Raül Romeva i Rueda

No bufen bons vents de les Europes. La construcció europea es troba en aquests moments en un clar impass. Volem, però no podem. Europa ens queda lluny, diem, quan, de fet, som Europa. Europa ens convé, però renunciem a fer-la. Parlem de la necessitat d’implicar la ciutadania, però la mantenim al marge del procés, de les decisions i de les conclusions. Defensem la diversitat nacional i lingüística, però els diputats catalans no es poden expressar en català a l’Eurocambra, com tampoc poden fer-ho al Congrés. Acusem Brussel.les d’allò que no ens agrada, i oblidem que en realitat Brussel.les fa allò que decideixen Madrid, Roma, Paris, Varsòvia. Parlem de l’Europa dels pobles i dels ciutadans, però en realitat Europa la fan els Estats.

I malgrat tot, penso, el somni d’Europa és ara més viu que mai. Però no és des de la passivitat, la desidia o el passotisme que farem realitat el somni, sinó amb el compromís, la implicació personal i l’ambició de país. I és que Catalunya, avui, és Europa, i Europa, demà, no serà sinó és amb Catalunya, amb una Catalunya activa, dinàmica, cosmopolita i, sobretot, amb veu pròpia, no per parlar contra ningú, sinó per defensar el bé comú, l’estat del benestar, els drets i les llibertats, la construcció i promoció de la pau, la defensa del medi ambient. No hauria de fer por, ni a Madrid ni a Brussel.les, que els pobles europeus s’expressessin lliurement. Demanem la paraula, fins que ens la donin.

Publicat a Crònica.cat, avui, dia 11 de setembre de 2008.

Font foto: desconeguda