Agenda carregada en Drets Humans
No està malament per començar. El darrer curs europarlamentari de la present legislatura ha començat amb força, almenys a la Comissió de Drets Humans (DROI). A la sessió d’aquesta tarda hem abordat temes tan amplis i profunds com la situació dels Drets Humans a la Xina després dels JJOO (amb la presència de la Comissió Europea i d’Amnistia Internacional, entre d’altres), la situació dels drets humans a Cambodja, Laos i Vietnam a la vista de les actuals converses de cara a una eventual renovació de l’Acord de Cooperació que la UE manté amb aquests països (amb la presència de membres de la CE, d’ONG i de les ambaixades respectives), la situació dels Drets Humans a Moldàvia (amb la presència d’ONG i de representants de l’ambaixada) i, finalment, la situació a Geòrgia i Ossètia del Sud (amb la presència de la CE i de Human Rights Watch). Els debats han estat (segueix…)
extensos, i els documents analitzats i treballats, diversos (els podeu trobar aquí). D’aquests documents voldria destacar-ne, tanmateix, un parell, que poden ser d’utilitat. El primer, un Informe d’Amnistia Internacional sobre la Xina (Peoples Republic of China: The Olympics Coutdown – broken promises (july 2008) ); i el segon, de Human Rights Watch, sobre Geòrgia (Civilians killed by Russian Cluster Bomb ‘Duds’ (21 d’agost de 2008)). Sobre ambdós afers en seguiré parlant en subsegüents apunts, ja que l’activitat parlamentària es preveu intensa al respecte.
Foto: Georgians observant les restes d’una bomba de dispersió RBK-250 llençada per l’aviació russa sobre la ciutat de Ruisi, prop d’Ossètia del Sud, el passat dimarts 12 d’agost de 2008. Font: HRW
Ara és l’hora Raül. Ometre la crisis d’ICV seria un greu error per la futura supervivència del projecte ecosocialista al nostre país. Ara toca partit, i som molts els que creïem que veus com la teva s’han de fer sentir en un moment com aquest. Si la història d’un partit no la fan ni les biografies dels seus dirigents, ni les seves polèmiques internes, sinó la seva força determinant per transformar la societat, com hem estat capaços d’arribar tan lluny havent transformat tan poc…sincerament cada dia que passa m’hi reconec menys amb ICV i en un govern que dia a dia perd més credibilitat…