Raül Romeva i Rueda

La vida en un vaixell, i més si aquest és el Rainbow Warrior, és sempre fascinant. No hi ha mai temps per avorrir-te, i sempre hi ha feina. Avui, per exemple, a les 4.00 ja era dempeus pel meu torn de vigilància al pont de comandament. Es tracta bàsicament d’estar al cas del radar, i de les indicacions sobre els vaixells. Entre el capità (o l’oficial de torn) i el campaigner de Greenpeace decideixen si algun dels senyals mereix especial atenció. Segons la velocitat que duu podem pressuposar si es tracta d’un palangre, un arrossegador, un iot o d’una boia. Si és sospitós ens hi acostem. Quan queda clar a simple vista (o amb els binocles) que no hi res sospitós, reprenem el rumb original. Així anem passant l’estona. La bona notícia és que, de moment, no hem trobat cap acte delictiu especialment flagrant. Acabades les quatre hores de guàrdia, toca quatre hores de tasques diverses (neteja camarots i espais comuns, neteja coberta, donar cop de mà en tasques de manteniment diverses com pintar, pulir, preparar protectors per a les veles, etc…), la resta del temps el dedico a escriure, llegir o, si podem, conectar-me momentàniament a Internet per actualitzar el blog i el Facebook. Així fins el torn de guàrdia de la tarda, de les 16.00 a les 20.00. Demà dimarts tenim previst ser a Trapani. Els i les no estrictament membres de la tripulació (científics, premsa, campaigners i servidor) baixarem per anar cap a Palerm, on hem d’agafar els respectius avions cap a casa. El Rainbow Warrior seguirà, però, amb la seva tasca de vigilància i sensibilització per protegir, salvar i recuperar el planeta, inclosos, lògicament, els mars i oceans, protagonistes de 3/4 parts de la superfície terrestre.

Foto: Al pont del Rainbow Warrior, de matinada. Font: Giulio di Sturco.