De les 35 hores a les 65: reobert el debat sobre la setmana laboral (i compte especialment els metges i metgesses!)
Era previsible. El debat del temps de treball (ampliació de la setmana laboral per sobre de les 48 i fins les 60-65) ha despertat de nou en el si del Consell. S’hi veu clarament l’entrada en joc d’un nou aliat a la proposta: Berlusconi, qui se suma a les ja conegudes postures de Sarkozy i Merkel en favor de la negociació directa entre persones empleades i empleadores en relació a la duració de jornada laboral. El País se’n fa ressò i ho treu, fins i tot, en portada. El tema ha estat encallat al Consell degut al bloqueig d’aguns dels governs que, des de sensibilitats progressistes, han estat aguantant. Si ara el Consell re-obre el procés vol dir que l’afer haurà de tornar, també, al Parlament Europeu, i caldrà novament mobilitzar tots els esforços possibles per contrarrestar l’ofensiva de la dreta conservadora europea la qual apunta directament a la línia de flotació de l’Europa social i als principis més fonamentals del dret laboral europeu. Són ja diverses les víes d’aigua que aquesta faceta de la construcció europea presenta (flexiseguretat, repartiment temps treball, directiva serveis, liberalització sectors clau, etc…). L’afer mereixia una resposta immediata (que adjunto més avall), i que ens activem novament per preparar el debat parlamentari. Un exemple més, permeteu-me dir, de com és d’important no abaixar la guàrdia en relació a la dimensió política europea. (segueix…)
L’eurodiputat d’ICV s’oposa a la directiva que pretén augmentar el límit màxim de la setmana laboral fins a les 60 hores perquè “portarà a un deteriorament de les condicions de treball i al dumping social”
Romeva: “Plantejar una setmana laboral de 60 hores és una gran regressió i un atemptat directe l’Europa social”
L’eurodiputat d’ICV, adscrit del grup dels Verds/ALE, Raül Romeva, ha mostrat la seva preocupació per les intencions dels governs conservadors d’Estats membres de la UE d’aprovar una directiva del temps de treball basada en la desregulació. “Plantejar una setmana laboral de 60 hores representa una greu amenaça al dret social europeu. És una gran regressió i un atemptat directe l’Europa social”, ha sentenciat alhora que ha afegit que “suposaria “enterrar tota aspiració de l’europeisme progressista que és la construcció d’una veritable Europa social”.
L’ecosocialista ha explicat que aquesta mesura representaria “el major retrocés en matèria de drets socials que la UE experimentaria en els darrers cent anys. “Es vol tornar un segle enrere, ometent, menyspreuant i tirant per terra una lluita de classe centenària que ha costat molt esforç i disgustos”. Romeva ha criticat el “cinisme” que es vulgui tirar endavant aquesta directiva encara no mig any després que s’aprovés de manera solemne a totes tres institucions –Parlament, Comissió i Consell- la Carta de Drets Fonamentals, quan al seu entendre “aquesta directiva no la respecta, ja que representa un atac directe al dret laboral europeu”.
L’eurodiputat adscrit al grup Verds/ALE ha desgranat alguns aspectes de la regressió social que la directiva implica: “Deixar a mans del treballador la negociació de les condicions de treball amb l’empresari sota el pretext de la llibertat individual no fa sinó desregular el mercat laboral alhora que dinamita els processos de negociació col·lectiva. Es pretén acabar amb la solidaritat en el si de la classe treballadora.”
Per a l’eurodiputat, en una situació de regressió econòmica, atur creixent i d’una gran quantitat de contractes precaris, especialment entre els i les joves, mentre els beneficis empresarials creixen desproporcionadament, “aquesta negociació es produeix en una situació clara de desigualtat i coacció per la por de perdre el lloc de treball si no s’accepten unes condicions determinades. Això portarà a un deteriorament de les condicions de treball i al dumping social”
Romeva, que ha afirmat en diverses ocasions estar “astorat” davant la proposta que ha emmarcat en un context polític a escala europea, ara per ara de clar panorama conservador: “Hi ha moltes persones que no s’adonen de la importància de correlació de forces a la UE. Però realment esdevé decisiu en molts casos per aprovar lleis d’obligat compliment per a tots els ciutadans i ciutadanes de la UE. Aquests darrers mesos estem veient com la dreta europea no s’amaga per preservar els seus interessos, pressionant per aprovar textos infames com la directiva de retorns o potenciant la desregulació del mercat laboral en pro dels beneficis empresarials. Hem de ser molt conscients que a la UE també hi ha colors polítics i que en funció de qui té la majoria les polítiques seran unes o unes altres. Afortunadament, les eleccions del 2009 són cada vegada més a prop i podem actuar en conseqüència votant per una majoria progressista al Parlament Europeu”
En aquest sentit, Romevaha apuntat que “el canvi de govern a Itàlia està començant a tenir efectes devastadors, no només per a gran part de la població transalpina, sinó també per als europeus i europees. Així, l’Itàlia de Berlusconi, -que amb el govern Prodi s’hi oposava i conjuntament amb Espanya constituïen una minoria de bloqueig que impedia tirar-la endavant- aliada amb la França Sarkozy estan impulsant que el Consell de la UE doni llum verda a la directiva del temps de treball. Aquesta directiva, bloquejada durant molts mesos pels governs més progressistes, pretén augmentar el límit màxim de la setmana laboral fins a les 60 hores –guàrdies a part i en promig, el que vol dir que en setmanes concretes podrien ser moltes més-, en comptes de les 48 actuals consagrades per la OIT el 1917.
Font foto: desconeguda
Com és possible que s’aprovi una directiva com aquesta al segle XXI? Espero que des de el Parlament Europeu preneu alguna mesura per atura aquesta barbaritat.
Dius que aquest cas és una mostra per adonar-se de la importància de la UE i les seves institucions, d’acord. Jo crec que la UE. Però també és una mostra de com els ciutadans dels estats membres no poden fer res, de la falta de democràcia interna de la UE. Els ciutadans d’Espanya o Catalunya no escollim els governants d’Itàlila ni França. I al final, dóna la sensancíació que no es pot fer res i que tot s’ho cuinen els polítics.
Jo vull escollir diputats de la UE, no representants dels estats a la UE, que tinguin poder per aturar directives com aquestes. O sigui més UE i menys estats membres, de moment. Perquè ara hi ha un gran dseequilibri a favor dels estats.
Espero que pogueu defensar-nos d’aquest atac contra els més febles, com sempre.
Esta idea de ampliar la jornada de 40 horas, no tiene otra explicación posible de desviar la atención de otras cosas. Es completamente inviable, es no conocer la historia, ni tener ni idea de economia, es volver al medievalismo. a la esclavitud, y al Kukus Klan.
Benvolgut Raül.
Demetrio Pin en su articulo sobre los horarios tambien dice la suya.
Adjunto enlace
http://www.elboomeran.com/blog-post/6/4353/demetrio-pin/del-asunto-de-las-sesenta-y-cinco-horas-y-otras-miserias/
Saludos