Raül Romeva i Rueda

Algunes idees preliminars, mentre esperem conèixer el més important: les condicions del rescat.
 

PRIMER

És mentida que sigui només un préstec per recapitalizar els bancs. Això és el que pretenia Rajoy en demanar la Unió Bancària, però no ha aconseguit cap canvi institucional. Serà, doncs, un préstec de la Facilitat Europea d’Estabilitat Financera. Queda molt clar en el comunicat de l’eurogrup: http://www.consilium.europa.eu/uedocs/cms_data/docs/pressdata/en/ecofin/130778.pdf

SEGON

Això vol dir que se segueix el següent procediment: http://www.efsf.europa.eu/attachments/efsf_guideline_on_recapitalisation_of_financial_institutions.pdf

-Quan la crisi es situa principalment en el sector bancari / financer, un país pot demanar un préstec al FEEF a partir d’aquesta línia.

-L’objectiu de la norma és “prevenir el contagi i garantir l’estabilitat financera de l’eurozona donat l’alt nivell d’integració del mercat financer”

-No és una eina on es comparteixen a nivell europeu els costos del rescat o recapitalització del banc.

-Condicions de la línia de finançament: a) Prèvia la demanda del préstec, els Estats han esgotar altres vies com: revisió de la participació del capital privat i esgotar les vies de solucions privades (fusions, recapitalització nacional-regional … etc); b) Les institucions a recapitalitzar han de ser d’importància sistèmica o que suposin un risc per a l’estabilitat financera; c) L’estat ha de tenir estabilitat pressupostària tal que li permeti tornar el préstec de l’FEEF per més que perdi el capital injectat; d) Però, la dimensió del préstec no ha de posar en risc l’estabilitat fiscal (dèficit i deute) del país.

-Condicions en ser atorgat el préstec: a) Compliment amb la regulació europea dels països rescatats (6-pack, 2-pack); b) reestructuració i regulació del sistema bancari seguint la recomanació de la Comissió Europea; c) reforç de l’autoritat supervisora ??(Banc d’Espanya); d) obrir el mercat a inversors privats.

-Procés Institucional: a) El requeriment del préstec ha de ser presentat pel Govern; b) Les institucions afectades (Bankia) no s’han de dirigir directament al FEEF; c) es realitzarà una avaluació independent sobre la importància del rescat de la institució bancària, amb recomanació del BCE i la Comissió; d) La decisió final d’atorgar el préstec la pren el Eurogrup, qui crearà un Memoràndum d’Entesa, a proposta de la Comissió Europea i el BCE; e) Es constitueix el grup supervisor amb el BCE i la Comissió.

TERCER

En el procediment, en cap moment es diu que el memoràndum d’entesa hagi de ser només sobre els bancs. De Guindos s’haurà d’esforçar molt més si ens vol convèncer que no afectarà l’Estat. De moment, l’única cosa que està clara és que el garant final és, sí o sí, l’Estat, no els bancs. Les condicions sobre el Control Reforçat de la Comissió i del BCE sobre països acabaran afectant els pressupostos estatals.

QUART

Amb aquesta decisió l’Estat espanyol passa a ser ‘país rescatat’ (digueu-li com vulgueu, però és així) i per tant serà regulat pel 6-pack, i particularment pel 2-pack que aquesta setmana, a Estrasburg, debatem dimarts (i votem dimecres).

Estados miembros de la zona del euro (el «paquete de dos»)

Supervisión económica y presupuestaria de los Estados miembros cuya estabilidad financiera dentro de la zona del euro experimenta o corre el riesgo de experimentar graves dificultades, A7-0172/2012. Ponente: Jean-Paul Gauzès

Seguimiento y evaluación de los proyectos de planes presupuestarios y corrección del déficit excesivo de los Estados miembros de la zona del euro. A7-0173/2012. Ponente: Elisa Ferreira