Conferència Armes Lleugeres (IV): l’essència del debat
Cada cop més la Conferència entra en la seva veritable dimensió: la invisible. La sala plenària és cada cop més buida i són pocs els delegats que segueixen amb atenció els discursos dels seus `col·legues’. En canvi, l’activitat als passadissos comença a ser frenètica. Ja tenim el text esborrany de la presidència, i van apareixent poc a poc les postures que sobre aquest text base de la discussió van fent d’altres actors, sobretot les ONG.
Recordo que malgrat ser membres de la delegació oficial de la UE, nosaltres, en tant que europarlamentaris/es, no som actors governamentals, de manera que tenim una certa llibertat per moure’ns entre bastidors. Així, aquest matí ens hem reunit amb les ONG per tal de recollir les seves propostes i ens hem compromès a fer-les arribar a les delegacions oficials, especialment a la de la UE, lògicament, però també se’ns ha demanat que parléssim amb les delegacions dels Estats Units, Rússia, i la Xina, la qual cosa que ens ocuparà la jornada d’avui i demà. Els punts bàsics que ens preocupen, i que estem plantejant en el decurs d’aquestes converses, són fonamentalment set: (segueix…)
1. La proposta de resolució final distribuïda pel president de la Conferència exclou mencionar explícitament la importància que un instrument d’aquestes característiques (Programa d’Acció sobre Armes Lleugeres) té en relació a la protecció dels drets humans i del respecte del dret internacional humanitari. Així mateix, tampoc menciona de manera específica la dimensió de gènere (veure Resolució 1325 sobre dones, pau i seguretat). Ambdós aspectes haurien de ser incorporats en el text final.
2. La proposta sí fa referència a les Directrius de la OCDE (CAD) relatives a la vinculació entre desenvolupament i desarmament, cosa que cal evitar que en el curs de les negociacions pugui desaparèixer, però en canvi evita mencionar referències específiques a la Declaració del Mil·leni, a mesures de creació de confiança o a aspectes de caràcter humanitari tals com els efectes sobre la infància del descontrol de les armes lleugeres (inclòs el fenomen dels nens soldats) o les conseqüències pel què fa al sector salut dels països afectats. Aquests són, per tant, aspectes que caldrà incorporar, especialment tenint en compte que en un esborrany previ del 18 de maig aquests aspectes sí que s’hi mencionaven. Així mateix, la proposta també rebaixa notablement el rol que poden jugar les ONG en tot aquest procés, cosa que entenem com un retrocés i que caldria corregir.
3. Pel què fa a les transferències d’armes, la qüestió fonamental rau en incorporar una referència clara a l’establiment d’uns principis generals que tinguin en compte la responsabilitat dels Estats en l’esfera internacional, limitacions clares a l’exportació, limitacions basades en l’ús real o probable, altres factors com la probabilitat d’usar les armes, transparència, o controls exhaustius. Aquest principis generals, als quals no s’hi ha oposat ni tan sols els Estats Units, podrien en un futur proper ser la base d’un Tractat Internacional. Altres aspectes importants en les discussions tenen a veure amb: a) la necessitat d’establir mecanismes de certificació d’ús final que permetin reduir, sinó evitar, el pas del mercat legal a l’il·legal de les armes; b) augmentar el control dels intermediaris o corredors (brokering) plantejant de fet l’adopció d’un instrument internacional que reguli aquesta pràctica (la UE, de fet, ja compta amb una Posició Comuna); i c) implementar i millorar els mecanismes de marcatge i rastreig d’armes.
4. En quant a la legislació nacional sobre armes de foc, aspecte aquest que preocupa especialment als Estats Units, cal ser molt conscients que en molts països, especialment a Amèrica Llatina, l’absència d’aquesta mena de lleis fa que sigui extremadament fàcil adquirir armes de tota mena, la qual cosa genera uns índexs de criminalitat o homicidis altíssima. Així doncs cal que el Programa d’Acció (PoA) tingui ben present aquesta dimensió. En aquest sentit, la proposta del president en fa una menció molt general que, si es manté tal qual, podria fins i tot ser acceptada pels Estats Units, a la vegada que permetria impulsar iniciatives legislatives a d’altres països en què això és urgent.
5. També pel què fa a l’atenció a les víctimes és important afegir algunes referències concretes en la proposta presentada, en el sentit de demanar als governs dels Estats que proporcionin totes les ajudes necessàries a les víctimes d’armes lleugeres, tant des del punt de vista mèdic o de salut, com des de l’òptica de la dimensió sòcioeconòmica de les societats afectades.
6. La incorporació de municions i MANPADS a l’actual Programa d’Acció sembla que serà especialment complicada, però hauria de ser possible, almenys, acordar ni que fos un mecanisme paral·lel i complementari que les regulés. No és per casualitat, per exemple, que mentre Espanya està reduint les exportacions d’armes lleugeres a l’Àfrica, n’està augmentant les exportacions de munició.
7. Finalment, el darrer aspecte delicat de les converses té a veure amb els mecanismes de seguiment de la Conferència: és a dir, en quina mesura es pot plantejar que hi haurà una nova conferència de revisió el 2012, i de quina manera cal definir el treball fins llavors. En aquest sentit, hi ha varies propostes sobre la taula que inclouen aproximacions temàtiques i/o regionals. Des del nostre punt de vista, la fórmula és negociable, allò que no ho és, però, és que cal que hi hagi un seguiment.
En conclusió, les converses segueixen el seu curs. Demà al matí tenim una nova reunió de coordinació amb totes les delegacions de la UE i a les 13.30 (hora novaiorquesa) tindrà lloc la presentació pública de les accions dutes a terme per part de les tres institucions comunitàries: Consell, Comissió i Parlament Europeu.
Hola Raül
Segueixo el teu bloc
i et felicito de debò per tota la infomració que dones i per tota la feina que estàs fent
Ets el primer polític que veig que escriu això:
Com pot ser que en la situació ques es troba Espanya en l´actualitat (deportacions indiscriminades, centres d´internament denunciats per òrgans internacionals, comerç estatal amb governs corruptes, mort en pateres per la impossibilitat d´aconseguir un visat legal….) el nostre país sigui el principal exportador de municions a l´àfrica ?
Com pot ser ¿?¿?¿?¿?¿?
Quina vergonya de país i de polítics
Algun dia parlaràs dels negocis de Repsol, La Caixa, Gas Natural amb Mauritània, Nigèria, etc. ?
Gràcies Raül