Raül Romeva i Rueda

Lògicament, el fet que el Fòrum Social Mundial tingui lloc a un país africà fa que els temes i problemes d’aquest continent estiguin fortament presents en tots els debats. Una preocupació, però, destaca per sobre de totes: l’actual negociació entre els governs de la UE i els dels països Africans dels Acords d’associació Econòmica (EPAs). La sensació majoritària en el marc del Fòrum, defensada tant per ONG i moviments socials locals i regionals com internacionals és que la proposta actual presentada per la Comissió no és sinó un simple conjunt d’Acords de Lliure Comerç basats en  (segueix…)

l’anomenat principi de reciprocitat, la qual cosa vol dir simplement que els països africans es veuran obligats a obrir les seves fronteres i eliminar els aranzels sobre els bens i serveis provinents de la UE.

La Comissió Europea assegura que els EPA ajudaran a la integració regional dels països ACP; promouran el comerç i la inversió; enfortiran la cooperació entre àrees tals com les Barreres Tècniques al Comerç (Technical Barriers to Trade) de tal manera que ajudarà als països als exportadors ACP acomplir amb les regles de la UE i internacionals; eliminarà les barreres al comerç de serveis; i mantindrà, i fins i tot incrementarà, l’accés al mercat.

La meva percepció, però, és força diferent, i coincideix més aviat amb la dels moviments socials i les ONG reunits a Nairobi (veure per exemple la iniciativa de Stop. Think. Resist EPAs). En realitat, el més probable és que els EPA comportin les següents conseqüències:

• Es produirà una pèrdua de nombrosos ingressos com a resultat de l’eliminació de les barreres tarifàries. La pèrdua de renda tindrà un immediat impacte negatiu sobre els ja pobres serveis socials mes bàsics tals com salut i educació, així com sobre la capacitat d’invertir en sectors clau com l’agricultura.
•  L’agricultura local patirà una nova i major crisi degut a la impossibilitat de competir amb els productes europeus, cada vegada més subsidiats, la qual cosa incrementarà la seva dependència de la importació d’aliments i reduirà, per tant, la sobirania alimentària.
• Comportarà pèrdues significatives de benestar, disminuint la capacitat de consumidors i consumidores i reduint també la capacitat dels governs locals per garantir l’oferta de serveis socials bàsics.
•  Quedarà reduït l’espai polític i la llibertat per pensar i dissenyar polítiques destinades a protegir els drets humans degut a que els EPA abocaran fonamentalment els governs africans cap a un esquema de liberalització econòmica.
• Es debilitarà el procés d’integració regional i es produirà una reversió de tot allò que s’ha aconseguit fins el moment, ja que les negociacions dels EPA es sobreposen als acords comercials ja existents.

En altres paraules, malgrat les constants promeses segons les quals els EPA serviran per reduir la pobresa, aquests acords només serviran per a soscavar els objectius de desenvolupament dels països africans. La liberalització no ha servit per tal que la població africana en general en sortís beneficiada, especialment per a la gent més pobra. Els EPA suposen un pas més en una direcció equivocada que ha demostrat ja abastament ser desastrosa pels països en desenvolupament.

Tal i com afirmen des de la campanya africana Stop. Think. Resist EPAs, el comerç ha de servir per promoure el ple respecte pels drets humans i no per a soscavar i violar aquests drets. I pel què hem constatat fins ara, els EPA es troben molt lluny de satisfer aquesta premisa tan bàsica i fonamental.

Finalment, com que la reflexió ha d’anar acompanyada de la mobilització, ahir pel matí ens vàrem manifestar davant la seu de la Delegació de la Comissió Europea a Nairobi per denunciar, conjuntament amb els moviments socials africans i nombroses ONG, com Oxfam, aquesta situació, i per reclamar un gir en la gestió de la situació per part de les institucions europees.

Foto: Raül Romeva acompanyat de l’eurodiputat francès Alain Lipietz durant la manifestació contra les EPAs davant la delegació de la UE a Nairobi.