Raül Romeva i Rueda

Confesso que sovint se’m fa difícil parlar d’Andorra com un país diferent al meu. Sempre que hi he anat m’hi he sentit com a casa, i no només per un tema de llengua. Potser per aquest motiu em dol especialment constatar com només el 20% dels qui hi viuen en són nacionals, i compten amb tots els drets pertinents, mentre que el 80% restant, provinent majoritàriament de Portugal, Espanya o França, si bé sí que contribueixen amb els seus impostos i la seva feina al progrés del Principat, no se’n beneficien en termes de molts dels drets vinculats a la nacionalitat. Aquest és, sens dubte, un dels aspectes més controvertits del vigent sistema jurídic i polític del Principat, bàsicament per què implica una conculcació de drets tant fonamentals com, per exemple, el dret a vot, i de fet va ser motiu d’un requeriment per part meva a la Comissió Europea (veure aquesta pregunta ).

Per altra banda, se’m fa també difícil pensar que Andorra no és dins la Unió Europea, i que, per tant, no té (segueix…)

representació a les institucions europees (Consell, Comissió i Parlament Europeu). I tanmateix és evident que les polítiques que es fan als dos Estats amb què té frontera, el francès i l’espanyol, però també en el conjunt de la UE, l’afecten de ple. Ja sigui perquè afecten, com dèiem, a molta gent que viu i treballa a Andorra, sense ser-ne nacional, ja sigui perquè, lògicament, Andorra manté importants relacions amb la UE, a través sobretot dels vincles que té amb els estat veïns i, especialment, perquè des de l’1 de juliol de 2005 existeix un Acord de Cooperació entre Andorra i la Comunitat Europea.

Així doncs, per exemple, quan es prohibeix a les persones homosexuals donar sang a Andorra argumentant que l’acord amb l’hospital de Tolosa així ho estableix, allò que se’ns està dient és que el problema, a més a més d’andorrà, és també de la UE, i aquí sí que, en tant que diputat europeu, hi tinc competències. De fet vaig dirigir en el seu moment diverses preguntes tant a la Comissió, com al Consell, les quals, en no comptar amb una resposta prou satisfactòria ja que aquestes dues institucions es limitaven a dir que no hi tenien competències, vaig reformular de la següent manera, i novament decebut per la resposta, vaig presentar conjuntament amb els altres col.legues de la mesa de l’intergrup pels drets LGBT, una tercera bateria de preguntes.

O quan, per exemple, parlem dels drets de les persones que treballen a Andorra, a les quals se’ls demana uns certificats mèdics abusius (també pregunta a la Comissió), o quan es deneguen permisos de treball a persones que pateixen diversos tipus de malalties, indiferentment de si estan o no qualificades per dur a terme la feia a la qual opten (cas concret que vaig elevar també a la Comissió Europea), o pel fet que el model turístic andorrà, i especialment les enormes quantitats de residus que aquest genera, acaben essent enviades cap a l’Estat espanyol (també li vaig fer notar a la Comissió a través d’aquesta pregunta), o fins i tot quan tractem sobre els enormes dèficits de la Llei Sindical, tema que vaig fer arribar també a la Comissió i al Consell, via pregunta, i sobre el qual vaig fer un apunt específic al meu bloc (Andorra i la llei sindical: hi té alguna cosa a dir la UE?).

Molt sovint la resposta de la Comissió Europea o del Consell es limita a fer referència a l’acord de Cooperació de 2005, tot afegint que en les qüestions específiques que se li plantegen no hi tenen competències. Lògicament lamento aquest desenteniment, i per tant segueixo, i seguiré, insistint en portar a les institucions europees totes aquelles qüestions que, provinents de ciutadans i ciutadanes que viuen i treballen a Andorra, consideri que hi poden trobar alguna mena de resposta.

Per tot plegat, sóc dels qui pensa que seria altament desitjable que el Principat es plantegés definitivament formar part de la família europea, entrant a la UE. Els beneficis d’aquest pas serien indubtables, no només en termes lingüístics (tot i que reconec que aquest és un aspecte que per als catalans i catalanes és prou sensible, ja que això permetria que el català esdevingués, finalment, llengua oficial de la UE i ens estalviaria molts maldecaps als qui defensem aquest dret en el si de les institucions europees), sinó sobretot en termes de drets de tota mena: socials, ambientals, culturals, …

Però en aquest camí no em trobo sol, per descomptat. De fa temps que compto amb un excel.lent grup d’amics i amigues, els Verds d’Andorra, els quals, malgrat no tenir, encara, representació institucional, estan duent a terme una tasca titànica, i més que lloable, tenint en compte especialment les dificultats amb què es veuen obligats i obligades a fer-la.

Ara tenen una nova oportunitat per corregir aquest biaix i aspiren, a les Comunals del 2 de desembre, a aconseguir aquesta representació que el sistema polític andorrà els ha negat fins ara.

De fet, quan ara fa uns mesos van iniciar el seu procés participatiu per a el.laborar les propostes programàtiques, els Verds andorrans reclamaven el següent: "Els nostres Comuns necessiten un impuls clar d’eficàcia, necessiten un desenvolupament sostenible i rigorós. Tenim clar que els nostres Comuns seran el que les seves ciutadanes i ciutadans vulguin que sigui. Els nostres Comuns necessiten entrar realment al segle XXI, per això les ciutadanes i ciutadans d’aquest país tenen molt a dir en aquesta consulta". No cal dir que m’hi sumo, a aquesta petició.

Coneixent la vocació i la capacitat de treball que tenen, entre d’altres, persones com la Jael Lozano, candidata a Escaldes-Engordany, confio fermament en què aquest cop aconseguiran els vots necessaris. Tanmateix, si per ventura no ho aconseguissin, seguiran trobant en mi un ferm aliat amb qui podran seguir treballant, ja sigui des de Brussel.les, Estrasburg o Catalunya.

Andorra es mereix uns comuns més participatius, sostenibles i actius en la defensa dels drets de les persones, siguin o no nacionals andorranes, i això, em temo, avui per avui només ho pot garantir una forta presència de l’esquerra verda als comuns.

Foto: Jael Pozo, cap de llista dels Verds d’Andorra al Comú d’Escaldes-Engordany. Font: Diari d’Andorra