Raül Romeva i Rueda

Tota Assemblea d’un partit polític comporta, primer, avaluar el camí recorregut
(fent tota l’autocrítica que faci falta), i segon, marcar el rumb a seguir, confirmant o corregint aquell que es
venia seguint fins el moment. Aquests dies a ICV ens toca fer això
mateix, a Sabadell. El cas és que som molta gent qui creiem que existeix un espai sociopolític prou
significatiu on conflueixen diverses sensibilitats (ambiental, social,
nacional, feminista, pacifista, europeista, reivindicativa per naturalesa), i
que fa necessari  que existeixi un projecte polític com ICV que canalitzi
aquestes sensibilitats i inquietuds en els àmbits institucionals.

Em compto entre els qui hem tingut l’honor de poder fer durant prop
de cinc anys aquest tasca de difusió i dinamització d’aquests valors en
una institució prou significativa i de creixent influència com és el Parlament
Europeu, i tinc el desig de poder-ho seguir fent en el marc d’un nou mandat, si
aquesta és la voluntat de la gent d’ICV (caldrà primer passar per un procés de primàries) i si la ciutadania així ho manifesta a través del seu vot el proper mes de juny. (segueix…)

És obvi que en la mesura que un projecte polític creix, apareixen mes matisos
en el programari, de la mateixa manera que l’equilibri partit – institucions (especialment si hi ha govern) – carrer no és mai senzill, i tot això serà al centre del debat assembleari.

Així mateix, cal tenir en compte que una de les causes del creixemenent d’ICV els darrers anys ha estat la confluència de persones amb orígens i trajectòries vitals ben diferents, les quals, inevitablement, marquen de manera molt profunda la manera d’entendre la militància en una formació política, cosa que, de vegades, pot comportar que hi hagi alguns conflictes que cal saber gestionar de manera constructiva.

En el meu cas, per exemple, les meves activitats
passades en els àmbits socials, d’ONG o d’organitzacions internacionals han
marcat molt clarament una part important de la meva agenda actual, però al
mateix temps he tingut la gran oportunitat d’ampliar enormement els horitzons i
les perspectives treballant colze a colze amb tot un seguit de gent que prové
d’altres móns, lluites i àmbits de treball, des de gent que va militar al PSUC
o que prové de forces polítiques de marcat caràcter nacionalista, com ENE, i que
segueix fidel a les seves essències, fins a d’altra que duu a les esquenes una
llarga tradició de militància social en àmbits ben diversos, passant per molta,
moltíssima d’altra gent que no vé de cap passat polític institucional o social i
que ara ha trobat, en el projecte d’ICV, un espai des d’on canalitzar la seva
vocació de transformació de la societat en base a uns valors socials,
ambientals, nacionals, europeistes i feministes.

Queda encara molt camí per recórrer, i per fer-ho caldrà comptar amb un bon
projecte (que sigui a la vegada ben estructurat i ambiciós) i un equip capaç de conduir-lo i que representi
clarament aquesta realitat diversa territorialment i en quant a orígens i trajectòries.

D’aquesta
Assemblea, la novena ja d’ICV, en sortiran sense cap mena de dubte ambdúes
receptes, en cap cas màgiques, però prou sucoses com per atreure bons
comensals.

Passem pàgina, per tant, però la novel.la continúa, i més interessant i apassionant que mai.

Foto: Joan Saura en la seva intervenció per presentar el document de gestió. Font: EFE.