Austeritat, governança, europa…seguim dins la borrasca, capejant el temporal
Sóc a Estrasburg, al ple del Parlament Europeu, escoltant el President del Consell de la UE, Van Rompuy, i al President de la Comissió, Barroso. Expliquen les conclusions del darrer Consell Europeu.
Parlen de recuperació, de cohesió, d’esforç, de rigor, i, per descomptat,
d’austeritat.
Tot just fa una setmana la Comissió europea presentava el seu
primer Annual Growth Survey, precisament al principi del nou ‘European
Semester‘, part de la nova arquitectura de governança econòmica de la UE.
Vàrem
ser diversos arreu d’Europa que vàrem criticar les recomanacions de la
Comissió, i especialment la seva visió estreta focalitzada en el mantra de
l’austeritat. El fet és que, aquesta mena de mesures, fins ara, no han suposat
sinó un clamorós fracàs en termes de recuperació econòmica. I és que, a parer
de moltes i molts, la millor manera de reactivar l’economia no és aturar
l’activitat econòmica i castigar les capes més desfavorides de la societat,
sinó, al contrari, dinamitzar-la via, entre d’altres, per la inversió pública
i, sobretot, estabilitzant les finances públics amb una millor i més efectiva
lluita contra el frau fiscal i una reforma que signifiqui, simplement, que
pagui més qui més té.
Res d’això s’està fent, i el discurs d’avui, a
Estrasburg, de Barroso i Van Rompuy, segueix reiterant els mateixos errors.
Ja la setmana passada, el meu col·lega de
grup, Philippe Lamberts, portaveu d’assumptes econòmics de Verds/ALE, va ser
clar quan va expressar que:
“While the Economic Semester and the
Annual Growth Survey may be new tools, the economic analysis behind them
remains unchanged. The Commission has continued with its blinkered focus on
austerity as the answer to Europe’s economic woes. The flawed neoliberal
approach has clearly showed its limits, yet the Commission wants member states
to persist with and intensify austerity measures ignoring their potentially
negative macroeconomic impacts, as well as the consequences for wages and
welfare. The whole package is socially and environmentally blind.”
En una línia similar s’expressava el també
col·lega dels verds alemanys, Sven Giegold, especialista en afers financers:
“The Commission ignores the basic fact
that sustainable public finances require not just appropriate and efficient
spending but also adequate and socially just revenue sources. Unsurprisingly,
there is no urge to establish a financial transaction tax or introduce energy
taxation. The Commission fails to outline measures to ensure the fair
contribution of corporations or fight against tax fraud. It also completely ignores
the potential economic impact of punitive interest rates for borrowing on
member states, which may not be able to bear this burden.
“In its focus on specific measures in
member states, the Commission fails to make any recommendation as to how
stronger EU-level economic governance can contribute to strengthening the
economy. In short, a missed
opportunity for the Commission to lead the European economy out of the
crisis.”
Comparteixo la línia argumental de Lamberts, i
Giegold, evidentment. I tanmateix constato com aquest pensament que defensem des
del Grup Verds/ALE al Parlament Europeu no és, ara com ara, el majoritari, i
per descomptat no té res a veure amb la línia de pensament imperant a la Comissió
i al Consell.
Seguim sota la Borrasca, intentant capejar el temporal. Confio que algú dia
arribi l’anticicló i comencem a veure el sol.
No juguem sols, quan no es pot correr cap avant, n’hi ha que correr cap a arrere per tractar de recuperar la pilota i la pilota sembla tindre-la l’Orient asiàtic en aquest món cada vegada més globalitzat.
A no ser que fitxem a Stalin i en mà dura sempre anem cap avant, caigui qui caigui.