Conèixer més per protegir millor: el millor cens marí fet mai
Fa uns mesos vaig anar a fer una xerrada a l’Ateneu de Barcelona. Algunes de les persones assistents em van recriminar que ‘els ecologistes ens preocupéssim tant per conservar la biodiversitat, quan tota la vida havien desaparegut espècies’. De fet és cert, i moltes han desaparegut abans fins i tot que sabéssim que existien, però d’això a justificar la seva extinció gairebé com a missió de la humanitat, em sembla que hi ha un cert tram que no sé si qualificar d’ignorància, d’irresponsabilitat o, simplement, de suïcidi.
Reconec que malgrat els anys que fa que em dedico a aquesta feina encara hi ha comentaris i crítiques que em sorprenen, per inesperades, i en escoltar-les penso que potser m’estan gastant una broma de mal gust, d’aquelles de la càmera oculta que tan detesto. Com aquella vegada que un periodista -caigut finalment en desgràcia, pel que sembla, per les seves sortides de to sexistes i classistes-, em va dir que això de lluitar per preservar l’Amazònia era una ximpleria, que el millor que li podia passar a la Humanitat era que l’asfaltessin. I és que ell no ho deia en broma, malauradament.
Per altra banda, malgrat les creixents evidències que espècies com la Tonyina Vermella, esdevinguda malgrat ella mateix en una icona de la salvació (o del mal estat) dels oceans, encara em veig obligat massa sovint a justificar, fins i tot en ambients suposadament sensibilitzats pels valors socials i ecologistes, per què no ens podem permetre el luxe d’observar passius la seva desaparició.
Per sort, aquestes actituds, que sovint no són sinó un fracassat intent de dissimular un egoïsme ignorant, no deixen de ser fets aïllats, si bé compten amb unes quotes de pantalla i de pàgines publicades força notable. I és que la cosa, en termes de biodiversitat, no està per frivolitats ni per acudits dolents, em temo. I sinó, mireu aquest petit vídeo de només tres minuts ( http://video.nationalgeographic.com/video/player/news/animals-news/coml-complete-census-vin.html) .
Per a mi, i per a mollta gent, la defensa de la biodiversitat no és una tasca inútil o innecessària, i encara menys una despesa fútil i prescindible. És un indicador determinant que estableix els límits, alts o baixos, de la nostra humanitat.
Celebro, per tant, que hi hagi qui ho consideri prioritari fins el punt de dedicar el temps i els mitjans que han calgut per fer el cens més ambiciós fet mai de la vida marina (http://www.coml.org).
I m’agradaria que el govern del meu país en fés bandera, també, d’aquesta tasca. Si ho fa, cap dubte que em tindrà al seu costat. Si no, cap dubte, tampoc, que em tindrà davant, confrontant-hi convençut.
Foto: Portada informe Primer cens de la Vida Marina COML