Atesa la crisi del sistema bancari espanyol. Atès que la recapitalització per part del Govern Espanyol basada en l’augment del deute públic (via injecció directa en casos com Bankia o acudint al mercat), significa una agudització de la interdependència entre la salubritat dels bancs i la de les comptes públics espanyols. Sabent que això està comportant un clar risc per a l’estabilitat i la solvència de la Unió Econòmica i Monetària i augmenta els tipus d’interès dels bons del tresor espanyol, portant a la prima de risc als 533 punts bàsics [1].
Donat l’alt nivell d’integració del sistema bancari europeu i els riscos de contagi a l’eurozona, la Facilitat Europea d’Estabilitat Financera (FEEF) contempla la possibilitat d’atorgar línies de préstecs específiques per recapitalitzar institucions financeres. [2] No obstant això, aquesta opció augmentaria el deute públic i per tant no és consistent amb l’objectiu consolidació fiscal requerits per la Comissió, objectius que ja sabem avui que seran impossibles de complir.
Li pregunto a la Comissió Europea:
Considera que l’Estat espanyol ha d’acudir al FEEF via la línia esmentada? Considera que l’accés a aquesta línia ha d’anar acompanyada d’un ajust addicional en els comptes públics i en el pla de reformes estructurals? Si és així, quin calendari de consolidació fiscal preveu per a l’Estat espanyol pel 2012-13-14? Considera assumible l’impacte social d’aquest calendari?
Considera que una llicència bancària al FEEF i al futur Mecanisme d’Estabilitat Europeu permetria reduir la prima de risc i els costos de refinançament del deute públic espanyol? Té pensat presentar una proposta per a això? Amb quins mecanismes de control democràtic comptaria una recapitalització bancària europea?
Considera que el Banc Central Europeu hauria erigir-se com prestador d’última instància frenant així qualsevol dubte en els mercats de deute nacionals?
[1] http://economia.elpais.com/economia/2012/05/30/actualidad/1338362319_465496.html
Una titularitat pública no sempre és garantia de bona gestió i sovint tot el contrari.
Si hi ha capital públic, el coherent és que la gestió hauria de ser pública, semipública o almenys sota la supervisió pública, però sembla que amb els governans que tenim tant és i monta tant.