Àrees Marines Protegides (Cap de Creus, Punta de la Móra, i d’altres)
natural de la biodiversitat, aprovada el 2007 pel govern espanyol) aquesta mena de notícies són excel.lents. Val a dir, però, que en un i altre cas es tracta de consolidar projectes que fa anys venen duent-se a terme en la seva vessant proteccionista així com social. En efecte, han estat necessaris llarg i complexos treballs per tal de conèixer la riquesa biològica de la zona, així com imprescindibles processos de participació per comptar amb la complicitat i el consens del territori. Així doncs, espero i confio en què les dues iniciatives prosperin i es concretin, de la mateixa manera que confio en què serviran d’exemple a d’altres zones del litoral català i, per què no, europeu. I és que segons nombroses persones del món de la ciència, ONG i algunes institucions, caldria com a mínim que la xarxa de Reserves Marines abastés fins un 40% de les aigües del Mediterrani i que englobi diversos ecosistemes. Greenpeace és una d’aquestes ONG (veure, per exemple La propuesta de Greenpeace i en concret els 32 punt que proposen en el següent mapa). La situació, efectivament, és greu. Les àrees marines totalment protegides no arriben ni a l’1% del Mar Mediterrani. En el viatge (segueix…)
que em va dur recentment a Grècia vaig poder constatar la importància d’aquesta mesura (veure apunts La pesca a Grècia i Rodas, Tilos, Chalki,…).
De fet, tant Greenpeace Grècia com diverses confraries de pescadors (no totes,
val a dir) les reclamaven. I és que les reserves marines són zones en
las quals no es permet cap ús de caràcter extractiu, ni pesquer ni
miner, ni tampoc el vessament d’agües residuals. Això fa que, en
conseqüència, esdevingui zones idònes per a la recuperació de les espècies animals i vegetals sovint deteriorades. En el seu interior hi pot haver zones integrals on estiguin permeses les activitats humanes, per exemple àrees que serveixin com a referència científica o zones on hi hagi hàbitats o espècies particularment sensibles.
Tal i com explica Greenpeace en el seu lloc web, algunes d’aquestes àrees dins de la zona costanera es poden obrir a l’activitat pesquera artesanal i no destructiva, sempre que siguin activitats sostenibles, dins d’uns límits ecològics, i la decisió hagi estat presa amb la participació de les comunitats locals afectades.
Clarament, les Reserves Marines suposen un instrument fonamental de cara a la conservació i grans beneficis per a la pesca a llarg termini, ja que dins d’aquestes zones els peixos poden viure-hi més temps i créixer més. I tal i com ens recorden, per a moltes espècies marines, el tamany sí que és important: de fet, hi ha femelles que si se les permet créxier fins a quatre vegades mes, poden arribar a posar fins a vuit vegades més ous. Aquests ous, a més a més, són de millor qualitat. Per altra banda, tampoc hi ha cap dubte sobre els enormes beneficis que suposen aquestes zones de cara a la ciència, ja que permet fer un seguiment de les espécies i dels seus hàbitats, cosa essencial per a obtenir dades que puguin ser usades en futures polítiques de conservació i gestió.
La responsabilitat de crear aquestes Reserves correspon als Estats de les aigües costaneres corresponents, però les aigües internacionals poden i han de fer front a responsabilitats de manera col.lectiva dins del context del Consell general de Pesca per al Mediterrani i la Convenció per a la Llei del Mar de Nacions Unides (UNCLOS, segons sigles en anglès).
Foto: Imatge submarina del Cap de Creus. Font: José Sánchez (autor del fotoblog de submarinisme josefotodiving.blogspot.com)