Raül Romeva i Rueda

Entre Sardenya a Sicília passem per Skerki Bank, una petita zona on el fons és menys profund (uns 30 metres) i permet a les barques de pesca fondejar en mig del mar. Solen ser tan italianes com tunisianes, ja que el Banc és al vell mig dels dos pa?sos. Només acostar-nos-hi ja veiem nombroses llums. Poc a poc les anem identificant: mercants, palangres, algun arrossegador, … De sobte alguns llums vermells criden l’atenció dels especialistes. En concret dos llums vermells sobreposats. Podrien d’un vaixell sense control, que estigués feinejant, o podria ser algú pescant il.legalment que, per evitar que se li acostin d’altres, utilitza, falsament aquesta senyalització. Novament operació de supervisió nocturna. A les 24.00 posem les Zodiacs a l’aigua. Armilles salvavides i saltar del Rainbow Warrior a la llanxa. Som léquip habitual: cap de bots (Mehdi, tunisià), tres càmeres, un fotògraf, dos campaigners, un primer oficial i servidor, en qualitat d’observador. Ens acostem als llums. Primer trobem una barca tunisiana, l’Ayoub, ancorada, ningú a cobert, res especial. Seguim. Ens dirigim cap a un altra embarcació tunisiana que en veure’ns acostar engega motors i fuig. La Zodiac és més ràpida i l’atrapem. Quan ja no tenen més remei opten per parlar. En Mehdi hi parla en àrab. Demanem el tipus de xarxa que tenen. Ens l´ensenyen: un petit trasmall. Res d’especial. En Mehdi m’explica després que ens havien pres per guardacosters italians. Segurament, a més a més de la pesca, tenien d’altres negocis menys clars entre mans.

El tercer objectiu és un encerclador italià ancorat (Jesica). Ens hi acostem. Els pescadors surten a coberta amb cara de pocs amics. Sota la llum dels focos respectius la conversa és tensa, i un punt surrealista. En Dave, campaigner, hi parla (en italià): -Hola. -Hola. Que hi feu aquí? -I vosaltres què coi hi feu?. -Som de Greenpeace (assenyalant l’amura de la Zodiac). -Ja ho veig, sé llegir. -Us voldríem demanar quin tipus de pesca feu. -Tranquils, no pesquem ni dofins ni balenes. -Heu vist algun vaixell sopitós?. -Pfff, pregunteu als tunisians.

A bord duen xarxes d’encerclar. Fora de la temporada de tonyina els encercladors solen pescar peix blau. El winch per hissar les xarxes no és tampoc sospitós de ser per a xarxes de deriva. Després d’una estona de conversa poc amical, seguim la ronda. Passem prop d’alguns petits palangres tunisians ancorats (el Mohamed, el El Amed, …). Res a destacar. Finalment decidim tornar al RW.

Nova expedició nocturna sense resultats significatius. Pregunto si el fet de no haver trobat res flagrant demostra que la situació millora en quant a la pesca il.legal. No necessàriament, em diuen, pot ser degut a: a) la lluna abandona la seva fase nova i hi ha massa claror a la nit (els peixos veuen millor les xarxes, i la policia els pescadors il.legals), b) hi ha hagut bastant de mala mar, o c) la presència del Rainbow Warrior a la zona ha estat un element dissuassori important. Sigui com sigui no es pot abaixar la guàrdia.

L’equip de campaigners, científics i un servidor desembarquem avui a Trapani, però el Guerrer de l’Arc de Santmartí segueix la seva ruta, cap a Mallorca. El problema de la sobreexplotació dels recursos marins és cada cop més greu, i la necessitat de posar-hi fre, més urgent. Bona proa, Rainbow Warrior.

Fot foto: John Hocevar, campaigner de Greenpeace, parlant amb un dels pescadors tunisians, mentre en Chris, el càmera de Greenpeace. La fotografia és de Giulio di Sturco.