Raül Romeva i Rueda

No totes les arts de pescar tenen el mateix impacte sobre els entorns. No totes les pesqueries suporten igual diferents tipus de pesca. No totes les maneres de pescar són igualment defensables en el marc de l’actual reforma de la Política Pesquera Comuna. Mentre algunes pràctiques són prou responsables i permeten garantir la sostenibilitat del recurs, i per tant de l’activitat, n’hi ha d’altres que, pel seu negatiu impacte sobre l’entorn i els ecosistemes, o bé per la seva excessiva dependència del combustible fòssil o per la seva elevada contribució a les emissions de CO2, convé reduir i fins i tot eliminar.

D’això precisament és del que parlem aquesta tarda, a Brussel·les, en el marc del tercer dels seminaris de reflexió que hem organitzat els Verds/ALE al llarg dels darrers tres anys en relació a la necessitat de replantejar el model europeu de la pesca.

El primer, fa dos anys, el vàrem dedicar a ‘Quant de peix podem pescar, de manera sostenible?’ (How much fish can be sustainibly caught?), el segon, l’any passat, el vàrem dedicar a ‘Qui hauria de poder pescar? (Who should be allowed to fish?), i enguany (avui) parlem de ‘Com cal pescar? (How fish should be caught?), tenint en compte, per descomptat, que es tracta de posar en valor aquelles maneres que tenen un menor impacte sobre el medi, i en garanteixen per tant la sostenibilitat, i en canvi penalitzar/prohibir les males arts i pràctiques.

Les tres reflexions ens han servit per desenvolupar un model de gestió de la pesca que ens permeti afrontar les tres dimensions clau que afecten la pesca (l’ambiental, la social i l’econòmica), però amb un principi general: si la salut dels estocs (és a dir, la dimensió ambiental) no està adequadament protegida i garantida, les altres dues dimensions no tenen cap possibilitat.

En altres paraules, assegurar la supervivència dels estocs esdevé una condició del tot necessària, encara que no suficient, per construir un model radicalment diferent del que tenim actualment. De fet, tal i com han demostrat des de NEF, una millora de la situació dels estocs (del recurs) comportarà un augment en l’ocupació en aquest sector (veure apunt Pesca: problemes, perspectives i solucions).

Encara som a temps de salvar els nostres mars, i la gent que en depèn, però no ens enganyem, cada cop tenim menys temps. O fem un cop de timó valent, agosarat, i sostingut, o inevitablement avançarem cap a l’iceberg del col·lapse marí.

Foto: cartell enunciant la jornada de reflexió que hem organitzat al PE.