UE: Eppure, si muove
Ja tenim signatura pel Tractat de Lisboa (Tractat de Reforma) (veure notícia segons Vilaweb). Manca ara la ratificació per part dels Estats membres. La immensa majoria (de fet tots menys un) ho faran per via parlamentària. Les lliçons apreses a França i Països Baixos obliguen, sembla. Llàstima que no aprenguem, també, les lliçons que provenen de les altíssimes abstencions, del silenci mediàtic, de la confusió política i social sobre què significa la UE. Llàstima que ens conformem amb tan poc i que ens resignem a mantenir velocitat de ralentí. Llàstima que siguin els euroescèptics els qui marquin el pas i ens obliguin als altres a mirar contínuament enrera enlloc de fer-ho cap endavant. Llàstima que costi tant avançar en l’Europa política i social, i tan poc fer-ho en l’econòmica. Llàstima que ens conformem amb (segueix…)
una Europa dels Estats enlloc d’apostar, de manera valenta, i democràtica, per una veritable Europa dels pobles, i sense ciutadans i ciutadanes de primera i de segona classe. Benvinguda la reforma institucional. Com no. Però llàstima que el dèficit democràtic de la UE sigui, encara, i malgrat tot, més la norma que l’excepció.
Eppure si muove. Efectivament. El resultat és decebedor, cert, però no sorprenent. Algunes persones hi seguim creient, i molt, en què el futur passa per més i millor Europa. Però trobem a faltar el lideratge de veritables europeïstes que, a escala Europea, tinguin la capacitat no només de conduir el procés sinó també d’il.lusionar la ciutadania (tot i que em conformaria amb què, almenys, no fessin encara més gran la bossa de les persones eurodecebudes o eurodesorientades).
Per què aquest és el problema, i la gran amenaça.
El principal error estratègic ha estat, per a mi, que com que s’ha donat darrerament per descomptat el suport i vot afirmatiu dels europeïstes a qualsevol reforma que aparentment servís per fer avançar Europa, les mirades, i els esforços per a convèncer, s’han girat cap al costat euroescèptic, la qual cosa ha tingut com a conseqüència una de força òbvia: que com que els sectors euroescèptics són, per definició, contraris a qualsevol avenç cap a l’Europa social i política, han posat no un, sinó els dos peus al fre. I mentrestant, els sectors més europeïstes, per por a que se’ns relacionés amb els euroescèptics o, pitjor encara, amb els antioeuropeïstes, anàvem assumint la rebaixada amb la boca petita.
Ara, però, cada vegada som més els qui comencem a tenir dubtes de si els lideratges que avui condueixen el ‘transatlàntic’ europeu s’ho creuen de debò això de l’Europa social, política, sostenible i dels pobles. Personalment, per exemple, trobo preocupant que el president espanyol, Rodríguez Zapatero, hagi delegat de la manera com ho ha fet en el duo Merkel-Sarkozy la definició i conducció de l’agenda europea.
Algunes persones vàrem considerar que en el moment del referèndum constitucional tocava donar un cop d’atenció, i penso que, almenys a Catalunya, aquest va ser força exitós, tant des de la perspectiva social/ecologista, com des de la perspectiva nacional, tot i que pel que sembla la bena als ulls persisteix, encara que sigui un pèl caiguda.
Ara venen dues presidències del Consell, si més no, significatives: Eslovènia (un dels 12 nous), per a la primera meitat del 2008, i França, amb l’incombustible Sarkozy al capdavant, durant la segona meitat.
Aquest cop serà ja més difícil que el Tractat quedi aturat. Caldrà, per tant, pensar com fer-lo servir per tal de redreçar el rumb d’un transatlàntic que manifestament escora cap a la dreta degut a la sobrecàrrega mercantilista i intergovernamental que duu a estribord.
I, d’entrada, se m’acuden dues eines: el Tractat de Lisboa estableix que el Parlament esdevindrà colegislador en el 95% dels assumptes (en queden fora PESC i coordinació judicial i policial), no és, encara, el 100%, però s’hi acosta, i estableix també que gràcies a les Iniciatives LegislativesPopulars un milió de persones podran proposar iniciar processos legislatius europeus. Pensem-hi, tot enfortint la conformació d’un emergent europeïsme crític.
Font foto: Vilaweb