Ahir CIA, avui Guantánamo
Ahir al vespre vàrem votar en la Comissió TDIP l’informe preliminar que havia elaborat Claudio Fava (PSE, It) referent a les activitats de la CIA a Europa. La votació implicava votar les esmenes i finalment el text resultant amb les esmenes incorporades. Aquí podeu trobar el text inicial, les esmenes presentades, i alguns documents de treball. La votació va anar tal i com estava previst: la coalició PSE-ALDE-Verds-GUE va derrotar la majoria de les esmenes proposades pel PPE encaminades a debilitar el text, a aturar els treballs de la Comissió investigadora, i a incloure l’adjectiu ‘suposada’ en les accions atribuides a la CIA, fins i tot pel què fa als vols que la mateixa CIA ja ha reconegut haver realitzat. Ja no parlem de supòsits, sinó de fets i evidències. I ja no es tracta de saber si van tenir lloc aquestes detencions i entregues il.legals, sinó quantes i quan van ser, i sobretot qui ho sabia i n’és responsable per activa o per passiva, i compte, perquè això darrer apunta clarament, entre d’altres, a les autoritats espanyoles. Les esmenes de compromís acceptades subratllen, entre d’altres coses, ‘que resulta clarament inversemblant que els governs dels Estats membres no sabessin què estava passant’, que ‘considera inacceptable l’actitud demostrada per alguns governs quan eludeixen tota responsabilitat i es limiten a dir que demanaran informació als serveis secrets‘. Així doncs, l’adopció de l’informe Fava (tot i que ara cal que sigui ratificat per la plenària, cosa que està previst que passi en la sessió del 3-6 de juliol) situa el Parlament Europeu en la mateixa línia que l’altra institució europea que està investigant aquests fets, el Consell d’Europa. Aquí podeu trobar algunes valoracions generals fetes per agències. (segueix…)
Per altra banda, avui també votem la resolució sobre Guantánamo que ja vàrem debatre en la darrera minisessió de Brussel.les, i l’esborrany de la qual podeu trobar aquí (veure també nota a El Pais).Cal recordar que el Parlament Europeu va ser qui va començar a trencar el silenci còmplice quan ara fa uns mesos ja va aprovar una primera resolució d’urgència reclamant el tancament de Guantanamo, (en la qual també hi vàrem tenir un paper destacat). És trist, però, que hagin calgut tres suicidis per tal que els governs europeus s’adonessin que no podien seguir avalant amb el seu silenci còmplice aquest absolut menyspreu a la justicia internacional i a la humanitat en general que significa Guantánamo. Més val tard que mai, cert. Però potser que ja va essent hora també que entenguem desde Europa no podem seguir exercint d’escolanets de Bush, i que cal fer una clara i convençuda aposta en favor del multilateralisme i en contra de l’unilateralisme interessat i criminal que pregona l’actual administració nordamericana. Cada vegada hi ha més gent convençuda, però encara no prou.
Ei,
ja que parlem de Cuba. Perque no debateu tambe la situacio dels altres (molts mes) presos politics a la part castrista de l’illa? (I a molts d’aquests no els han enxampat amb una arma a les mans).