Raül Romeva i Rueda

ACTA vist per sentència. John Clancy, portaveu del Comissari europeu per al comerç exterior, Karel de Gucht, va enunciar dissabte (2 octubre) que després d’onze intents havien arribat a un acord sobre el Tractat Antifalsificació ACTA.

L’acord apunta, formalment, a reforçar la lluita contra els productes falsificats. A risc, per exemple, de fer “difícil el trànsit internacional de medicaments genèrics econòmics cap als països en desenvolupament”, segons denuncien, entre d’altres, desde Metges Sens Fronteras (MSF), o de transformar els operadors (proveïdors de connexió) en brigada policial per els drets d’autor, però sense jutge a qui retre comptes, en la seva capacitat discrecional per deixar sense connexió els usuaris i tancar webs.

És un text que fa més de dos anys que està sotmès a unes negociacions tant intenses com opaques entre 37 països entre els quals els Estats units, la Unió Europea (via Comissió Europea), Corea del Sud i Japó. Si finalment aquest principi d’acord és ratificat en els propers mesos, ACTA podria tenir un efecte dramàtic sobre l’accés al coneixement i als medicaments genèrics, el respecte a les llibertats públiques, la pressumpció d’innocència o fins i tot la patentabilitat d’un ésser viu.

Malgrat la seva importància, tots aquests temes han estat abordats sense cap debat públic ni parlamentari en les diverses rondes negociadores que han conduït a aquest principi d’acord al qual han arribat aquest cap de setmana a Tòquio.

La meva valoració de tot plegat és que la manera com s’han dut a terme les negociacions és del tot inacceptable, sobretot en tant en quant posa de manifest com s’està construint una nova forma de governança que dilapida d’arrel fins i tot el principi de transparència i d’exercici democràtic del qual fa gala el mateix Tractat de Lisboa. A més a més, curtcircuita els càrrecs electes europeus, estatals i nacionals i torna a donar plens poders legislatius a alguns alts funcionaris i lobbies privats, i els permet repartir-se el món amb tota impunitat, com si ens trobéssim de nou en la Conferència de Yalta. És més, d’acord amb l’article 6.4 de l’acord de Washington relatiu a l’ACTA (que de fet és l’última versió que coneixem a data d’avui), es disposa que després de la seva ratificació, tot país signatari podrà dipositar una esmena al tractat per modificar-ne un passatge, curtcircuitant així tot procés legislatiu i democràtic establert. Personalment, com a ciutadá i com a cárrec electe, considero aquesta manera de fer un gravíssim precedent del qual tant la Comissió com el Consell haurien de retre compte i donar les explicacions pertinents.

En altres paraules, els negociadors han treballat sense cap control democràtic, negant-se a publicar els textos, i alimentant així les sospites i els temors en relació al contingut d’aquests. Només ha estat possible consultar alguns breus documents en el sí de la Comissió de Comerç Internacional del PE i sempre sota compromís (segellat) de mantenir el secret i la confidencialitat en relació al contingut. És per això que els eurodiputats portem reiterant la nostra incomoditat i inquietud des de l’inici mateix de les negociacions. L’exemple més clar és la Declaració Escrita que vàrem signar una immensa majoria dels diputats i diputades, o la resolució adoptada pel ple el passat 10 de març.

Siguem-ne doncs conscients. El tema és greu, en quant a fons i en quant a forma. És el moment de la mobilització massiva de càrrecs electes, associacions, ciutadans i ciutadanes, mitjans de comunicació, demòcrates de tots colors per tal de fer naufragar aquest atemptat contra la democràcia en les seves essències més fonamentals.

Cal exigir als nostres governs que no ratifiquin aquest text no ja només pel contingut, sinó també per com ha estat elaborat.

Més que un Tractat contra la falsificació, ens trobem davant un atemptat contra la democràcia.

Font foto: CAmpanya anti-ACTA