Aplaudeixo el sentit comú i la valentia de’n Carles Capdevila
Sempre m’ha agradat en Carles Capdevila, gran periodista i comunicador. L’escoltava, i reia molt, quan feia l’Alguna Pregunta més, l’escolto, quan puc en el seu programa sobre criatures, i el veia, quan podia, a ‘Qui els va parir’. I una de les coses per les quals sempre m’ha agradat és pel seu enorme sentit comú. Aquesta setmana hi afegeixo un nou motiu d’admiració: la seva valentia. I és que per escriure un article com el que va fer dimecres a la Última de l’AVUI (Visca la vida), cal no només tenir sentit comú, sinó també ser valent. Per què? Doncs per que sembla que avui, defensar que les mesures institucionals destinades a reduir i acabar amb els accidents, a deixar fora de circulació els irresponsables de la carretera, i a augmentar, en conseqüència, les probabilitats de salvar la vida i la integritat física cada cop que agafem un cotxe no està massa de moda. I ell, malgrat tot, ho fa. L’aplaudeixo, coincideixo amb els seus arguments, els quals defenso fermament, i animo a tothom que pensa igual a no amagar-se´n. (segueix…)
Pel darrere
S’han reduït a la meitat els morts a la carretera. Coincideix amb l’època del carnet per punts, de més radars i controls d’alcoholèmia. Però tranquils, demagogs de guàrdia, deu ser punyetera casualitat.
Carles Capdevila / carles@carlescapdevila.com
Que trist, que es pensin que l’únic que ens fa protegir la nostra vida i la dels altres és la por a una simple multa
La policia atura un cotxe.
-L’hem estat seguint i vostè és un conductor modèlic. Li donem mil euros de premi.
-M’aniran de conya per treure’m el carnet -respon ell.
-No li faci cas, agent, que està borratxo -diu la dona.
-Ja us deia jo que amb un cotxe robat no aniríem gaire lluny -remata la sogra des del seient del darrere.
És un acudit que podria estar basat en fets reals. Fa dos dies un taxista sense carnet (havia perdut tots els punts) va avançar els Mossos a 180 per hora en una carretera on no es podia passar de 80. Quan corres el risc de topar amb aquest suïcida, no rius tant. L’únic que em fa gràcia és llegir que han detingut el paio, i saber que començo el 2009 amb uns quants milers d’imprudents retirats de la circulació, per obra de mesures tan impopulars i eficients.
La reducció d’accidents mortals no és simbòlica, ni anecdòtica, ni casual, ni puntual. En pocs anys, la gent que perd la vida al cotxe ha baixat a la meitat. Ho dic per si algun demagog dels que denuncien amb una seguretat insultant que els controls de velocitat els posen només per robar-nos els diners, que els controls d’alcoholèmia tenen com a única missió amargar-nos els sopars i que els carnets per punts són una conxorxa per donar més feina a les autoescoles, té el detall de rectificar, o si més no d’estar calladet una estona. Bé, no sé què dic, demanar coherència i rigor a un demagog és desconèixer la seva essència: que la veritat no li freni mai la vocació conspiratòria. Recordo quan van inventar el cinturó de seguretat. Vaig sentir a dir de tot: que era per donar negoci als tallers que te l’havien d’instal·lar, que en el fons era molt més perillós dur-lo posat, que era perquè l’Estat no tenia diners. Hi havia gent que se l’aguantava amb la mà per sobre el pit sense subjectar-lo, per enganyar la policia però per no haver de patir aquella pressió incòmoda, la sensació de sentir-se lligat per aquesta andròmina repressora que ens empresona, ens nega el nostre somni més antic, el dret de volar, l’oportunitat de sortir per la finestra del davant i enlairar-nos pels núvols fins al cel.
Que trist, que es pensin que l’únic que ens fa protegir la nostra vida i la dels altres és la por a una simple multa. I més trist encara és que tinguin raó. Així estem: tristos, vigilats i multats. Però vius.
Font foto: desconeguda
Pero queda pendiente que tecnicamente se puede limitar la velocidad de los vehículos, independientemente de medidas mas drásticas, como el registro de conductores imprudentes, la retirada de carnet deberia ampliarse en algunos casos hasta 5 años a los reincidentes incluso algunos de por vida, y medidas mas púnitivas para los que a pesar de ello reinciden. Un error lo puede cometer cualquiera, una temeridad no.
I Carles Capdevila s’oblida de l’altre efecte benèfic d’aquestes mesures en el trànsit: la baixada dels índex de monòxic de carboni i de diòxit de sulfur en l’aire que respirem. No és gaire, però no parava de pujar i ara ja va cap avall. Els amants de la velocitat i el fum poden amorrar-se a un tub d’escapament si volen, però que no ens obliguin als demés a haver de respirar aquest fum tòxic dels seus potents, caríssims i superpijos vehicles.