Raül Romeva i Rueda

En un antic apunt que vaig publicar fa un temps relatiu a la regulació del submarinisme (Submarinisme: una activitat a l’alça però deficientment regulada) s’ha obert un interessant debat sobre una qüestió a la qual, de fet, m’hi he referit en d’altres apunts posteriors. Com que em sembla singificatiu el recullo aquí i li dedico un apunt específic. Es tracta de la contradicció que suposa, a parer meu, i de molta gent, que mentre s’estan fent campanyes de promoció de zones protegides, també en l’espai marí (Reserves de pesca o Zones Marines Protegides), paral.lelament l’administració catalana promogui la celebració de concursos i competicions de pesca submarina, concretament n’hi ha 23 previstos per aquesta temporada segons les meves dades, al llarg del litoral català. Ni la caça ni la pesca esportiva, especialment la submarina, són activitats que m’hagin atret mai des d’un punt de vista lúdic. Personalment distingeixo entre matar (segueix…)

per menjar i matar per divertir-me. Tothom és ben lliure de posar els límits i les franges vermelles allà on cregui. Les meves són aquestes: és a dir, considero que per divertir-nos no és necessari matar ni torturar. Sigui com sigui, comparteixi o no l’afició, allò que em sembla fonamental és que l’administració reguli ambdúes pràctiques en base a uns criteris coherents amb uns determinats objectius. Així, en el cas de la pesca submarina, per exemple, i tal i com vaig argumentar, de passada, en un altre apunt (Gasoil, pesca, i sobrepesca: un peix que es mossega la cua ):“hi ha importants contradiccions de forma que afecten el mateix Govern de la Generalitat: per exemple, mentre estem plantejant-nos seriosament la necessitat de fer front a la sobrepesca, i promovent l’ampliació de la xarxa de Reserves Marines, tal i com els mateixos pescadors estan fent, per exemple, a Palamós, em sembla del tot contradictori que des del mateix Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural es promogui la celebració de Campionats de Pesca submarina que comporten un impacte enorme, tant en termes ambientals com d’exhauriment de recursos. De fet, segons les darreres informacions de les quals disposo, entre març i desembre de 2008 estan previstos 23 campionats o trofeus de pesca submarina a diferents parts del litoral català, tot i que fonamentalment a la Costa Brava. I és que, com podem demanar als pescadors professionals, que sovint fan grans esforços per malviure de la seva professió, que acceptin mesures, necessàries per altra banda, de vedes i aturades temporals de la seva activitat per tal de facilitar la recuperació dels estocs, i al mateix temps promoure activitats de caràcter lúdic que tenen un enorme impacte sobre aquests estocs? “.

Fa temps que constato en diferents sectors una gran preocupació per aquest assumpte: dilluns passat van ser els pescadors de Palamós qui me’n parlaven, fa ja mesos que des de determinats centres de busseig lamenten aquesta dinàmica, alguns ajuntaments, com el de Palafrugell, han fins i tot demanat la prohibició que es puguin dur a terme aquesta mena de concursos en el seu territori. Per altra banda és també evident que d’altres sectors estan especialment interessats en mantenir-los, per diversos motius.

Algú pot argumentar que darrera d’aquesta disputa només hi ha interessos econòmics entre els qui es beneficien amb l’organització d’aquesta mena de concursos i els qui se’n veuen perjudicats. I és ben cert que és així. Però sigui com sigui és un tema en què les administracions catalana, espanyola i europea s’hi han de ‘mullar’, amb coherència, perquè més enllà dels interessos econòmics que s´hi vegin afectats, està en joc el model de gestió dels recursos marins i de desenvolupament d’una veritable política de protecció dels mateixos, avui per avui gairebé inexistent (segueixo sense entendre, per exemple, l’excessiu paper que exerceix el DARP en activitats que, a parer meu, no li pertocaria gestionar, com és, per exemple, el submarinisme recreatiu, entre d’altres, i tampoc entenc com és que una iniciativa com la creació d’una Reserva marina al voltant de les Illes Formigues s’està deixant, gairebé exclusivament, en mans del Ministerio de Agricultura -MAPA-, quan és una iniciativa que ha estat impulsada, entre d’altres, per les confraries de pescadors de Palamós, i que permetrà situar Catalunya en la vanguardia europea en quant a protecció marina).

No amago les meves cartes: sóc submarinista aficionat de fa molts anys, i gaudeixo molt capbussant-me, entre d’altres indrets, en les aigües catalanes, cosa que espero seguir podent fer durant molts anys encara. M’agrada constatar com, gràcies als esforços que s’estan fent, per exemple, a Les Medes, cada cop hi ha més meros, i que la salut de la flora i la fauna és cada cop millor a determinats punts del litoral. Però al mateix temps m’esvera veure com en d’altres el deteriorament és a una velocitat desmesurada, i en molts casos certament irreversible.

Parlem també d’economia, d’acord. És hora de canviar d’hàbits, i de potenciar nous espais de promoció econòmica que siguin compatibles amb els objectius que totes tres administracions, cadascuna al seu nivell, s’han compromès a defensar, això és, la defensa dels entorns marins, i la seva regeneració. Així, potser convé que comencem a entendre que la protecció de l’entorn, també el marí, no és només una qüestió de ‘conservacionisme’ (tot i que és aquest, al meu parer, un motiu prou vàlid per a ell mateix). Cada cop més, la preservació del medi natural ha de ser percebuda, a més a més de com una obligació ambiental, com una oportunitat social, econòmica, de promoció turística i, fins i tot, de reconeixement internacional.

El mediterrani només compta amb un 1% de la seva superfície protegida. Els experts científics calculen que caldria arribar fins al 30 o 40% per, almenys, garantir la supervivència d’aquest ecosistema en ràpid, i de vegades sembla que imparable, deteriorament. Però per fer-ho cal la implicació de tots els sectors: polítics, socials, econòmics, culturals, científics,…

I una mesura que penso que podria començar a donar credibilitat en aquest sentit seria revisar aquesta política de celebrar tants concursos de pesca submarina, tant per una qüestió de fons (el seu impacte mediambiental és innegable) com de forma (per una qüestió de coherència amb una objectius determinats). I és en aquesta línia que estic treballant des del Parlament Europeu, i que fa temps que convido als meus companys i companyes de formació política a fer-ho des de les altres institucions.

El debat no és fàcil, i he pogut constatar que, en determinats sectors, aixeca algunes passions prou significatives. Raó de més, penso, per fer-lo, i per fer-lo bé, sense fórmules escapistes i amb propostes que, treballades amb tots els sectors afectats, tinguin viabilitat a mig i llarg termini.

En definitiva: no es tracta de perjudicar ningú, ni d’enfrontar sectors vinculats de diferents maneres amb el medi marí, sinó precisament de que tothom en sortim beneficiats establint unes normes (i algunes prohibicions) que permetin no només preservar aquest medi que no només ens apassiona a tanta gent, sinó que a més és fonamental per la subsistència de tantes comunitats, ja siguin humanes, animals i vegetals. És possible trobar punts d’equilibri que satisfacin tothom? crec que sí, però cal, primer, voler-ho, i segon, fer alguns esforços i posar alguns límits.

Font foto: pescaloapulmon.com