsolets– més racional en els seus plantejaments, vull dir, més mediat a l’hora de pensar la realitat existent i la (o les) possible(s). Esclar que aquesta és una de les raons que paradoxalment, o no, el fan al mateix temps minoritari.
Contra el pensament unidimensional (siguem per darrera vegada marcusians), el complex –que vol dir que, contra la progressiva globunificació, cal insistir en el divers, en la diferència, per continuar realment progressant.
Perdona el llenguatge una mica hegelià que per formació em deforma.
Sí, ara parlem-ne.
Manel
Just another event of that case….