Dones i Indústria: sobre per què cal prendre’s seriosament la correlació de forces al PE
En el context de l’informe que debatrem i votarem demà dijous en relació al ‘paper de les dones a la industria en el marc de la UE‘, vàrem mantenir ahir una nova reunió entre la ponent principal de l’informe (la diputada portuguesa de la GUE, Ilda Figereido) i els i les ponents a l’ombra (responsabilitat que, per part del Grup Verds/ALE, em tocava a mi). Pel que sembla, el PP, i en menor mesura ALDE, tenien dificultats amb alguns apartats, especialment alguns que haviem aconseguit incorporar nosaltres (Verds/ALE) en la votació que va tenir lloc en Comissió FEMM. Sigui com sigui hi ha dos aspectes que em semblen importants i que afecten, respectivament, als paràgrafs 33 i 51. (segueix…)
Pel què fa al primer paràgraf, el 33, el text adoptat a FEMM, precisament a proposta de Verds/ALE, estableix el següent:
33. Acoge con satisfacción la decisión del Gobierno noruego de aplicar medidas destinadas a aumentar el número de mujeres en los consejos de administración de las empresas públicas hasta un total de un 40 % como mínimo hasta 2003 y de imponer por vía reglamentaria una cuota del 40 % de representación femenina en los consejos de administración de las sociedades por acciones antes de finales de 2005; pide a los Estados miembros que sigan el ejemplo noruego;
El PP i ALDE voldrien eliminar-lo, però tant la ponent, com jo, com el Grup Socialista hem manifestat la nostra oposició per la qual cosa, en el cas que el PP demani un vot separat en plenària, i calgui votar-la, penso que podrem mantenir el text tal i com és. El segon dels articles, el 51, sembla que és una més complex. L’article, tal i com està redactat en aquests moments, estableix el següent:
51. Pide a los responsables de las empresas que incluyan medidas de política familiar flexibles en sus planes de gestión de personal, a fin de facilitar la reincorporación de las trabajadoras y los trabajadores al trabajo tras una interrupción temporal del mismo;
En aquest sentit, el PPE proposava abans de la reunió esmenar el text de la següent manera: Am. del PPE relativa al parr. 51: Considers that it is important to make it easier for employees to return to work after a cereer break. Crec que podem estar d’acord en què no és exactament el mateix.
Després de les negociacions, sembla que la ponent principal, Figereido, estaria d’acord a modificar l’esmena de tal manera que quedaria com segueix: Esmena oral a l’esmena del PPE al parr. 51: "Stresses the need to retrain those woman who have had to stop the carrier, in order to enhance their employability". Donat que la resta de l’informe presenta aportacions ben interessants, i en favor del l’acord, penso que és factible donar suport a la proposta d’esmena oral plantejada per Figereido, malgrat que clarament prefereixo el text original.
Aquest exemple em permet però, un cop més, posar de manifest la importància de prendre’s seriosament les eleccions al Parlament Europeu, i el paper d’aquesta institució en la definició de les polítiques que ens afecten a las més de 500 milions de persones que formem la UE. I és que, al cap a i a la fi, les persones que ens trobàvem negociant al voltant de la taula no ho fèiem en qualitat personal sinó en representació de grups polítics que són certament molt diferents.
Així, per exemple, quan la ponent a l’ombra del PPE expressava les seves inquietuds, en realitat estava posant sobre la taula de joc els 289 vots que el seu grup té en plenària, la del PSE 215, la de l’ALDE 101, la de la UEN 44, en el meu cas (Verds/ALE) en represento 42, la de la GUE 41, ID 24 i els No Inscrits que són 29.
És cert que això no és matemàtic, donat que no existeix disciplina de vot, i que cada grup, a més a més, compta amb diverses sensibilitats, però també ho és que resulta força orientatiu. Així doncs, quan negocio una esmena en nom del meu grup, sovint té més fora el nombre de vots en plenària que cadascun representa que no pas els arguments de fons, cosa que, per altra banda, passa a qualsevol parlament democràtic.
