Coses que cal dir
Hi ha coses que cal dir alt, clar, i a qui pertoca. Això és el que acaba de fer en Dany Cohn-Bendit, avui, al Parlament Europeu, durant el debat amb el Consell i la Comissió per preparar la propera cimera del Consell Europeu de l’1 i 2 de març.
Conseil européen 1 et 2 Mars 2012
Cohn-Bendit: l’UE ne peut pas continuer à mettre le peuple grec à genoux
Ce mercredi 15 février 2012, le Parlement européen a présenté ses priorités en vue du Sommet européen de mars qui portera, entre autres, sur la mise en œuvre des décisions prises jusqu’à présent pour sortir de la crise.
S’exprimant au nom du Groupe des Verts/ALE, Daniel COHN-BENDIT, s’est demandé :
“Si le Conseil et la Commission ne vivaient pas sur une autre planète. Il a été question de stratégie de Lisbonne, puis d’UE 2020. Que des belles histoires dont les nobles objectifs n’ont jamais été atteints. Le Conseil découvre enfin le chômage des jeunes, qui sait s’il finira par découvrir le chômage des jeunes en Grèce?”
“Si ce sont les talibans néo-libéraux qui règnent en Europe, alors c’est mal parti. La Troïka européenne agit de façon criminelle en Grèce en lui imposant toujours plus de mesures d’austérité. Le gouvernement Grec propose de réduire le dépenses militaires et à cela, la Commission européenne répond qu’il faut prendre sur les retraites. C’est tout simplement inacceptable car les grecs, qui font des efforts considérables, continuent de subir de fortes pressions.”
“On ne peut pas mettre en permanence ce peuple à genoux.”
La gent del carrer, a tot Europa, ens sentim impotents i menystinguts que són els primers passos per acotar el cap i facilitar les genuflexions. I a grans trets la impotència de la democràcia té variades arrels on tots tenim responsabilitats però moltes més els electes, especialment quan es vol fer una política allunyada de les lleis de la selva verge.
La lluita de classes no ho explica tot, però oblidar que és un fet real, és un error imperdonable per als qui tenen el compromís de defensar les classes populars: els socialdemòcrates foren els primers en oblidar-ho però han arrossegat totalment a la resta.
Els pressupostos públics no donen per a totes les compensacions de justícia sense empobriment general quan el sistema productiu de bens de consum es redueix o no creix, i oblidar-ho quan es té el compromís d’administrar el bé públic és populisme del pitjor. Els socials liberals foren els primers en oblidar-ho però han arrossegat totalment a la resta.
Una democràcia avançada sense un alt nivell cívic de la població és impossible. Sense nivells de representació i responsabilitat pública abastables per al ciutadà es banalitza el dret de vot, i permet el caciquisme dels usurpadors de la representitivitat popular per la via de la partitocràcia. Quan les institucions teòricament representatives no es deuen al poble i viuen de les subvencions públiques estem fent el joc a tots els usurpadors que es presenten amb una disfressa i decorat que permet tots els oblits i tots els populismes.
Una economia de mercat oberta com l’economia global posa en competència el sistema productiu esclavista i d’esgotament de recursos amb el sistema productiu del benestar i la sostenibilitat. És una competència deslleial on l’esclavisme i la destrucció de l’entorn s’imposen per preu. Els capitalistes ho saben i ho apliquen no solament per enriquir-sse, que també, sinó també en clau de lluita de classes i en clau de lluita nacional gràcies als oblits dels defensors de les classes populars de les societats amb polítiques del benestar, i als oblits dels principis de bona administració pública de tothom.
Tot això ja fa un segle era conegut, però ara sembla que ser modern és oblidar-ho. Esl besavis sabien que després de tots aquestes ràtzies selvàtiques venien les guerres imperialistes. Nosaltres ho oblidem perquè fa modern i és més còmode.
El Sr. Cohn-Bendit no ho sap però també està de genolls. Com tots.