Birmània, cap a un punt de no retorn? (Nota: actualitzat dijous 27/09/07)
Birmània està a punt d’entrar en un punt de no retorn. Els moviments de resistència pacífica que se succeixen en contra de la Junta Militar Birmana no paren de créixer des que van començar a prendre cos el passat 19 d’agost. El detonant, llavors, va ser l’espectacular pujada dels preus dels carburants, però poc a poc s’hi han anat afegint motius de caràcter més estructural. I la resposta violenta de les darreres hores no fan sinó posar encara més pressió i fan encara més urgent reaccionar de manera ràpida, contundent i eficaç. Així mateix, el debat en el si de Nacions Unides (Consell de Seguretat i Assemblea General) i especialment l’actitud obstruccionista de la Xina i Russia, exercint ambdues el seu dret a veto a una Resolució de condemna, posa de manifest que el tema és cada cop més greu. Fa massa temps que la població pateix un règim dictatorial i opressor, i, si bé les manifestacions van començar de manera més o menys espontània (segueix…)
per part d’una coratjosa minoria, cada cop són més, milers de fet, els qui s’hi han anat sumant. Un important punt d’inflexió han estat les columnes pacífiques dels monjos budistes, un dels estaments més respectats de la societat birmana, acompanyades de milers de persones que els donaven suport, i que, malgrat tot, les autoritats no han trigat a respondre amb una extraordinària i del tot injustificada violència, i que ha comportat nombroses detencions i fins i tot vàries morts.
Ja fa temps que aquesta situació ha deixat de ser un afer intern d’un país, i que des de dins mateix es reclama més suport, ajuda i acompanyament internacional. Especialment important, de cara a avançar cap a un procés de veritable democràcia, és reclamar l’alliberament dels presos i preses polítics entre els quals hi ha Aung San Suu Kyi, tal i com ja hem reclamat en nombroses ocasions (veure, per exemple,Urgències DDHH (Birmània, Etiòpia i Cuba) o bé Drets Humans al Parlament Europeu: informe anual Consell/Comissió, abusos sexuals per part personal NNUU (Haiti i Libèria), i Birmània).
Alguns diputats i diputades del Parlament Europeu hem volgut sumar-nos a les nombroses peticions en favor de demanar a les autoritats de Birmània/Myanmar (la Junta militar) que es reprimeixi de respondre de manera violenta les manifestacions, i que s’estableixi un diàleg per a la reconciliació nacional, en línia amb les propostes liderades pel Secretari General de Nacions Unides, Ban Ki Moon, així com en favor de l’alliberament dels presos polítics. Per tot plegat, però, resulta fonamental comptar amb la implicació de països com la Xina, l’Índia o l’actual presidència de l’ASEAN, Singapur, així com el Japó.
En aquest sentit, el grup Verds/ALE hem presentat una proposta de resolució (aquesta) que ha quedat així després de la negociació amb els altres grups, i especialment d’haver incorporat dues esmeens de darrera hora condemnant la resposta violenta de la policia birmana, reclamant l’alliberament de les persones detingudes i condemnant l’actitud de la Xina i Russia en impedir que el Consell de Seguretat adptés una Resolució ferma i clara de condemna.
Adjunto també un resum de la situació en forma de Preguntes i Respostes segons la BBC.
NOTA del 27.09.07: Després de la votació d’aquest matí he fet la següent nota de premsa:
Romeva celebra que el Parlament Europeu envii un clar missatge de condemna a la Junta Militar Birmana
L’eurodiputat d’ICV Raül Romeva ha celebrat avui el vot gairebé unànim (només tres vots en contra) a la resolució d’urgència del Parlament Europeu en la qual es condemna la violència de Birmània i s’insta les autoritats d’aquell país a aturar totes les accions violentes contra els manifestants que demanen l’apertura d’un procés democràtic al país.
La resolució, de la qual Romeva n’ha estat coponent, també reclama l’alliberament de les persones detingudes per exercir el dret a la lliure expressió o per formar part de l’oposició política, especialmente la líder de l’NLD, Aung San Suu Kyi, i condemna durament la Xina i Russia per haver-se oposat a que el Consell de Seguretat adoptés ahir una resolució ferma i contundent de denuncia a les accions empreses per la Junta Militar birmana arran dels creixents moviments pacífics de protesta. Finalment, Romeva defensa la necessitat d’enfortir els mecanismes de pressió internacional, incloses les sancions econòmiques dirigides contra els estaments i persones vinculades amb la Junta Militar, i reclama que el Consell de la UE adopti en breu una postura de fermesa en linea amb la que ha estat aprobada per gairebé unanimitat a l’Eurocambra.
Per altra banda, Romeva recorda que la Xina hauria de ser una mica més conscient de la seva situació actual ja que es troba a les portes d’acollir uns jocs Olímpics i que aquesta mena d’actituds obstruccionistes en el sí del Consell de Seguretat poden comportar conseqüències en forma de boicots o de d’accions de condemna abans o drant els Jocs.
Font foto: AFP/BBC