Això és, per tant, legítim en un marc de democràcia parlamentària, per la qual cosa em toca fer pal.lesa aquesta situació i recordar, un cop més, com d’important és que en el futur aconseguim capgirar aquesta balança en favor de postures més progressistes, ecologistes, feministes i d’altres istes dels quals avui la UE n’està, malauradament, molt mancat.
Finalment, adjunto a continuació algunes de les líneeas argumentals que usaré demà en la meva intervenció en plenària:
Intervención en plenaria sobre el Informe Figereido sobre mujeres y industria
16 de enero de 2008, Raül Romeva, MEP
El papel de las mujeres en la industria se encuentra claramente condicionado, como en muchos otros ámbitos, por una serie de estereotipos perniciosos que conviene ir superando. El informe Figereido contribuirá sin duda a ello, por lo que la ponente cuenta con el apoyo de nuestro grupo.
Son muchas las evidencias que justifican el haber hecho este trabajo, y el plantear ciertas propuestas que esperamos sean bien recibidas tanto por las instituciones comunitarias como por las propias empresas que son quienes, al fin y al cabo, deberán implementarlas.
Una de estas evidencias es el hecho que la media en la UE de mujeres ocupadas en la industria es del 14%, pero además hay que tener en cuenta que, de éstas, más del 21% son mujeres ocupadas a tiempo parcial, y que las mujeres representan el 65% de las personas que trabajan a tiempo parcial en el sector industrial. Primer dato, por tanto, no menor, que pone de manifiesto la desigualdad existente en el sector.
El segundo es el hecho que son precisamente las mujeres con trabajo precario, a tiempo parcial, temporal y atípico las que se ven más afectadas por discriminaciones de tipo salarial, o cuando quieren asumir la baja por maternidad, y que así mismo sus posibilidades de formación básica, permanente y profesional son por lo general inferiores.
Por ello, las propuestas de este informe incluyen, entre otras, las siguientes:
-que se adopten medidas urgentes para la aplicación integral y efectiva de la Directiva 75/117/CEE (relativa al principio de igualdad de retribución entre trabajadores y trabajadoras), con objeto de luchar contra las discriminaciones salariales.
-que se incentiven iniciativas, acciones positivas y políticas de recursos humanos que promuevan la igualdad.
-que los Estados y la Comisión fiscalicen más y mejor a las empresas en cuanto a la observancia de códigos de conducta y criterios de responsabilidad social corporativa (RSC) en su trabajo cotidiano.
-que se garanticen mejores condiciones de trabajo, prestando atención a los horarios, al cumplimiento del derecho de maternidad y paternidad (asegurando al/a la trabajador/a la posibilidad de reincoprorarse a su puesto tras el mismo), a la conciliación entre trabajo y vida familiar, y para todo ello este informe hace un llamado para que se fijen estos derechos de forma legislativa en toda la UE.
-finalmente, el informe hace hincapié en que des de la UE se siga el ejemplo noruego de aplicar medidas destinadas a aumentar el número de mujeres en los consejos de administración de las empresas públicas hasta un total de un 40% como mínimo y de imponer por vía reglamentaria una cuota del 40% de representación femenina en los consejos de administración de las sociedades por acciones.
Foto: La immensa majoria de càrrecs directius segueixen estant ocupats per homes en tots els països de la UE. Font: BBC
Raül,
Com t’he dit altres cops, m’encanta el teu ritme de treball i el fet que ens facis cinc cèntims de temes tan diversos. Personalment, ets l’única veu que m’apropa la feina del Parlament Europeu, la qual desconeixia totalment. Segueixo amb interès els teus posts, amb temes tan diferents com pesca o els drets de la dona. A part, m’estàs fent agafar simpatia pel bloc Verds/ALE que formeu part, ja que desconec la feina que fan altres grups completament. Podries passar-me el teu correu personal a emigdi@hotmail.com que voldria comentar-te un tema més privat.
salut des de l’Ebre,
emigdi